Zelenski diu que Ucraïna "ha de reconèixer" que no podrà entrar a l'OTAN

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha dit que "s'ha de reconèixer" que el seu país haurà de renunciar a formar part de l'OTAN. Precisament la voluntat de Kíiv d'integrar-se a l'aliança és una de les raons que dona Rússia per justificar la invasió del país.

"Hem sentit durant anys que les portes estaven obertes, però també hem sentit que no ens hi podíem unir. Aquesta és la veritat i s'ha de reconèixer", ha dit el president ucraïnès per videoconferència durant una reunió dels líders dels països de la Joint Expeditionary Force, una coalició militar liderada pel Regne Unit i formada pels Països Baixos, països del nord d'Europa i els estats bàltics.

"Estic content que la nostra gent comenci a entendre això i a confiar només en les nostres forces", ha afegit. Ha lamentat que l'OTAN, "que sembla hipnotitzada per l'agressió russa", es negui a crear una zona d'exclusió aèria sobre Ucraïna.

"Sentim arguments que la Tercera Guerra Mundial podria començar si l'OTAN tanca el cel als avions russos. Per això no s'ha creat la zona humanitària aèria sobre Ucraïna i per això els russos poden bombardejar ciutats i matar persones, fer explotar hospitals i escoles", ha dit el president ucraïnès.

Zelenski ha afirmat que els ucraïnesos "entenen" que no són membres actuals de l'Aliança Atlàntica i que, malgrat la política de "portes obertes", tampoc ho seran en el futur, segons l'agència ucraïnesa Ukrinform. Malgrat això, Zelenski ha demanat "garanties de seguretat" davant de la invasió russa del seu país.

Mentrestant, els primers ministres de Polònia, la República Txeca i Eslovènia han viatjat fins a Kíiv, en ple augment dels atacs, per mostrar-li el seu suport. 

A banda, s'ha sabut que el president dels Estats Units, Joe Biden, participarà a la cimera extraordinària de l'OTAN i en una altra cimera de la Unió Europea, totes dues a Brussel·les dijous que ve, 24 de març.

La convocatòria de la cimera de l'OTAN l'ha comunicat en un tuit el secretari general de l'ens, Jens Stoltenberg:

I have convened an extraordinary Summit on 24 March at #NATO HQ. We will address #Russia's invasion of #Ukraine, our strong support for Ukraine, and further strengthening NATO's deterrence & defence. At this critical time, North America & Europe must continue to stand together.

— Jens Stoltenberg (@jensstoltenberg) March 15, 2022

Mentrestant, aquest dimarts s'ha fet la cinquena ronda de negociacions amb Rússia -que ha acabat sense acord- i continuen caient les bombes sobre diverses ciutats. 

La capital, Kíiv, ha tornat a patir un intens bombardeig en què hi haurien mort almenys cinc persones en un edifici residencial. L'alcalde, a més, ha assegurat que les tropes russes han destruït a primera hora almenys dos edificis i una casa als barris perifèrics. A més, una estació de metro ha quedat destruïda.

Les autoritats han decretat 35 hores de toc de queda a la capital ucraïnesa.

Dilluns, les negociacions ja es van aturar a la vegada que els bombardejos s'enduien més vides civils i les tropes russes castigaven ciutats d'arreu d'Ucraïna. Aquesta nit, s'han tornat a sentir explosions a les dues ciutats principals del país: Kíiv i Khàrkhiv.

Aquest dimarts, 20è dia de guerra, han tornat les converses però tampoc no hi ha expectatives clares que hi pugui haver canvis en el mapa dels atacs. Sobre la taula sembla que també hi ha una possible reunió entre Vladímir Putin i Volodímir Zelenski.

Les dues delegacions mantenen, però, les seves posicions de partida, i hi ha pocs motius per a l'optimisme: Rússia vol que Ucraïna lliuri les armes i es rendeixi, i Ucraïna vol un alto el foc i que Rússia es retiri.

El portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, no exclou que l'exèrcit rus agafi el control total de les grans ciutats ucraïneses que estan pràcticament assetjades per l'exèrcit rus.

En té la capacitat i entra en el calendari previst, segons Peskov, que n'ha exclòs els corredors humanitaris. El portaveu presidencial respon així al relat occidental que Vladímir Putin estaria decebut per la falta d'avenços a Ucraïna.

Mariúpol, una ciutat devastada

Aquest dimarts s'ha elevat a 19 el nombre de morts en una altra ofensiva a la torre de televisió de Rivne, a l'oest del país.

L'exèrcit ucraïnès, per la seva banda, també hauria llançat atacs amb míssils sobre l'autoproclamada república de Donetsk, ja sota control rus. Haurien provocat la mort d'una vintena de civils, però l'exèrcit ucraïnès ha desmentit rotundament l'acció, que atribueix al seu torn a les forces russes.

Mentrestant, les autoritats ucraïneses intenten mantenir oberts els corredors humanitaris. 160 vehicles han pogut sortir dilluns del port de Mariúpol, una ciutat que està al límit, sense aigua, ni menjar ni medicines, i amb columnes de fum enfilant-se pel cel de la ciutat. 2.500 civils hi haurien mort, segons la presidència ucraïnesa.

Funerals amb honors pels soldats

Més enllà de la destrucció de ciutats senceres, a Ucraïna cada dia hi ha funerals. Un equip de TV3 ho ha comprovat de primera mà a Lviv. Als soldats els reserven els màxims honors. Els fan una cerimònia en una església castrense i els enterren al cementiri on hi ha les personalitats més destacades, com el poeta Ivan Frankó. I és que són considerats herois nacionals: