Rússia redueix el personal diplomàtic a Kíev mentre Ucraïna demana calma

Espanya s'ha afegit als països que demanen als seus ciutadans que abandonin Ucraïna tan aviat com puguin, perquè en cas d'una invasió de Rússia no els podrien anar a rescatar. I també Rússia ha decidit reduir el seu personal diplomàtic, assegurant que ho fa per por de possibles amenaces de Kíev o els Estats Units, a qui acusa de provocar la histèria.

La por s'ha desfermat i s'ha encomanat després de les paraules del president dels Estats Units, Joe Biden, advertint els nord-americans que "haurien de marxar ara" perquè "les coses es podrien descontrolar ràpidament".

Segons Washington, Rússia ja té a punt les tropes que li calen per a una invasió.

Comença la sortida

Joe Biden ha deixat clar que no evacuaran els nord-americans, a diferència del que va passar a l'Afganistan. Ara, els Estats Units ja han ordenat la sortida de bona part del seu personal diplomàtic.

En les últimes hores, el camí obert pels Estats Units ha estat seguit per molts països. Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, Israel, les repúbliques bàltiques, el Japó Austràlia i Nova Zelanda també ha demanat als seus ciutadans que abandonin Ucraïna immediatament. 

El ministeri d'afers estrangers espanyol també ha afegit una nota a la pàgina web, dins de les recomanacions generals de viatjar que afecten Ucraïna, davant de la "volàtil situació de seguretat":

"Es recomana als espanyols actualment al país que considerin seriosament la possibilitat d'abandonar-lo temporalment pels mitjans comercials disponibles, mentre persisteixen les circumstàncies actuals"

Pedro Sánchez ha informat el rei Felip VI, els socis de govern i el cap de l'oposició de les noves recomanacions.

Rússia nega cap pla d'invasió, però una portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers rus, Maria Zakhàrova, ha dit que han decidit "optimitzar" el seu personal diplomàtic a Ucraïna per por de "provocacions" de Kíev o d'una altra part. Això significa que part del personal ja podria marxar, però han deixat clar que es continua atenent els ciutadans.

La Unió Europea, que fins ara havia intentat no alarmar la població, també es mou. La diplomàcia europea, liderada per Josep Borrell, no vol parlar d'evacuació, però ha indicat al personal no essencial que pot abandonar Ucraïna i teletreballar des de fora del país. Asseguren que continua avaluant la situació en coordinació amb els estats membres i que hi ha un pla de contingència previst per a cada escenari.

Kíev demana calma

Per la seva banda, l'Ajuntament de Kíev ha preparat un pla d'emergència de la capital ucraïnesa, que preveu evacuacions, al mateix temps que insisteix a demanar calma.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, assegura que tot està "sota control" i demana no sembrar el pànic davant les darreres advertències dels Estats Units per un possible atac rus al país. "Ara el millor amic dels enemics és el pànic", ha dit.

Zelenski, que ha supervisat els exercicis militars ucraïnesos al sud del país, ha assegurat que no li consta que Rússia hagi planificat cap incursió.

El president ucraïnès s'ha queixat que "hi ha massa informació", a l'hora que ha demanat que si algú té la certesa al 100% d'una nova agressió russa li doni les dades.

Al carrer, centenars de ciutadans asseguren que defensaran el seu país.

La via diplomàtica

El 30 de desembre, els líders dels Estats Units i Rússia van tenir una conversa telefònica on van intercanviar retrets, més que cap altra cosa. I tres setmanes abans, Biden va pressionar Putin amb grans sancions econòmiques, en una primera conversa, que tampoc va permetre rebaixar tensions.

Segons la Casa Blanca, Putin volia fer aquesta nova trucada telefònica dilluns, però Biden va preferir avançar-la i ho va acceptar.

Abans d'aquesta conversa, també n'hi ha hagut una altra entre Putin i el president francès, Emmanuel Macron, la sisena que mantenen. Dilluns es van veure al Kremlin.

Macron hauria advertit a Putin que "el diàleg sincer no és compatible amb l'escalada militar", segons ha informat la part francesa.

Aquest contacte entre els dos mandataris ha durat una hora i 40 minuts i tots dos han expressat la "voluntat de continuar el diàleg" sobre "les maneres d'avançar en l'aplicació dels acords de Minsk" sobre el Donbass i sobre "les condicions de seguretat i estabilitat a Europa".

A diferència de molts països europeus, el govern francès encara no ha demanat als seus ciutadans que abadonin Ucraïna.

També el Regne Unit ha intensificat la diplomàcia per intentar desescalar la tensió. El ministre de Defensa britànic, Ben Wallace, ha viatjat a Moscou per reunir-se amb el seu homòleg rus, en una trobada que han valorat com a constructiva i conciliadora.

En un gest de distensió, Wallace ha dit que es creu Moscou quan diu que no vol envair Ucraïna, malgrat que s'ha mostrat molt preocupat per les conseqüències que tindria una invasió, perquè diu que no només desestabilitzaria la regió, sinó tot Europa.

En paral·lel, els Estats Units i la Unió Europea reafirmen el seu compromís de coordinar-se a l'hora de preparar les possibles sancions a Rússia en cas d'atac.

Aquesta matinada s'han trucat el cap de gabinet d'Ursula von der Leyen i la vicesecretària d'Estat nord-americana. Han tornat a avisar Putin que qualsevol invasió tindrà conseqüències greus.

Maniobres militars

En paral·lel als contactes diplomàtics, Washington ha anunciat també que desplegarà 3.000 soldats més a Polònia i des dels serveis secrets dels Estats Units es parlaria de dimecres com a data més probable d'una hipotètica invasió, segons el diari alemany Der Spiegel.

El ministeri de Defensa rus ha informat que han detectat i expulsat un submarí nord-americà de les seves aigües territorials, al voltant de les illes Kurils.

Rússia ha començat noves maniobres militars navals d'envergadura al mar Negre. Als exercicis hi participen més de 30 vaixells de guerra russos que aquest dissabte han salpat dels ports de Sebastòpol i Novorossisk, segons el Ministeri de Defensa rus.

L'objectiu de les maniobres és defensar la costa de la península de Crimea, les bases de la flota russa al mar Negre així com objectius del sector econòmic, d'eventuals amenaces militars, segons ha precisat el mateix ministeri.

A Bielorússia s'inclouen llançacoets als exercicis militars conjunts amb Rússia, a la regió de Brest, a prop d'Ucraïna.

Moscou, que sempre ha negat cap pla per envair Ucraïna, ha denunciat el que ha qualificat d'histèria de la Casa Blanca pel fet d'insistir en el contrari.