Rússia llança dues bombes guiades contra un centre comercial ple de clients a Khàrkiv

Almenys 6 morts i una quarantena de ferits després que Rússia ha llançat dues bombes guiades contra un centre de bricolatge i jardineria ple de clients, a primera hora de la tarda, a Khàrkiv, a Ucraïna.

Amb la intenció de fer molt de mal, Rússia ha deixat caure les dues bombes guiades de mitja tona cadascuna sobre l'establiment mentre la gent estava fent la compra de dissabte al matí. Les bombes han provocat un incendi que ha afectat 15.000 metres quadrats. De seguida, una gran fumera negra s'ha aixecat sobre el cel de Khàrkiv.

Segons ha dit el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, almenys 200 persones eren dins l'hipermercat de productes de la construcció i bricolatge atacat per les forces russes, una xifra que l'alcalde de Khàrkiv ha rebaixat a 120 persones. De moment, les forces de rescat han trobat dos morts i una trentena de ferits, però hi ha "un gran nombre de desapareguts".

Kíiv ha dit que es tracta d'un acte de terrorisme. Al voltant del centre comercial bombardejat no hi ha cap objectiu militar ucraïnès.

Els supervivents del bombardeig han fugit tan ràpidament com han pogut del centre, amb el temor, com passa sovint, que Rússia tornes a atacar el mateix lloc just quan hi arriben els equips de rescat.

A Khàrkiv creuen que l'objectiu rus és simple i descarnat: si no poden conquistar militarment la segona ciutat d'Ucraïna, es tracta anar-la castigant dia rere dia, minar la moral dels seus habitants i fer-los la vida impossible. 

Dijous, Rússia ja va matar set persones quan va bombardejar una impremta, i aquest vespre n'ha ferit vuit més en una zona residencial. Els atacs amb bombes guiades són constants i la sensació d'indefensió, també.

Ucraïna assegura que ha pogut aturar l'avanç militar rus a la regió fronterera de Khàrkiv després que Moscou hagi ocupat una desena de pobles, però continuen els intensos combats al front.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, reclama als aliats occidentals més defenses antiaèries i també que l'autoritzin per a fer servir míssils per atacar la força aèria de Rússia dins de territori rus. Per desesperació de Kíiv, fins ara, Washington es nega a autoritzar-ho per por que Moscou s'ho prengui com un atac directe de l'OTAN.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, també ha demanat als socis atlàntics que permetin que Ucraïna faci servir les armes occidentals contra objectius militars en territori rus. Segons Stoltenberg, la prohibició de fer-ho dificulta als ucraïnesos exercir el dret a l'autodefensa.