Rússia parla per primer cop d'"estat de guerra" i ataca Ucraïna amb 150 míssils i drons

Rússia ha llançat un atac massiu contra infraestructures de diverses regions d'Ucraïna. Segons ha denunciat el govern de Kíiv, s'hauria atacat una central, línies elèctriques i zones residencials d'Ucraïna amb 90 míssils i més de 60 drons.

L'atac hauria deixat, almenys, 2 morts, 3 desapareguts i 14 ferits segons el govern ucraïnès, tot i que s'espera el balanç definitiu de la Força Aèria d'Ucraïna.

Segons ha informat el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, l'objectiu de l'onada de projectils eren diverses centrals elèctriques, línies de subministrament i una central hidroelèctrica.

De fet, a la central hidroelèctrica més gran de Zaporíjia, la més gran del país, hi ha hagut una apagada arran dels greus danys que ha patit la infraestructura. Segons l'empresa que gestiona la central, dos míssils russos han impactat directament contra una de les estacions que la conformen.  

Segons el Ministeri d'Energia, els projectils russos han causat danys en infraestructures de les regions d'Ivano-Frankivsk, Lviv, Khmelnitski, Zaporíjia, Odessa, Dnipropetrovsk i Khàrkiv. I s'han hagut de programar talls d'emergència del subministrament a diverses regions per estabilitzar les operacions del sistema.

Aquests atacs coincideixen amb la primera vegada que Moscou ha parlat d'"estat de guerra" contra Ucraïna. Ho ha fet Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin, en una entrevista escrita.

"Estem en estat de guerra. Sí, va començar com una operació militar especial, però a mesura que Occident s'ha anat implicant al costat d'Ucraïna, per nosaltres s'ha convertit en una guerra"

Fins ara, el Kremlin perseguia i empresonava qui mencionés la paraula "guerra". No està clar què implicarà el canvi de llenguatge, però el fet que reconegui que s'està en guerra tindrà, segons els analistes, un impacte psicològic en les elits i la població russa. 
 

Com a resposta a l'atac sobre la infraestructura energètica, Ucraïna ha rebut electricitat provinent dels països veïns Romania, Eslovàquia i Polònia, per poder mantenir el subministrament elèctric.

"S'ha optat per l'assistència d'emergència d'aquests països", ha anunciat Ukrenergo, l'empresa nacional ucraïnesa d'electricitat.

"Rússia està en guerra amb la vida quotidiana de la gent", ha afegit Zelenski en una piulada a X. El president també ha explicat que s'han desplaçat sobre el terreny els serveis necessaris per seguir subministrant energia:

"A totes les ciutats afectades per l'atac ja s'hi han desplegat els serveis necessaris. Serveis d'emergència, enginyers elèctrics, autoritats regionals i locals, policia i els serveis públics que ajudaran la gent."

Zelenski també ha instat els governs aliats del seu país a dotar de més paquets d'ajuda Ucraïna. "Els míssils russos no tenen retards, a diferència dels paquets d'ajuda per a Ucraïna", ha recriminat a la seva publicació:

"Els sistemes (antiaeris) Patiot han de protegir Khàrkiv i Zaporíjia. Es necessita defensa aèria per protegir la gent, les infraestructures, les cases i les preses."

Precisament, a Brussel·les, on se celebra aquest divendres el segon i darrer dia de la cimera europea, els caps d'estat i de govern han acordat seguir donant tot el suport a Ucraïna durant el temps que sigui necessari.

Els 27 també han reiterat que Rússia no ha de guanyar aquesta guerra i que Europa s'ha de reforçar militarment.

Han celebrat que aquesta setmana s'hagi aprovat una ajuda de 5.000 milions d'euros de suport militar per a Kíiv i que s'estigui treballant perquè els beneficis dels actius russos congelats per les sancions, que arriben als 3.000 milions d'euros, s'utilitzin en benefici d'Ucraïna.