Rússia bombardeja Kíiv mentre líders africans visiten Ucraïna per mediar en el conflicte

Una delegació de presidents de països africans són a Ucraïna amb voluntat de fer de mediadors en el conflicte armat amb Rússia. Aquest divendres a la tarda s'han reunit amb Zelenski, i dissabte ho faran a Sant Petersburg amb Putin.

La visita dels set líders africans, però, no ha aturat els bombardejos russos.

Mentre els set líders africans visitaven la ciutat de Butxa i posaven espelmes sobre la fossa comuna on hi ha enterrats 458 ucraïnesos morts durant l'ocupació russa, Moscou llançava 12 míssils balístics i de creuer contra la capital ucraïnesa.

Les defenses antiaèries ucraïneses han abatut tots els míssils russos abans que impactessin. El cap de la diplomàcia ucraïnesa ha dit que els atacs, a plena llum del dia, són un missatge per a Àfrica que Rússia no vol la pau, que és precisament el que ve a intentar la delegació de presidents encapçalada pels de Sud-àfrica, el Senegal o Zàmbia.

Els líders africans, acompanyats d'altres dirigents d'Egipte, el Congo, Uganda i les illes Comores, busquen impulsar un procés negociador que posi fi a una guerra que ha colpejat amb duresa el continent africà en interrompre el subministrament de gra i altres aliments bàsics. La seva iniciativa se suma a la d'altres com la de la Xina o el Vaticà sense que, per ara, cap tingui previsió de prosperar a curt termini.

Desescalada a dues bandes

El president sud-africà, Cyril Ramaphosa, ha demanat a Ucraïna i a Rússia que iniciïn "una desescalada a dues bandes". Ho ha dit en una compareixença conjunta amb Volodímir Zelenski.

El president ucraïnès ha dit que "cal una pau real" i que això implica "la retirada real de les tropes russes de la nostra terra". Zelenski descarta la proposta d'engegar ara converses de pau amb Moscou que, assegura, "només congelarien la guerra a Ucraïna".

De moment, ni Rússia ni Ucraïna creuen que sigui l'hora d'asseure's a negociar. Moscou perquè no ha assolit els objectius que s'havia marcat amb la invasió el febrer del 2022 i Kíiv perquè tot just acaba de llançar la contraofensiva per expulsar els ocupants.

Una contraofensiva que ja fa dotze dies que dura i que avança molt lentament. Encara no ha arribat ni a les primeres línies fortificades de les defenses russes. El dubte és si és perquè no se'n surt o perquè encara està temptejant el terreny.

Els ucraïnesos asseguren que només han desplegat tres de les vint brigades de 4.000 homes cadascuna que tenen preparades. Però el temps plujós no els ajuda i el gruix del contraatac encara ha d'arribar.

Vladímir Putin ha negat cap possibilitat d'èxit de l'exèrcit ucraïnès en aquesta contraofensiva. En un fòrum econòmic a Sant Petersburg, Putin ha assegurat que l'exèrcit ucraïnès no aguantarà gaire perquè basa la contraofensiva en material bèl·lic d'origen estranger. A més, diu, les reserves estratègiques de Kíiv han baixat i les pèrdues del seu exèrcit superen en més de 10 cops les russes.

L'OTAN reafirma el suport a Ucraïna

En canvi, en una cimera de ministres de Defensa de l'OTAN, el secretari general de l'Aliança, Jens Stoltenberg, ha desmentit Putin i ha assegurat que l'OTAN "estarà al costat d'Ucraïna el temps que calgui". El subministrament de munició i armament a Ucraïna no ha afluixat i això s'ha fet notar als arsenals de l'Aliança. En aquesta cimera s'ha plantejat un pla amb una inversió de 1.000 milions de dòlars i que involucra la indústria armamentística d'alguns dels països membres, però no les empreses espanyoles.

Stoltenberg descarta que els aliats abordin l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN durant la cimera que se celebrarà al juliol a Vílnius, a Lituània. El secretari general de l'Aliança diu que ho debatran per aplanar el camí de Kíiv, però que encara caldrà esperar perquè l'adhesió es concreti.