Un míssil balístic sense càrrega nuclear, l'avís de Rússia als atacs d'Ucraïna al seu territori

Rússia ha atacat Ucraïna de nou, però aquesta vegada amb un míssil balístic hipersònic sense càrrega nuclear. És la resposta; ha confirmat el president rus, Vladímir Putin; als atacs d'Ucraïna en territori rus amb míssils de fabricació estatunidenca i britànica. 

Es tracta d'un míssil d'abast mitjà --Oreixnik--, ha concretat Putin, després que Ucraïna hagués apuntat la possibilitat que es tractés d'un míssil intercontinental. 

En un missatge a la nació emès per la televisió pública, el president rus ha concretat que l'arma va ser llançada contra una instal·lació militar i industrial d'Ucraïna. 

Respecte a l'impacte dels atacs ucraïnesos dels darrers dies, Putin ha assegurat que les defenses antiaèries van contrarestar-los sense que hagin assolit els objectius previstos. 

Una setmana d'escalada bèl·lica

Tant Rússia com Ucraïna han executat moviments i han fet atacs sobre territori enemic que no havien fet mai en 33 mesos de guerra.

Ucraïna ha començat a fer servir els míssils ATACMS estatunidencs i els Storm Shadow britànics sobre Rússia, una circumstància que tenia vetada fins que Biden va autoritzar Zelenski a fer-ho dilluns.

A l'altra banda, el president rus, Vladímir Putin, va respondre dimarts amb la modificació de la seva doctrina nuclear per obrir la porta a fer servir aquest armament com a resposta a un atac convencional.

Dimecres, Biden va decidir enviar mines antipersones a Zelenski per ajudar-lo a contenir l'avanç rus, tot i que Ucraïna és un dels 164 països signants del Tractat d'Ottawa, que prohibeix aquestes armes.

El llançament d'un míssil balístic hipersònic sense càrrega nuclear per part de Rússia és, de moment, l'últim graó de l'escalada bèl·lica. De fet, per al líder rus, els atacs d'Ucraïna amb armament dels Estats Units i el Regne Unit comporten que la guerra s'hagi convertit en "un conflicte global".
 

Què diferencia un míssil balístic d'un de creuer?

Les diferències principals entre els míssils balístics i els de creuer rauen en la trajectòria que segueixen i en la durada dels sistemes de propulsió durant el vol.

Els míssils de creuer són propulsats i guiats des del moment que es disparen fins que impacten el seu objectiu.

Aquesta circumstància fa que puguin efectuar vols a baixa altura, on són més difícils de detectar pels radars i els sistemes antimíssils dels enemics. A més, poden fer girs i canvis de trajectòria, com un avió.

Aquests míssils acostumen a ser més petits, poden dur menys càrrega explosiva i tenen un abast més curt.

Els míssils balístics, en canvi, només estan propulsats durant la primera fase del vol. Una vegada perden la propulsió, segueixen pujant per inèrcia dibuixant una trajectòria d'arc i cauen per la mateixa força de la gravetat, com una bala.

Aquests míssils poden arribar a ser molt més grans que els de creuer i el seu abast pot ser de més de 10.000 quilòmetres.

A més, poden estar preparats per dur armament nuclear.

Com a contrapartida, la gran altitud que assoleixen en l'apogeu --arriben a sortir de l'atmosfera-- i la previsibilitat de la seva trajectòria els fan més fàcils de detectar que els míssils de creuer.