Rússia, presonera del Caucas
Amb el Caucas, Rússia té un problema... des de fa 200 anys. Des que en la seva expansió cap al sud va començar a ocupar els pobles musulmans de les valls del Caucas. La resistència va ser ferotge. Des de Puixkin --amb el poema "El captiu del Caucas"-- fins a Tolstoi --amb "El presoner del Caucas"-- i Hadji Murat, molts escriptors russos en parlen. De fet, la resistència no s'ha acabat mai.
Amb la revolució del 1917, els pobles musulmans del nord de la serralada es van proclamar independents --la República de la Muntanya del Nord del Caucas--, i van resistir molts anys la implantació del nou règim soviètic.
El 1944 Stalin va deportar els txetxens i altres pobles caucàsics a l'Àsia Central. Amb la desestalinització, van ser autoritzats a tornar a les seves terres. I amb la caiguda de l'URSS el 1991, Txetxènia es va declarar independent. El president Boris Ieltsin va ordenar intervenir l'exèrcit rus. Va ser una guerra terrible i destructora. Quatre anys més tard, Ieltsin firmava un acord de pau provisional amb els rebels i l'exèrcit rus es va haver de retirar després d'una clamorosa derrota.
El 1999 una ratxa d'atemptats a Moscou i altres ciutats van causar més de quatre-cents morts. Alguns dissidents russos hi van veure la mà dels serveis secrets de l'antiga KGB. En tot cas, Vladímir Putin, que era primer ministre, va acusar els txetxens i va reprendre la guerra. Aquest cop Txetxènia va ser anorreada. Però la guerra va sembrar el ressentiment entre els pobles musulmans veïns. I molts dels que hi havien anat a lluitar com a voluntaris, en tornar a les seves terres d'origen, ho van fer convertits en jihadistes. L'islamisme més radical va prendre el lloc del nacionalisme. Són grups molt minoritaris, però els atacs terroristes no s'han aturat. Cada cop que Putin diu que el Caucas està sota control, un atemptat sagnant el desmenteix.
Sigui com sigui, Putin va llançar la segona guerra de Txetxènia per guanyar les seves primeres eleccions presidencials, l'any 2000. Ara, la nina dels seus ulls, els Jocs Olímpics de Sotxi, els més cars de la història, són sota amenaça. Qui sembra, recull.
