Rubèn Mora: "Els ciberdelictes augmenten exponencialment" (I)
Rubèn Mora, cap de la Unitat Central de Delictes Informàtics del cos dels Mossos d'Esquadra, va participar en la Jornada sobre Identitat Digital que Bdigital es va organitzar recentment. En aquesta entrevista, Mora explica que el blanqueig de diners en entorns virtuals, la usurpació d'identitats digitals o el "cyberbullying" entre menors són els principals delictes als quals s'enfronten avui dia. Pel futur, augura una societat hipercomplexa i tecnològicament connectada a l'estil japonès on el món virtual serà més important que el real.
Quan es va crear la Unitat Central de Delictes Informàtics dels Mossos d'Esquadra i quines tasques té assignades?
Es va crear el 1997. Dóna resposta a les denúncies que s'han presentat a qualsevol comissaria del Mossos vinculades a delictes comesos a internet.
Per exemple?
La distribució de pornografia infantil, no la possessió, que és investigada per altres unitats del cos dels Mossos. L'assetjament de menors d'edat a través del Messenger i xarxes socials. El comerç electrònic i la banca electrònica, on entrarien els casos de "phishing". Les estafes a través de compres fraudulentes a través d'internet, però sempre des de la vessant d'una quantitat molt elevada i que afecti a una multitud de persones. Una estafa puntual, per una compra des d'una targeta, s'investiga des de la comissaria corresponent on s'hagi presentat la denúncia.
Les comissaries també estan preparades per atendre casos particulars?
Sí, donem formació a serveis d'investigació criminal del territori per investigar delictes informàtics que no tenen el pes ni la complexitat dels casos que portem nosaltres. Un cas d'assetjament d'un menor d'edat que ha rebut amenaces no ens pertoca. Però si aquest senyor té una web on publica fotografies de menors i n'assetja d'altres, sí.
Els Mossos estan ben preparats per fer front a la delinqüència que des de fa 15 anys es concentra en el terreny virtual?
Hauries de preguntar: "Els professionals de la seguretat estan preparats a dia d'avui per donar resposta a la delinqüència del dia de demà a internet?". I la resposta és "no".
No ens espanti...
Avui es dóna formació al sector públic i privat, a persones d'unitats de menors, a agents d'investigació bàsica de comissaries locals, s'imparteix investigació avançada, formació a serveis centrals, etc. Però es dóna sobre el que coneixem avui. No sabem què passarà demà, perquè internet avança molt ràpid.
Es cometen molts delictes informàtics?
Cada vegada més. Creixen els delictes en l'àmbit d'internet de manera exponencial. Però també hi ha més consciència de denunciar perquè el ciutadà sap ara què és un delicte informàtic.
Té xifres?
No puc donar-les perquè no em pertoca, però sí un percentatge. Hi ha hagut un creixement, per exemple, d'usurpació de la identitat digital respecte l'any passat d'un 140%.
Ha parlat d'usurpar la identitat digital. En què consisteix aquest delicte?
Una identitat digital és el "nick" o pseudònim que et crees en una xarxa social. El delicte es comet quan algú es fa passar per tu. El problema és que cada persona té diverses identitats digitals. I aquí es complica el tema.
Tenir diverses identitats digitals és la tònica?
Sí, és el més normal. La condició humana porta a diferenciar l'estat d'ànim de l'estat civil, de les relacions professionals, de les familiars. Necessitem diferents correus electrònics i perfils ben diferenciats que no es puguin relacionar entre ells. Tu dorms tranquil a casa teva perquè des del Departament de Recursos Humans de la teva feina no t'investigaran. Potser tens una vida adulta molt activa però com que no la poden relacionar amb la professional, que és la teva vida real, no et passarà res.
La vida real també és la personal: parella, fills, pares, amics, etc.
Mai és tan important com la professional. Què pot passar amb la teva família? Que et separis, que la teva dona no vulgui parlar amb tu? Però ara imagina que ets el director d'un banc, i que apareguin coses de la teva vida personal adulta. Això pot fer que els teus néts no tinguin treball el dia de demà. L'afectació és més greu.
El tecnòleg David d'Ugarte va explicar al 3cat24 que era molt complicat crear-se una identitat falsa a internet. Com s'enfronten els Mossos a una usurpació d'identitat digital?
Primer recomanem que la persona a la qual li han usurpat el nom es dirigeixi a la xarxa social on li ha passat. Cada cop més aquestes companyies posen a disposició dels usuaris serveis que accepten reclamacions d'aquesta mena. Escrius un correu electrònic i expliques el cas.
Funcionen? Algú de Twitter o Facebook em respondrà?
Sí, però davant de tres milions d'usuaris que reclamen alguna cosa, potser et responen dues setmanes més tard. Però a tu t'afecta tant que no pots esperar. I et sents indefensa.
I què puc fer?
No gaire cosa, per ara. Pots anar a la policia i posar una denúncia. Per actuar, els Mossos necessitem un manament judicial. Anem al jutge a demanar-l'hi, però si aquest considera que la denúncia no té suficient entitat com una usurpació de l'estat civil, el cas queda allà mort. Mentrestant, tu patiràs les conseqüències de la usurpació del teu nom a internet. Jurídicament encara no està molt encaixat aquest ciberdelicte. El cas es pot resoldre per la via civil, no per la via penal.
Però la via civil és més costosa i trigaré més temps a resoldre'l.
Sí. També pot passar que el jutge instructor consideri el cas prou greu com per donar el manament. Llavors els Mossos ens dirigim a Facebook, es retira el contingut, s'identifica la persona que ha comès el delicte i s'esbrina el motiu, que sempre existeix: sigui sentimental o professional. Resolucions sí que n'hi ha però no com en altres delictes informàtics que sabem exactament que hi haurà un manament judicial.
S'han trobat amb casos d'usurpació d'identitat a escala internacional?
No, per ara no. Acaben sent coses molt de la vida real: exparelles, extreballadors amb els quals has mantingut contacte... Et pots trobar amb algun cas que pot tenir una afectació internacional perquè l'autor està en un altre país, però en aquest nivell són directius de multinacionals que poden despenjar un telèfon i dir a Facebook el problema que tenen. D'altra banda, hi ha la por infundada que quan s'explica el cas a la policia aquest sortirà als mitjans i molts prefereixen no fer la denúncia.
Em podria fer un retrat del delinqüent informàtic català?
Jove en una franja dels 16 als 25 anys, amb coneixements informàtics molt elevats, que sap obtenir recursos d'internet fàcilment i de diferents classes socials, des de la més baixa a la de molt nivell. Home, però hi comença a haver dones.
I d'una altra nacionalitat?
Generalment de països de l'Est i que es dediquen a la banca electrònica. No vull generalitzar però és el cas de les localitats que coneixem. Allà la gent pobre no té cap altre recurs que anar a un local subvencionat per un grup criminal, i dedicar-se a fer enginyeria, artificis que colen a internet, com els troians, etc. El perfil és molt dispers però també són cada cop més joves.
(Continua llegint la part II)
Es va crear el 1997. Dóna resposta a les denúncies que s'han presentat a qualsevol comissaria del Mossos vinculades a delictes comesos a internet.
Per exemple?
La distribució de pornografia infantil, no la possessió, que és investigada per altres unitats del cos dels Mossos. L'assetjament de menors d'edat a través del Messenger i xarxes socials. El comerç electrònic i la banca electrònica, on entrarien els casos de "phishing". Les estafes a través de compres fraudulentes a través d'internet, però sempre des de la vessant d'una quantitat molt elevada i que afecti a una multitud de persones. Una estafa puntual, per una compra des d'una targeta, s'investiga des de la comissaria corresponent on s'hagi presentat la denúncia.
Les comissaries també estan preparades per atendre casos particulars?
Sí, donem formació a serveis d'investigació criminal del territori per investigar delictes informàtics que no tenen el pes ni la complexitat dels casos que portem nosaltres. Un cas d'assetjament d'un menor d'edat que ha rebut amenaces no ens pertoca. Però si aquest senyor té una web on publica fotografies de menors i n'assetja d'altres, sí.
Els Mossos estan ben preparats per fer front a la delinqüència que des de fa 15 anys es concentra en el terreny virtual?
Hauries de preguntar: "Els professionals de la seguretat estan preparats a dia d'avui per donar resposta a la delinqüència del dia de demà a internet?". I la resposta és "no".
No ens espanti...
Avui es dóna formació al sector públic i privat, a persones d'unitats de menors, a agents d'investigació bàsica de comissaries locals, s'imparteix investigació avançada, formació a serveis centrals, etc. Però es dóna sobre el que coneixem avui. No sabem què passarà demà, perquè internet avança molt ràpid.
Es cometen molts delictes informàtics?
Cada vegada més. Creixen els delictes en l'àmbit d'internet de manera exponencial. Però també hi ha més consciència de denunciar perquè el ciutadà sap ara què és un delicte informàtic.
Té xifres?
No puc donar-les perquè no em pertoca, però sí un percentatge. Hi ha hagut un creixement, per exemple, d'usurpació de la identitat digital respecte l'any passat d'un 140%.
Ha parlat d'usurpar la identitat digital. En què consisteix aquest delicte?
Una identitat digital és el "nick" o pseudònim que et crees en una xarxa social. El delicte es comet quan algú es fa passar per tu. El problema és que cada persona té diverses identitats digitals. I aquí es complica el tema.
Tenir diverses identitats digitals és la tònica?
Sí, és el més normal. La condició humana porta a diferenciar l'estat d'ànim de l'estat civil, de les relacions professionals, de les familiars. Necessitem diferents correus electrònics i perfils ben diferenciats que no es puguin relacionar entre ells. Tu dorms tranquil a casa teva perquè des del Departament de Recursos Humans de la teva feina no t'investigaran. Potser tens una vida adulta molt activa però com que no la poden relacionar amb la professional, que és la teva vida real, no et passarà res.
La vida real també és la personal: parella, fills, pares, amics, etc.
Mai és tan important com la professional. Què pot passar amb la teva família? Que et separis, que la teva dona no vulgui parlar amb tu? Però ara imagina que ets el director d'un banc, i que apareguin coses de la teva vida personal adulta. Això pot fer que els teus néts no tinguin treball el dia de demà. L'afectació és més greu.
El tecnòleg David d'Ugarte va explicar al 3cat24 que era molt complicat crear-se una identitat falsa a internet. Com s'enfronten els Mossos a una usurpació d'identitat digital?
Primer recomanem que la persona a la qual li han usurpat el nom es dirigeixi a la xarxa social on li ha passat. Cada cop més aquestes companyies posen a disposició dels usuaris serveis que accepten reclamacions d'aquesta mena. Escrius un correu electrònic i expliques el cas.
Funcionen? Algú de Twitter o Facebook em respondrà?
Sí, però davant de tres milions d'usuaris que reclamen alguna cosa, potser et responen dues setmanes més tard. Però a tu t'afecta tant que no pots esperar. I et sents indefensa.
I què puc fer?
No gaire cosa, per ara. Pots anar a la policia i posar una denúncia. Per actuar, els Mossos necessitem un manament judicial. Anem al jutge a demanar-l'hi, però si aquest considera que la denúncia no té suficient entitat com una usurpació de l'estat civil, el cas queda allà mort. Mentrestant, tu patiràs les conseqüències de la usurpació del teu nom a internet. Jurídicament encara no està molt encaixat aquest ciberdelicte. El cas es pot resoldre per la via civil, no per la via penal.
Però la via civil és més costosa i trigaré més temps a resoldre'l.
Sí. També pot passar que el jutge instructor consideri el cas prou greu com per donar el manament. Llavors els Mossos ens dirigim a Facebook, es retira el contingut, s'identifica la persona que ha comès el delicte i s'esbrina el motiu, que sempre existeix: sigui sentimental o professional. Resolucions sí que n'hi ha però no com en altres delictes informàtics que sabem exactament que hi haurà un manament judicial.
S'han trobat amb casos d'usurpació d'identitat a escala internacional?
No, per ara no. Acaben sent coses molt de la vida real: exparelles, extreballadors amb els quals has mantingut contacte... Et pots trobar amb algun cas que pot tenir una afectació internacional perquè l'autor està en un altre país, però en aquest nivell són directius de multinacionals que poden despenjar un telèfon i dir a Facebook el problema que tenen. D'altra banda, hi ha la por infundada que quan s'explica el cas a la policia aquest sortirà als mitjans i molts prefereixen no fer la denúncia.
Em podria fer un retrat del delinqüent informàtic català?
Jove en una franja dels 16 als 25 anys, amb coneixements informàtics molt elevats, que sap obtenir recursos d'internet fàcilment i de diferents classes socials, des de la més baixa a la de molt nivell. Home, però hi comença a haver dones.
I d'una altra nacionalitat?
Generalment de països de l'Est i que es dediquen a la banca electrònica. No vull generalitzar però és el cas de les localitats que coneixem. Allà la gent pobre no té cap altre recurs que anar a un local subvencionat per un grup criminal, i dedicar-se a fer enginyeria, artificis que colen a internet, com els troians, etc. El perfil és molt dispers però també són cada cop més joves.
(Continua llegint la part II)
