Rússia és el país on Espanya compra més gas natural, tot i que ara n'importa menys

Les importacions de gas natural liquat --el que arriba en vaixells en versió líquida i es torna a transformar en gas a les plantes regasificadores-- van caure a Espanya un 28% el 2024, segons l'últim informe de l'Institut d'Economia Energètica i Anàlisi Financera (IEEFA, per les seves sigles en anglès.)

I van caure tant, sobretot, perquè van baixar molt les compres de gas als Estats Units (una caiguda del 27%), però no tant les russes (amb un descens de només un 4,6%).

La raó és que tres anys després de l'inici de la guerra a Ucraïna i malgrat les sancions econòmiques imposades per la Unió Europa, Rússia és la principal font d'abastiment de gas natural liquat (GNL) a Espanya. 

Aquest és el mix d'importacions: 

• 35% de Rússia
• 30% dels EUA
• 12% d'Algèria
• 12% de Nigèria
• 6% de Qatar

Aquesta dependència del gas rus és "preocupant", tal com explica Ana Maria Jaller-Makarewicz, analista de l'Institut d'Economia Energètica i Anàlisi Financera:

"És alarmant que seguim important grans quantitats de gas rus, quan fa tres anys van dir que calia diversificar les fonts per dependre menys del gas rus. I és preocupant, perquè seguim amb la mateixa dependència". 

França supera Espanya com a principal importador de gas rus

Paradoxalment, arran la guerra d'Ucraïna, Espanya va disparar les importacions de gas rus, fins a convertir-se en el país que més n'importava de l'Europa occidental. Però aquest 2024 ha estat superat per França, que ha disparat les seves importacions de gas un 81%. 

Descens d'importacions arreu d'Europa

En el conjunt d'Europa, l'any passat hi va haver una caiguda del 19% en les importacions de gas natural liquat, un descens que Jaller-Makarewicz valora com a positiu:

"Hem d'adonar-nos que no podem estar depenent tant de factor geopolítics, que són els que afecten la venda del gas natural liquat a escala internacional". 

A més, l'experta celebra que el descens també es deu a un augment de les energies renovables i a més eficiència energètica.

Les plantes regasificadores, infrautilitzades

Les plantes regasificadores tenen un paper fonamental en el procés: quan el gas líquid arriba al port està a una temperatura gèlida, de -160 graus centígrads. Aleshores passa per la planta, s'escalfa, es torna a convertir en gas i s'aboca a les canonades de gas natural, barrejat amb el gas que arriba per gasoductes i que no ha estat liquat. 

Però aquestes plantes, assenyala l'estudi, estan infrautilitzades. La de Barcelona "opera al 12%", exposa l'experta de l'Institut d'Economia Energètica i Anàlisi Financera. I encara afegeix més exemples de baixa utilització: la de Sagunt funciona al 21%, i la de Huelva, al 23%. 

En aquest sentit, Jaller-Makarewicz critica que "a Espanya es van construir moltes plantes gasificadores pensant que augmentaria la demanda, però ha acabat baixant". Per això, demana "reevaluar" les plantes de regasificació. 

Per què es liqua el gas natural?

Perquè, un cop es refreda a una temperatura de -160 graus i es torna líquid, redueix moltíssim el volum (ocupa 600 vegades menys) i, per tant, surt més barat transportar-lo perquè al vaixell se'n pot posar més. Després, un cop arriba al port i es porta a la planta regasificadora, torna a recuperar el format gasós. 

Aleshores es barreja amb la resta de gas del sistema de canonades i l'acabem consumint a casa nostra com a gas natural. És a dir, quan el consumim, no notem la diferència entre el que ha estat liquat i el que no.