Rússia i Occident alliberen 24 presos en l'intercanvi més gran des de la guerra freda

Rússia i diversos països occidentals com els Estats Units i Alemanya han materialitzat aquest dijous a la tarda l'intercanvi de presoners de més magnitud des de la guerra freda. Entre els alliberats hi ha el periodista Pablo González, amb doble nacionalitat espanyola i russa, que estava empresonat a Polònia acusat d'espionatge i que ha estat traslladat a Moscou. 

El tracte s'ha concretat amb l'intercanvi de 24 presoners --setze en favor d'Occident i vuit en favor de Rússia-- i dos menors. L'operació s'ha produït en un aeroport d'Ankara, la capital de Turquia, després de mesos de negociacions i de concessions per part de tots els països involucrats. Especialment d'Alemanya, segons ha subratllat el president dels Estats Units, Joe Biden.

I és que les autoritats germàniques han entregat a Rússia Vadim Krasikov, considerat un agent rus i responsable d'almenys tres assassinats a Occident. A Krasikov el van arrestar fa cinc anys després de matar al parc berlinès del Tiergarten un ciutadà txetxè opositor al règim de Vladímir Putin. "Aquesta decisió no s'ha pres a la lleugera", ha afirmat el portaveu del canceller, Olaf Scholz.

Recuperar Krasikov era el principal objectiu del president rus i semblava que podia haver-hi un acord al febrer, però Alemanya i els Estats Units van demanar a canvi l'alliberament de l'opositor rus Aleksei Navalni. Poc després, el dissident va morir en una presó de l'Àrtic en uns fets que la seva família considera un assassinat ordenat per Putin, que no hauria acceptat el tracte.
 

Un periodista i un marine, entre els presoners lliurats als EUA

Aquell acord frustrat va impedir a la Casa Blanca fer tornar a casa dues persones que considerava prioritàries: el corresponsal del Wall Street Journal Evan Gershkovich i l'antic marine Paul Whelan, acusats d'espionatge i sentenciats per Rússia a 16 anys de presó. Finalment, tots dos han estat alliberats en l'intercanvi d'aquest dijous. 

L'acord també ha inclòs la periodista Alsu Kurmasheva i el també periodista i dissident polític Vladímir Karà-Murzà, amb ciutadania o residència als Estats Units.

En un acte molt emotiu a la Casa Blanca i acompanyat d'alguns familiars dels alliberats, el president Joe Biden ha tret pit de l'intercanvi, que suposa una victòria de la seva administració pocs mesos abans de deixar el càrrec. El mandatari també ha explicat que s'han alliberat cinc alemanys i set persones russes a qui ha qualificat de "presos polítics".

"Algunes d'aquestes dones i homes han estat detinguts injustament durant anys. Tots han suportat un patiment i una incertesa inimaginables. La seva agonia s'ha acabat avui."

A més d'Alemanya, Biden també ha agraït la participació de Polònia, Noruega, Eslovènia i Turquia en les negociacions, i ha insistit que aquest intercanvi demostra que els Estats Units han de tenir aliats forts. Una afirmació que s'ha interpretat com un missatge velat al candidat republicà a la Casa Blanca, l'expresident Donald Trump, molt crític amb l'OTAN.

"Per als que ho qüestionen: tenir aliats importa. Avui és un exemple poderós que és vital tenir amics al món. Amics en qui puguis confiar i amb qui puguis treballar."

Hi ha hagut un gran nombre de reaccions a l'intercanvi de presoners, que s'ha portat amb absoluta discreció. L'editora del Wall Street Journal, Emma Tucker, ha celebrat l'alliberament del corresponsal Evan Gershkovich i ha valorat que l'intercanvi "fet a canvi d'agents russos culpables de delictes greus era previsible com l'única solució, atès el cinisme del president Putin".

Entitats com Reporters Sense Fronteres i Amnistia Internacional han celebrat l'alliberament de presos, però han exigit la fi de les repressions polítiques a Rússia.
 

El periodista Pablo González, entre els retornats a Rússia

El servei federal rus de seguretat ha confirmat aquest dijous l'alliberament de vuit russos empresonats en països de l'OTAN, a canvi de 15 russos i estrangers que complien penes en presons d'aquest país i d'un ciutadà alemany condemnat a mort a Bielorússia. 

A més de Krasikov, el Kremlin ha aconseguit el retorn d'un empresari acusat de frau, un hacker de targetes de crèdit i membres de l'espionatge. En la llista també hi ha el periodista amb doble nacionalitat espanyola i russa Pablo González, que estava empresonat a Polònia després que el febrer del 2022 l'arrestessin acusat de ser un espia rus.

La seva família sempre ho ha negat i ha denunciat que no s'havien presentat proves contra el periodista ni s'havia fixat cap data per al judici oral. 

El seu advocat, Gonzalo Boye, ha explicat a Catalunya Ràdio que ha quedat totalment lliure de càrrecs, malgrat que hi hagi qui no creu en la seva innocència. Boye ha afegit que González podrà tornar a casa seva a Euskadi, amb la seva dona i els seus fills, quan vulgui i estigui físicament recuperat.

El govern polonès ha confirmat que la decisió d'incloure González a l'acord s'ha basat en els "vincles estrets" entre Polònia i els Estats Units, així com "els interessos comuns de seguretat" i la "mateixa comprensió en els valors democràtics".
 

Diversos precedents

L'últim intercanvi de presoners més mediàtic entre els Estats Units i Rússia es va produir el desembre del 2022, quan van intercanviar la jugadora de bàsquet nord-americana Brittney Griner --empresonada per tràfic de drogues-- pel traficant d'armes rus Viktor Bout.

El primer intercanvi d'espies durant la guerra freda es va produir el febrer del 1962 a Berlín. Un coronel del KGB, Rudolf Abel, va quedar lliure a canvi de Gary Powers, pilot d'un avió espia abatut per l'extinta URSS.