Míssils Iskander exhibits en el fòrum ARMY-2019 a Alabino, a prop de Moscou (Reuters/Maxim Shemetov)

Rússia amenaça de desplegar armes nuclears si Suècia i Finlàndia entren a l'OTAN

Dmitri Medvédev, vicepresident del Consell de Seguretat rus, diu que "ja no es podrà parlar d'estatus no nuclear per al Bàltic"
Juli Rodés Almer Actualitzat
TEMA:
Rússia

Rússia haurà de reforçar les seves forces terrestres, marítimes i aèries al mar Bàltic, i desplegar armes nuclears, si Suècia i Finlàndia es converteixen en socis de l'OTAN.

Ho ha dit, aquest dijous, Dmitri Medvédev, vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia i home de la màxima confiança del president rus, Vladímir Putin, remarcant que la longitud de la frontera entre Rússia i l'OTAN es duplicaria.

Rússia i Finlàndia tenen una frontera comuna de més de 1.300 quilòmetres.

"Caldrà reforçar l'agrupació de les forces de terra, la defensa antiaèria i desplegar forces navals importants en aigües del golf de Finlàndia", ha especificat en un text publicat al seu compte de Telegram.

Dmitri Medvédev aquest gener durant una entrevista a la residència oficial de Gorki, als afores de Moscou (Reuters/Yulia Zyryanova)

Com a conseqüència, ha afegit, "ja no es podrà parlar d'estatus no nuclear per al Bàltic", perquè "l'equilibri haurà de restablir-se". 

I ha estat més específic afirmant: 

"Ningú amb dos dits de front vol preus més alts i impostos més alts, més tensió a les fronteres, [míssils] Iskander, [míssils] hipersònics i vaixells amb armes nuclears literalment a tocar de casa seva."

"Esperem que s'imposi el seny dels nostres veïns el nord", ha escrit Medvédev, abans d'afegir: "Si se'ns força la mà... Bé, tingueu en compte que no vam ser nosaltres qui ho vam proposar."

L'exprimer ministre de Putin i president rus entre 2008 i 2012 ha assegurat, també, que "fins avui, Rússia no ha pres aquesta mesura i no pensava prendre-la".

Considera, a més, que no té cap sentit que Suècia i Finlàndia entrin a l'OTAN arran de l'"operació militar especial" de l'exèrcit rus a Ucraïna -el nom oficial de la invasió-, perquè "ja hi havia hagut intents d'arrossegar-los a l'OTAN" i, sobretot, perquè Rússia no té cap disputa territorial amb Suècia i Finlàndia "com [sí la té] amb Ucraïna"

La primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, aquesta setmana durant una roda de premsa a Estocolm (Reuters/Paul Wennerholm)

Des d'aquests dos països, en canvi, les coses es veuen de manera ben diferent. Des del principi de la invasió russa d'Ucraïna han deixat clar que la situació de la seguretat a Europa ha canviat.

La primera ministra finlandesa, Sanna Marin, ha declarat que decidiran si entren a l'OTAN "en setmanes, no mesos"

Suècia, segons els mitjans d'aquest país, té intenció d'anunciar l'ingrés a l'OTAN al juny, durant la celebració de la cimera que s'ha de fer a Madrid.


Míssils nuclears a Kaliningrad

El govern de Lituània ja ha reaccionat a les paraules de Medvédev dient que les amenaces de Rússia no són noves perquè ja té míssils nuclears desplegats a l'enclavament rus de Kaliningrad, al mar Bàltic, entre Lituània i Polònia i davant de Suècia.

L'any 2018 Rússia va dir que havia desplegat míssils Iskander en aquest antic territori de la Prússia Oriental cedit a la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial.

Sistemes russos de defensa antiaèria S-400 en unes maniobres a Kaliningrad l'agost de 2020 (Reuters)

Els Iskander, anomenats SS-26 Stone per l'OTAN, són míssils balístics de curt abast que poden armar-se amb caps convencionals o caps nuclears.

El seu abast oficial és de 500 quilòmetres --la distància que hi ha fins a Berlín--, però fonts militars occidentals sospiten que pot ser molt més gran. I capitals europees com Londres o París són a menys de 1.400 quilòmetres de l'antic port prussià de Königsberg.

ARXIVAT A:
Ucraïna Rússia OTAN
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut