Rosell reclama a l'Estat una indemnització de 29 milions pels dos anys de presó

Sandro Rosell demana a l'Estat espanyol una indemnització de gairebé trenta milions d'euros. L'expresident blaugrana assegura que és la compensació pels 22 mesos de presó preventiva dins la causa en la qual va resultar absolt.

Rosell inclou el cost moral i psicològic i els diners que va deixar de guanyar amb els seus negocis. En concret, la demanda es presenta per la "indeguda" presó preventiva durant 645 dies. La reclamació total de Rosell és de 29.754.465,02 euros. D'aquests, 405.000 euros són per dany reputacional, 200.000 per dany psicològic i 320.000 per dany afectiu. S'hi sumen 28.062.950 euros per lucre cessant derivat de la pèrdua de negocis i 766.465,02 euros corresponents a despeses derivades de la situació de presó.

En un comunicat, Rosell ha explicat que la demanda basa els seus càlculs en un informe pericial d'un catedràtic en Economia de l'Empresa. 

Rosell vol que els diners els paguin els servidors públics que van ser responsables del seu empresonament. Assegura que no vol que les conductes "antijurídiques" d'aquests servidors públics repercuteixin negativament en els contribuents. A banda de la demanda econòmica, Rosell té una altra causa al Suprem per prevaricació contra Carmen Lamela, la llavors magistrada de l'Audiència Nacional que va decretar el seu ingrés a la presó.

El gestor andorrà Joan Besolí, que també va estar dos anys empresonat, ha interposat també una demanda amb els mateixos arguments en què reclama una indemnització de 2.152.924 euros. D'aquests, 200.000 per dany reputacional, 360.000 per l'afectiu i 1 milió pel psicològic. Sobre aquest últim aspecte, la defensa ha recordat que el fill de Besolí va quedar en cadira de rodes quan ell va ingressar a la presó i no va poder visitar-lo fins "molts mesos després". En concepte de dany emergent per les despeses derivades de l'empresonament reclamava 212.924 euros i, per la pèrdua d'ingressos, 400.000 euros.

Una sentència del Tribunal Constitucional (TC) va obrir la porta a la indemnització de persones que havien estat empresonades i després absoltes.