Rússia reprèn els bombardejos a Kíiv i Lviv i ataca 16 objectius militars ucraïnesos

Rússia compleix l'amenaça feta divendres i ha tornat a bombardejar Kíiv i Lviv amb míssils de llarg abast. Ha estat la revenja de Moscou per l'enfonsament del vaixell insígnia de l'armada russa al mar Negre. Un enfonsament que el Kremlim assegura que va passar després d'un incendi fortuït, i Ucraïna i els Estats Units asseguren que va ser per l'atac de dos míssils ucraïnesos.

En el dia 52 de guerra, l'exèrcit rus ha bombardejat objectius militars a la capital, Kíiv, al sud de Mikolaiv i al nord de Khàrkiv. Són bombes que sonen a revenja. A la revenja de qui pensava acabar la guerra en quatre dies i veu com més de 50 dies de destrucció i de mort no han estat suficients per aconseguir els objectius fixats.

El portaveu del Ministeri de Defensa rus parla de la destrucció amb míssils d'alta precisió de 16 objectius enemics aquest dissabte. Haurien impactat contra equips militars, fàbriques i magatzems d'armes.

A la capital ucraïnesa, Moscou assegura que ha bombardejat aquesta matinada una fàbrica de tancs al districte de Darnitski. Divendres ja havia atacat un magatzem i les oficines d'una altra fàbrica d'armament, Vizar, fabricant dels míssils Neptune. En l'atac d'aquesta matinada hi ha hagut un mort i nombrosos ferits. 

Ucraïna denuncia que avions de guerra russos han sortit de Bielorússia per disparar míssils contra la regió de Lviv, a prop de la frontera amb Polònia. Assegura que les seves defenses aèries han fet caure quatre míssils creuer.

A Mikolaiv, ciutat propera al front sud, Rússia ha atacat una fàbrica de reparació de vehicles militars. 

Més de 2.500 soldats ucraïnesos morts

En aquests bombardejos hi ha víctimes civils, però també moren, evidentment, militars. El govern ucraïnès ha fet una estimació de baixes al seu exèrcit: entre 2.500 i 3.000 soldats morts, i 10.000 de ferits.

La quantitat d'armes i de munició a disposició de l'exèrcit ucraïnès disminueix i el president Zelenski no es cansa de demanar-ne més a la Unió Europea, els Estats Units i la resta de països aliats. Assegura que com més aviat li enviïn material militar, més forta serà la posició d'Ucraïna en la batalla i arribarà abans la pau. 

Però, segons The Washington Post, Rússia ha enviat una carta diplomàtica a Washington avisant que si continua subministrant armament a Kíiv hi haurà conseqüències imprevisibles. Un avís inquietant, després que amenacés d'acostar armament nuclear a la zona del Mar Bàltic si Suècia i Finlàndia entraven a l'OTAN.

La posició del Kremlin també s'ha endurit en el camp diplomàtic: ha anunciat que prohibeix l'entrada a Rússia al primer ministre britànic, Boris Johnson, i a una delegació del seu govern que inclou la ministra d'Exteriors i el secretari de Defensa britànic. 

Moscou també barra el pas al seu territori a l'exprimera ministra del Regne Unit, Theresa May i a la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon.