Rússia anuncia la retirada d'"algunes tropes" de la frontera amb Ucraïna

La tensió viscuda a la frontera entre Rússia i Ucraïna les últimes setmanes s'havia relaxat una mica aquest dilluns amb l'escenificació feta al Kremlin per emetre el missatge que la via diplomàtica encara té possibilitats.

Aquest dimarts, el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, ha refermat el missatge afirmant que "algunes tropes" desplegades a les fronteres amb Ucraïna ja estan tornant a les seves bases.

Ara caldrà veure si això es compleix de debò i tornen almenys part dels més de 100.000 soldats que hi ha desplegats, cosa que ha portat els països occidentals a afirmar que la invasió era imminent.

Putin: "No volem una guerra"

El president rus, Vladímir Putin, s'ha reunit aquest dimarts amb el canceller alemany, Olaf Scholz, i ha assegurat que Moscou no vol una guerra a Europa i, precisament per evitar-ho, ha iniciat negociacions sobre la seguretat europea:

"Si volem una guerra? És clar que no"

Segons Putin, el resultat d'aquestes negociacions ha de ser un acord que respongui als interessos de totes les parts.

Fins ara, el president rus s'ha queixat que Moscou no ha rebut una resposta constructiva per part d'Occident, tot i que insisteix que continua obert al diàleg.

Rússia afronta aquestes converses amb dues demandes principals: que no s'ampliï l'OTAN cap a l'est i no es despleguin sistemes d'atac prop de les fronteres russes.

El cap del Kremlin ha dit que la seva generació ja ha viscut una guerra a Europa, en referència al conflicte a l'antiga Iugoslàvia. "Hem estat testimonis de la guerra a Europa desencadenada pel bloc de l'OTAN contra Iugoslàvia, una gran operació militar amb bombardejos en una de les capitals europees, Belgrad", ha afirmat.

Per la seva banda, Scholz ha considerat "un bon senyal" la retirada d'algunes unitats militars russes de la frontera amb Ucraïna i ha reclamat que això continuï per rebaixar la tensió.

El canceller alemany ha assenyalat que l'obligació de tots els actors implicats en les negociacions és actuar en defensa de la pau.

"A tots se'ns exigeix actuar amb valentia. És el nostre maleït deure intervenir en defensa de la pau"

En la roda de premsa conjunta amb Putin, Scholz ha tornat a apostar per la via diplomàtica. Com ja va fer en la reunió amb Biden, el canceller alemany ha dit que, en cas d'invasió russa d'Ucraïna, Moscou n'haurà de pagar "un preu", però ha evitat pronunciar-se sobre si suspendrà els permisos per al gasoducte Nord Stream 2.

Biden: "Una invasió russa encara és clarament possible"

El president dels Estats Units, Joe Biden, també ha comparegut aquest dimarts al vespre per valorar la situació a Ucraïna. Ha denunciat que, tot i l'anunci de retirada d'algunes tropes, Rússia manté una posició "amenaçadora" contra Ucraïna i que és "clarament possible" que envaeixi el país:

"Els nostres analistes indiquen que segueixen en una posició totalment amenaçadora i el fet és que, ara mateix, Rússia té més de 150.000 soldats al voltant d'Ucraïna i Bielorússia"

En un discurs des de la Casa Blanca, el president nord-americà ha apuntat que Washington "encara no ha verificat" aquest replegament de l'exèrcit rus.

Biden ha dit que, "mentre hi hagi esperança", continuarà buscant una solució diplomàtica "que eviti un patiment humà increïble".

Reconeixement de les regions prorusses d'Ucraïna

De moment, però, aquest mateix dimarts el parlament rus, la Duma, ha fet un pas en sentit contrari: ha demanat a Putin que reconegui com a independents les regions ucraïneses de Donetsk i Lugansk, autoproclamades com a repúbliques:

La Duma dona llum verda al projecte de llei per reconèixer les autoproclamades repúbliques de Donetsk i de Lugansk com a independents.https://t.co/EI3gaq3HBl
Госдума проголосовала за проект постановления о признании ДНР и ЛНР: https://t.co/q6gW8nZq7R

— Manel Alías (@ManelAlias) February 15, 2022

En la pràctica el reconeixement implicaria liquidar el Protocol de Minsk del 2015, que establia un procés de pau per a la regió prorussa del Donbass i que Putin s'havia compromès a mantenir.

La proposició a la Duma l'ha presentat el Grup Comunista, hi han votat a favor 351 dels 450 diputats, i s'ha imposat a una proposta de resolució alternativa presentada pel partit de Putin, Rússia Unida.

L'alternativa plantejava consultar al Ministeri d'Afers Exteriors i altres instàncies oficials abans d'adreçar la petició al president.

Escenificació al Kremlin

Abans d'això, però, i en un punt d'inflexió notable respecte al to dels últims dies, aquest dilluns els mitjans russos van informar detalladament de dues trobades del president rus, Vladímir Putin, amb Xoigú i amb el ministre d'Afers Exteriors, Serguei Lavrov.

En aquestes trobades, emeses per televisió i amb una cuidada escenografia, Putin preguntava a Lavrov si encara hi havia marge per negociar, i aquest li responia afirmativament:

Vladímir Putin: "Hi ha opcions d'arribar a acords amb els nostres socis en matèries clau o és un intent de tenir-nos en una discussió sense cap final lògic?"

Serguei Lavrov: "Estem lluny d'esgotar les opcions. No es poden allargar indefinidament però en aquesta etapa suggereixo continuar-les i accelerar-les."

Lavrov, però, ha dit que en les qüestions més important per Rússia, que l'OTAN no s'ampliï més cap a les seves fronteres i que les armes que considera una amenaça s'allunyin, no hi hagut gaires avenços.

Retirada de tropes

Per la seva banda, Xoigú va anunciar el que aquest dimarts ha confirmat, de moment només de paraula: que bona part dels "exercicis militars" s'han acabat o s'acabaran els pròxims dies:

"Alguns d'aquests exercicis estan a punt d'acabar-se i d'altres s'acabaran aviat. Els exercicis s'han basat en hipotètics atacs enemics en totes les àrees, també amb submarins o amb vaixells."

Les acusacions dels Estats Units i d'altres governs occidentals es basaven en l'acumulació de tropes a les fronteres amb Ucraïna per assegurar que Rússia ja havia decidit envair aquest país.

En tot cas, aquests països reclamaven a Putin el gest de retirar les tropes si volia que es creguessin que no havia pres la decisió, que és el que va anunciar dilluns.

La frontera més llarga d'Ucraïna és amb Rússia, i pel nord-oest també amb Bielorússia, país aliat de Putin que ha facilitat l'entrada de tropes per situar-les a les fronteres.

En les últimes setmanes els països de l'OTAN han enviat tropes a les fronteres amb Rússia, Bielorússia i Ucraïna, i aquest dimarts Rússia ha començat a retirar les seves de la frontera amb Ucraïna.

No convenç als EUA

Als Estats Units, però, l'escenificació de Putin no ha convençut i el govern de Joe Biden de moment s'ha refermat en el missatge que no veu cap senyal de desescalada i que creu que la invasió encara pot ser imminent.

Per això continuen amb el pla de tancar totalment l'ambaixada a Kíev i traslladar tot el personal a una ciutat a tocar de la frontera amb Polònia.

El portaveu del Pentàgon, John Kirby, va dir dilluns que els anuncis han d'anar acompanyats de fets, i de moment els fets van en el sentit contrari:

"Si triés el camí militar i triés envair una altra vegada, està fent tot el que esperaries que fes per assegurar-se que està a punt per a aquesta opció."

Scholz visita Kíev i Moscou

I a Europa el paper de mediació que va fer el president francès Emmanuel Macron fa uns dies l'està fent ara el canceller alemany Olaf Scholz: abans de reunir-se amb Putin, dilluns va visitar Ucraïna.

A Kíev Scholz es va reunir amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i davant la premsa van mostrar sintonia, el primer assegurant que reaccionaria davant d'una invasió, i el segon reclamant poder entrar a l'OTAN:

Volodímir Zelenski: "Entenem que la pertinença a l'OTAN garantiria la nostra seguretat i integritat territorial. Això està consagrat en la legislació ucraïnesa, també a la nostra Constitució. Si fos per decisió nostra, els terminis per entrar a l'OTAN haurien de ser més curts."

Olaf Scholz: "Si hi ha una agressió militar contra Ucraïna, actuarem. I seran mesures de gran abast que tindrien un impacte significatiu en les oportunitats de desenvolupament econòmic de Rússia."

Tots dos, però, tenen un conflicte d'interessos important relacionat amb el gas rus: el gasoducte NordStream 2 al mar Bàltic podria fer perdre marge estratègic a Ucraïna.

Ara mateix el gruix de gas de Rússia que arriba a Alemanya passa per Ucraïna, i a Alemanya no li interessa que el conflicte actual afecti el gasoducte marí.

L'ingrés d'Ucraïna a l'OTAN també genera desacords entre aquest país i Alemanya, que és conscient que és l'origen de bona part del conflicte amb Rússia.