Rovellons a l'abril: una anomalia pel canvi climàtic o una troballa força habitual?

Després de la letargia hivernal, els grups d'Instagram i Facebook on els boletaires catalans exhibeixen les seves troballes han tornat a activar-se arran de la forta brotada de múrgoles i marçots, dos dels bolets primaverals per excel·lència. 

Entre les desenes de publicacions, però, n'hi ha unes quantes que criden l'atenció: cistells amb un grapadet de rovellons, una escena molt més habitual al setembre o l'octubre. 

"Estava conduint per una carretera de la Selva i des del cotxe em va semblar veure un rovelló. Anava amb un amic i en baixar, sorpresa: hi havia una clapa amb una quinzena de rovellons. Vam donar un tomb per aquell bosc i també vam trobar alguns alzinalls", explica al 324.cat Gerard Ligero, veí d'Olot. 

Les reaccions a la fotografia del seu cistell penjada el 30 de març, un dia després de la troballa, en un grup de Facebook de boletaires van ser principalment d'incredulitat. 

"Molta gent no et creu, però si es donen les condicions de temperatura i humitat adequades, els rovellons surten."

En altres vídeos publicats a les xarxes socials, boletaires com l'Elisardo Blanca o la Conxita Sureda es preocupen de mostrar el rellotge amb la data o de verbalitzar-la per fer creïble la troballa. 

Rovellons per primavera: "Més habitual del que sembla" 

"No és un fet inusual, tot i que aquestes troballes primaverals s'estan avançant. Jo acostumava a trobar algun rovelló el pont de l'1 de maig, arran de mar", assenyala el doctor en biologia Enric Gràcia, el micòleg de capçalera del mític "Caçadors de bolets". 

"En aquesta època començaven arran de mar i anaven pujant de cota a mesura que avançava la temporada per trobar la temperatura òptima. Pràcticament, fins a la tercera setmana de juliol, podien trobar-se rovellons a alta muntanya." 

Segons el micòleg, l'augment generalitzat de les temperatures a causa de la crisi climàtica té efectes en l'avançament, a l'entorn d'un mes, d'aquestes florades de rovellons. 

Com Gràcia, Marc Casabosch, divulgador i autor de nombrosos llibres sobre micologia, també creu que és un fet "més habitual del que sembla" perquè depèn de les condicions meteorològiques i del seu efecte en l'estat dels boscos. 

"Els bolets acostumen a sortir a la tardor perquè les condicions meteorològiques són més favorables perquè puguin fructificar. Ara bé, si aquestes condicions, pel motiu que sigui, per tendències del clima, pel moment en què ens trobem, es belluguen una mica d'aquest calendari, òbviament els primers que s'hi adapten són els bolets", indica Marc Casabosch. 

"La fructificació dels bolets es porta a terme quan els arbres envien sucres perquè creixin les arrels i, aleshores, el miceli que està adherit ho aprofita per fructificar", explica Enric Gràcia. 

Casabosch, autor de la col·lecció de guies "Bolets en ruta", subratlla que no totes les espècies de bolets tenen aquesta capacitat d'adaptació: 

"Els rovellons es reprodueixen perquè el seu bioritme ja contempla aquesta possibilitat que, si entre febrer, març, abril, maig, tinc les condicions a nivell meteorològic de sortir, doncs ho faig i realitzo la meva feina principal, que és reproduir-me." 

Marc Casabosch remarca que si els rangs de temperatura i d'humitat són els adequats, els fongs aprofiten qualsevol finestra d'oportunitat per treballar: "Com els rovellons, també succeeix amb els rossinyols o els fredolics, i llavors els trobes compartint hàbitat amb bolets més propis de l'inici de la primavera, com la múrgola o com el marçot." 

El boletaire i divulgador també emmarca la possibilitat d'aquestes florades en funció de l'energia dels fongs. "Si ara vinguéssim de dues temporades de tardor espectaculars, probablement l'energia dels mateixos fongs no estaria en un punt àlgid. Quan venim d'anys de produccions més minses, augmenta la possibilitat que els bolets aprofitin aquesta escletxa operativa". 

"Primavera 'micodivertida'" 

Més enllà de les troballes esporàdiques de rovellons, les pluges generalitzades han permès una notable fructificació dels bolets més propis d'aquesta època de l'any. 

"Les pluges de març a l'arc del nord-est, zones litorals i prelitorals, la serralada transversal i comarques de Girona, ha superat en alguns punts els 400 litres acumulats, per tant, es preveu una primavera 'micodivertida'"

"Estem gaudint d'una primavera excepcional en comparació amb aquests darrers anys. Venim d'unes èpoques de sequera, i el miceli i els arbres que estan units a aquests micelis han patit força", explica el micòleg Enric Gràcia. 

Gràcia detalla que, tot i alguns pics de fred i ventades puntuals, la primavera està sent força dolça i els arbres estan fotosintetitzant de manera òptima. 

"A les riberes i boscos que han estat desbrossats, així com en zones on s'han fet nous camins o han patit incendis, les múrgoles estan sortint amb força", comenta Juan Martínez de Aragón, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). 

"La múrgola, que ha tingut uns anys bastant dolents, aquesta primavera té un ventall de localitzacions molt més ampli. Serà un dels millors anys per trobar múrgoles i, si es manté la tendència, s'allargarà a finals de juny, quan encara tindrem múrgoles a l'alta muntanya", assenyala Enric Gràcia. 

Pel que fa a espècies com el marçot, també anomenat carlet negre, en algunes zones del Montseny hi ha bones troballes i s'espera que de cara a finals d'abril i principis de maig, s'estengui per la façana pirinenca. Sempre amb cautela, però el micòleg de "Caçador de bolets" també és optimista respecte d'altres espècies que surten a la segona meitat de la primavera: 

"De ceps negres o surenys, ja en surten alguns. Aviat pujaran també cap als castanyers i les fagedes. I si la temperatura augmenta, també sortirà el reig." 

Amb relació a l'efecte de les xarxes socials sobre la massificació als boscos, Juan Martínez de Aragón llança una advertència: 

"L'afany de la gent per trobar bolets i mostrar-ho, pot tenir un efecte negatiu. La primavera és una època sensible perquè el terra està més esponjós a causa de la pluja i si la gent el trepitja en excés, es compacta molt més." 

El canvi climàtic i la producció micològica 

Durant la tardor dels darrers 25 anys, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya fa un mostreig de la producció micològica en més de 100 parcel·les distribuïdes per tot el territori. "A nivell de productivitat i diversitat, no hem observat una diferència de baixada o augment de la producció, assegura Juan Martínez de Aragón. Tot i que certs patrons micològics sí que s'han modificat: 

"Sí que hi ha canvis en l'estacionalitat, és a dir, quan comencen a fructificar els bolets." 

Martínez de Aragón i Enric Gràcia coincideixen a afirmar que els estudis mostren un endarreriment de la vora d'un mes en la fructificació de moltes espècies a la tardor "perquè el fred arriba més tard". 

Per exemplificar-ho, l'investigador del CTFC recorda que quan era petit acostumava a trobar els primers bolets al Solsonès coincidint amb la festa major de la capital de comarca, entre el 7 i el 10 de setembre. "Ara, fins a finals de setembre o principis d'octubre és molt estrany trobar-ne", afirma. 

"Els fongs són molt susceptibles als canvis i això els fa increïblement adaptables i fa variar els seus patrons de fructificació", explica Marc Casabosch. 

L'expert boletaire i divulgador remarca que "la florada de bolets com els rovellons es pot allargar com a molt en el millor dels casos, unes sis setmanes en un lloc concret". També indica que "en un bosc on han començat a sortir rovellons, durant sis setmanes seguides en podrien estar sortint si les condicions són ideals". 

"Hi ha zones altes del Pirineu més propenses a patir aquesta davallada de la producció. Són llocs que no estan acostumats que la pluja arribi més tard o plogui menys. Són zones que potser patiran més l'efecte de canvi climàtic pel que fa a la productivitat", explica Juan Martínez de Aragón. 

Amb les dades obtingudes durant els darrers 25 anys de recerca, l'investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya assenyala que la producció mitjana de bolets, de 60 quilos per hectàrea, no ha variat gaire. 

Martínez de Aragón indica que els períodes bons i dolents a nivell de productivitat sempre s'havien alternat. Però els darrers anys, les dents aquest gràfic en forma de serra estan molt més espaiades: 

"Abans, si hi havia un any o dos anys amb mala producció de bolets, després venien una sèrie d'anys en què hi havia bona producció. Ara, en canvi, hi ha més anys que són pitjors en quant a la producció micològica."