Rússia manté tancat Nord Stream: com estan les reserves de gas als països europeus?
Europa s'havia proposat començar l'hivern amb unes reserves superiors al 80% i molts països superen aquesta xifra
Rússia ha complert la seva amenaça. Aquest dissabte a la matinada, el gasoducte Nord Stream 1, el que té més capacitat per exportar gas cap a Europa, ha continuat amb les aixetes tancades.
El que havia de ser només una aturada tècnica de tres dies per tasques de manteniment s'ha convertit en una aturada indefinida. L'energètica Gazprom al·lega que no pot garantir la seguretat per una fuga d'oli que s'ha de reparar en un taller especialitzat.
Mentre que Siemens, l'empresa alemanya que subministra la maquinària, defensa que aquest tipus de fugues no representen un problema greu i que es poden reparar fàcilment.
L'anunci del tancament del gasoducte tenia lloc hores després que els dirigents del G7 acordessin fixar un topall al preu del petroli rus per limitar els ingressos de Moscou.
Les reserves acumulades per Europa
El gasoducte estava funcionant només al 20% de la seva capacitat, però, tot i això, Europa ha aconseguit tenir un nivell de reserves superior al 80%, tal com s'havien proposat començar l'hivern.
El comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, ha assegurat aquest dissabte que la Unió Europea "està preparada" per a la interrupció del gas rus, per bé que espera que Rússia respecti els contractes.
La mitjana de reserves prevista per la UE la superen molts països, com Portugal, que és el més ben situat, amb un 100% dels tancs plens. Espanya i Itàlia mantenen les seves reserves per sobre del 80%, i França --que té una situació complicada energèticament, amb bona part del seu parc nuclear tancat-- supera el 90%.
Alemanya, un dels països amb més dependència del gas rus, també supera la mitjana europea i començarà la temporada de fred amb les reserves per sobre del 84%.
Malgrat això, segons un estudi conjunt de les universitats de Bonn i Colònia, encara que els magatzems alemanys s'omplissin del tot, només tindrien capacitat per abastir, aproximadament, el consum de dos mesos d'hivern.
El govern de coalició alemany està estudiant noves mesures, que no estan estrictament relacionades directament amb el tancament del gasoducte, sinó pensant en què pot passar a l'hivern.
El país ja ha buscat gas alternatiu procedent, per exemple, dels països baixos i noruega, i gas liquat que es compra als EUA o a Qatar. L'objectiu és que les reserves passin del 84% fins al 95% al llarg del mes de novembre, un calendari que ara sí que estaria en perill.
Entre les mesures que hi ha damunt la taula, les ajudes directes a la gent gran per fer front a la factura de la calefacció aquest hivern, la reintroducció de l'abonament mensual reduït en el transport urbà i de rodalies, o una de molt més polèmica en el si del govern: l'allargament de la vida de les centrals nuclears. Encara n'hi ha tres d'obertes i estava previst tancar-les el 31 de desembre.
Rússia vol reparar el gasoducte?
Europa ja temia que Rússia aprofités les tasques de manteniment a Nord Stream 1 per tancar definitivament l'aixeta, i això és el que ha passat.
Gazprom assegura que ha trobat una fuga d'oli en una de les turbines, una incidència que, diuen, només pot ser reparada en un taller especialitzat del fabricant, Siemens.
L'empresa alemanya, en canvi, assegura que aquest tipus de fugues no impedeixen que la turbina funcioni amb normalitat, i que pot ser reparada allà mateix pel personal tècnic.
Portaveus de la companyia asseguren que, tot i que Gazprom no els ha encarregat que es facin càrrec de la reparació, el seu personal està disponible.
Un estira-i-arronsa semblant al que ja es va viure al juliol amb una altra turbina que havia de reparar-se al Canadà i que amenaçava de tallar també el subministrament aprofitant una altra aturada programada.
Des de llavors, però, el gasoducte es trobava operant al 20% de la seva capacitat, bombejant cap a Europa 33 milions de metres cúbics diaris, lluny dels 150 que podia transportar en un escenari de normalitat.
Ucraïna, disposada a exportar energia
Davant aquesta situació, Ucraïna ja ha anunciat que està en disposició de poder exportar part de la seva electricitat a Alemanya.
Amb una economia devastada per la guerra i un èxode massiu de la població, el país compta amb un excedent de l'electricitat que produeixen a les seves centrals nuclears.
Fins ara l'exporten a països veïns com ara Moldàvia, Eslovàquia o Polònia, i ara la podrien vendre també a Alemanya.