Iekaterina Duntsova, el 20 de desembre, després de presentar la seva candidatura (Reuters/Maxim Shemetov)

Rússia veta una candidata antiguerra opositora a Putin per "errors en la documentació"

Iekaterina Duntsova, experiodista i exdiputada local, ja ha anunciat que recorrerà la decisió "antidemocràtica", davant del Tribunal Suprem

RedaccióActualitzat

L'experiodista russa Iekaterina Duntsova, de 40 anys, crítica amb Vladímir Putin, no es podrà presentar a les eleccions presidencials que s'han de fer entre el 15 i el 17 de març.

La Comissió Electoral Central russa (CEC) li ha denegat la inscripció en el registre de candidats després d'analitzar la documentació presentada aquest dimecres per la plataforma opositora que li dona suport.

La decisió ha estat vista pels crítics com una manera més d'impedir que qualsevol candidatura que sigui una oposició real al president rus es pugui presentar a les eleccions, que consideren un fals procés electoral.

Iekaterina Duntsova va lliurar la documentació per ser candidata aquest dimecres (Reuters/Maxim Shemetov)

Diumenge passat, Duntsova va ser proclamada candidata després d'obtenir el suport de 521 dels més de 700 assistents a un congrés independent celebrat a Moscou.

Els seus arguments per presentar-se a les eleccions són que "en els últims deu anys, el país avança en la direcció equivocada", cap a "l'autodestrucció".

Duntsova, per exemple, és partidària d'aturar l'ofensiva contra Ucraïna, d'introduir reformes democràtiques i d'alliberar presos polítics.

Duntsova, en roda de premsa, després de comparèixer a la comissió electoral (Reuters/Maxim Shemetov)

Els motius de la CEC per invalidar la seva candidatura són "errors en la documentació" presentada, com ara errades en alguns noms, segons han explicat en una compareixença a través d'internet.

Duntsova ja ha anunciat, en un missatge a Telegram, que recorrerà la decisió al Tribunal Suprem perquè la considera "injustificada" i "antidemocràtica".

Al novembre, quan va anunciar la seva intenció de presentar-se, Duntsova ja va defensar que "no hi ha fonaments per negar la inscripció".

Més tard, en declaracions a l'agència Reuters, va admetre que "qualsevol persona sensata que faci aquest pas ha d'estar espantada".

"Però la por no ha de guanyar", va afegir tot seguit.


Navalni, desaparegut

Una vegada més, d'altra banda, el principal opositor de Putin aquests últims anys no podrà presentar-se a les eleccions.

Aleksei Navalni no només està empresonat, complint diverses sentències que l'han condemnat a més de 30 anys, sinó que, des de fa uns dies, ha desaparegut.

L'única certesa que tenen en el seu entorn és que des de principis de desembre no està a la presó on els seus advocats van poder-lo visitar, per última vegada, el 6 de desembre.


Putin rep el suport de Rússia Justa

Aquest dissabte, d'altra banda, Putin, de 71 anys, ha sabut que la seva candidatura a renovar el càrrec tindrà el suport d'un segon partit, Rússia Justa, teòricament a l'oposició a la Duma, el Parlament rus.

Així ho han votat, per unanimitat, els 192 delegats que han participat en el congrés federal de la formació.

"El país necessita un líder fort i experimentat, capaç de resoldre els problemes polítics més complexos", ha defensat Serguei Mirónov, president de Rússia Justa.

El suport de Rússia Justa ha arribat just una setmana després que Rússia Unida, el partit oficialista, del Kremlin, ja expressés el seu suport a la reelecció de Putin.

Com Duntsova, el president rus també va presentar formalment la seva candidatura el 20 de desembre.

Gennady Zyuganov, president Partit Comunista, i Serguei Mironov, president de Rússia Justa, assisteixen al discurs de Putin davant l'Assemblea (Europa Press/Mikhail Metzel/Zuma Press/Contactopho)

Es dona la circumstància que Putin no es presenta al capdavant de cap partit, sinó com a candidat independent, a partir d'una iniciativa popular.

Quan es facin les eleccions portarà 24 anys en el càrrec, amb el parèntesi de la legislatura 2008-2012, en què va ser primer ministre per poder tornar a presentar-se. Abans de ser president ja va ser primer ministre per primera vegada, el 1999, nomenat per Borís Ieltsin.

Ara, gràcies a la reforma constitucional aprovada el 2020, Putin pot ser president dotze anys més, fins al 2036, perquè encara es pot presentar per a dos mandats més, que són de 6 anys.

El primer el té garantit, segons tots els experts. Els menys optimistes prediuen que obtindrà "un nivell de suport superior al 70%", mentre d'altres creuen que Putin superarà el 76,7% de vots que va tenir el 2018.

Les enquestes oficials, publicades pel Kremlin, van més enllà i asseguren que el president rus té el suport del 80% de la població.

A la pràctica, Putin, que controla l'aparell estatal rus, no té cap rival que pugui fer-li ombra de cap manera.


Nikolai Kharitónov, candidat del Partit Comunista

A les urnes, Putin es retrobarà amb un vell adversari, Nikolái Kharitónov, de 75 anys, veterà integrant del Partit Comunista de Rússia (PCR), que ja va ser candidat a la presidència el 2004, en què va quedar segon amb el 13,69% dels vots.

El congrés del PCR l'ha proclamat candidat amb 175 vots a favor i 6 en contra.

ARXIVAT A:
RússiaVladímir Putin
Anar al contingut