S'acaba la barra lliure a internet? La UE vol regular el "Wild West" de les tecnològiques
La Comissió, el Consell i el Parlament europeus arrenquen el diàleg per enllestir un nou marc jurídic per regular la transparència dels algoritmes, el model econòmic publicitari i la moderació de continguts de les empreses tecnològiques
Tot just feia un parell d'anys que Google havia nascut, no existien els telèfons intel·ligents i el wifi era una raresa innovadora. L'any 2000, el món era molt diferent, però les lleis que regulen avui en dia les empreses tecnològiques a Europa es basen encara en la Directiva sobre el Comerç Electrònic, que es va aprovar fa 22 anys.
Gegants com Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft, entre d'altres, han crescut pràcticament sense limitacions jurídiques específiques, donant forma a l'entorn digital, i també el físic, al seu gust; mentre les sancions de la Unió Europea han anat funcionant com pedaços que s'han demostrat insuficients.
Dues dècades després, Europa s'ha proposat limitar el poder que han consolidat les grans multinacionals digitals i que sovint han acompanyat de pràctiques abusives, mètodes èticament qüestionables i impactes perniciosos per la societat. "És hora", anunciava el Comissari Europeu del Mercat Interior, Thierry Breton, "de posar una mica d'ordre al 'Salvatge Oest' digital".
It's time to put some order in the digital "Wild West".
— Thierry Breton (@ThierryBreton) January 19, 2022
A new sheriff is in town — and it goes by the name #DSA. pic.twitter.com/7YByqyTdX1
El "nou xèrif" que anunciava Breton en el mateix tuit és la llei de serveis digitals (Digital Services Act, o DSA), que vindrà acompanyada de la llei de mercats digitals (Digital Markets Act, o DMA). La posició del Parlament Europeu sobre la nova normativa europea va quedar fixada amb la seva aprovació el 20 de gener passat, però aquesta setmana està previst que comenci la ronda de "triàlegs", les converses a tres bandes entre l'eurocambra, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea.
Els grans mals d'aquest "salvatge oest" i els principals objectius que té la normativa són, segons Breton, "els continguts il·legals, la desinformació, els discursos d'odi, els productes falsificats i els grups de pressió" interessats a mantenir l'statu quo actual que dona màniga ampla als negocis en línia.
En el punt de mira hi ha els "serveis digitals que actuen com a intermediaris en la seva funció de connectar els consumidors amb béns, serveis i continguts", especialment els més grans. Les armes que presentarà Europa per assegurar el compliment de la doble normativa cal concretar-les, però de moment contemplen sancions que podrien arribar al 10% dels ingressos de les grans empreses.
El nou internet europeu
En línies generals, Europa vol garantir als ciutadans una millor protecció dels seus drets fonamentals en línia, una millor oferta i preus més baixos tot millorant la competitivitat del mercat per reduir els abusos de posició; i una menor exposició a continguts il·lícits, ja formin part de discursos d'odi, desinformació o continguts il·legals.
Pel que fa a les empreses del sector tecnològic, estiguin o no establertes a la UE, Europa busca aplicar-los un major control democràtic a través d'eines que en garanteixin la supervisió, obligant-los a augmentar la transparència de les seves pràctiques i assegurant les auditories i la rendició de comptes davant les conseqüències de la seva activitat. També estableix mecanismes per "atenuar els riscos sistèmics tals com la manipulació o la desinformació".
Es tracta d'una normativa asimètrica pensada per collar més aquelles empreses que tinguin més pes, dotant de més obligacions les plataformes més grans, de forma progressiva. Hi haurà normes específiques per les plataformes que arribin a més del 10% dels 450 milions de consumidors a Europa, com podrien ser Google o Meta (antiga Facebook).
Per la seva banda, "les microempreses i petites empreses tindran obligacions en proporció amb la capacitat i les dimensions, sense per això oblidar la seva obligació de rendir comptes."
Algoritmes de recomanació
?? Tomorrow there is a critical vote in the EU parliament on new digital rules.
— Amnesty Tech (@AmnestyTech) January 19, 2022
The Digital Services Act could rein in Big Tech's toxic business model & reshape the internet as we know it.
We urge MEPs to vote to end surveillance advertising by supporting AM 547, 499 & 500 pic.twitter.com/TzzF1BWUNy
Els usuaris de serveis en línia hauran de poder accedir a informació clara sobre per què reben segons quina publicitat i quines són les dades que l'algoritme de recomanació ha utilitzat per oferir-li productes, continguts o serveis. A més, en tot moment l'usuari haurà de poder saber qui patrocina un contingut que se li ha recomanat.
Tot i que durant la votació a l'eurocambra es va intentar infructuosament aprovar una esmena que prohibia aquest model d'anuncis basat en el que es coneix com a "capitalisme de vigilància", sí que ha quedat aprovat que en cap moment aquestes recomanacions algorítmiques es puguin basar en l'orientació sexual, origen, opinió política o creences religioses dels usuaris o puguin anar dirigides a menors d'edat.
A més, els consumidors podran optar a no participar en les recomanacions de continguts basades en l'elaboració de perfils.
La Unió Europea també vol fer responsables els serveis en línia de les conseqüències socials que tenen els mecanismes de recomanació, arran del testimoni de l'extreballadora de Facebook Frances Haugen que va alertar dels informes interns sobre els efectes nocius que tenen els d'Instagram en els menors d'edat.
En aquest aspecte, la normativa contempla que les "plataformes hagin de comprovar els efectes del seu algoritme, i si hi ha evidència que hi ha un impacte negatiu, per exemple, en la salut mental, hauran de mitigar-ho i canviar l'algorisme", tal com explicava l'eurodiputada Christel Schaldemose en una entrevista recent per The Parliament Magazine.
Una altra pràctica relacionada que es vol prohibir és la coneguda com els "darkpatterns", un conjunt de tècniques destinades a conduir l'usuari a l'objectiu preferit de la plataforma. Per exemple, s'haurà de garantir que desactivar o eliminar un servei sigui tan senzill com donar-s'hi d'alta, com en el cas de la recol·lecció de dades de les cookies o la gestió de subscripcions.
De la mateixa manera, no es permetrà la mostra continuada de finestres emergents quan la resposta inicial de l'usuari no sigui la desitjada o que es redueixin funcionalitats d'un servei si no s'accepten determinats termes de la plataforma.
Continguts il·legals
Entre d'altres, els usuaris hauran de disposar de formes senzilles de denunciar continguts il·lícits i les plataformes hauran de respondre amb diligència, especialment les "plataformes molt grans" que tindran obligacions més estrictes.
La transparència en les normes d'ús de la plataforma i el funcionament de la moderació de continguts haurà de ser completa. A més, les empreses estaran obligades a informar de la supressió de continguts i els usuaris s'hi podran oposar, amb accés a mecanismes de resolució al mateix país.
Posar fi als ecosistemes
La Unió Europea vol acabar amb els efectes més nocius de les posicions dominants de les grans plataformes. Per començar, pretén evitar que segueixin barrant-se el pas entre elles, afavorint els coneguts com "ecosistemes digitals". La nova normativa europea busca millorar la interoperabilitat entre les grans plataformes, i entre elles i les possibles alternatives per evitar que continuïn exercint, a la pràctica, de guardianes d'accés ("gatekeepers").
També es prohibiran les pràctiques deslleials per evitar el desenvolupament d'alternatives que puguin oferir als consumidors una llibertat més gran d'elecció, com la impossibilitat de desinstal·lar aplicacions que venen incloses per defecte en dispositius electrònics.
A més, s'hauran de donar més facilitats als consumidors per canviar de plataforma, per exemple garantint que els continguts digitals que li pertanyin puguin transferir-se de forma efectiva a un servei alternatiu.
Accés a dades
Una de les prioritats de la nova normativa és l'augment de la transparència en el funcionament de les grans plataformes. Europa pretén obtenir un millor accés a les dades de les empreses perquè autoritats i investigadors puguin "comprendre millor la viralitat en línia i les seves repercussions amb vista a reduir els riscos a la societat i els drets fonamentals".
Un debat encès
"El que és il·legal 'offline', també ha de ser il·legal 'online'", acostuma a resumir la Comissària Europea de la Competència, Margrethe Vestager. L'afirmació simplifica en gran manera els dilemes, matisos i profunds debats que hi ha darrere el colossal projecte jurídic.
The big #DSA debate in @Europarl_EN: 88 speakers, 3,5 hours: Democracy is powerful - what is illegal offline, is also illegal online. With the #DSA we can give muscle to this principle. Lots of praise to rapporteur @SchaldemoseMEP Now the final negotiation can begin! #EU2022FR pic.twitter.com/DiLlcptyrw
— Margrethe Vestager (@vestager) January 19, 2022
La DSA i la DMA han anat evolucionant des que es van plantejar fa gairebé dos anys, quan Vestager anunciava que calia fer noves regles que posessin "ordre en el caos" provocat per la disrupció tecnològica de les darreres dècades. En fer-se pública la proposta, tanmateix, nombroses organitzacions especialitzades en drets digitals i grups de pressió, com Amnistia Internacional o el Partit Pirata europeu, denunciaven preocupants mancances en l'esborrany del text.
Per als experts, com la plataforma Xnet, el conjunt de mesures proposat inicialment contenia "alguns elements i tendències perilloses en relació amb els nostres drets i llibertats en l'era digital, que [podrien haver tingut] greus conseqüències per al futur". És el cas de les limitacions que s'han imposat al filtratge preventiu de continguts que siguin considerats il·lícits, un mecanisme que podria haver desembocat en la supressió massiva de continguts legítims i en una nova amenaça a la llibertat d'expressió.
En la jornada de votació a l'eurocambra es van acabar aprovant canvis substancials d'última hora que han estat valorats positivament. Es tracta, segons Xnet, d'"importants victòries per a la societat civil en tots els punts sensibles", però encara s'hi podrien plantejar esmenes i peticions d'última hora durant els "triàlegs", les negociacions trilaterals que tot just comencen.
Durant les pròximes setmanes s'acabarà de donar forma a la normativa que regularà l'activitat de les empreses tecnològiques a Europa, tot i que els experts no descarten que l'ona expansiva de la reforma tingui abast mundial. Va passar amb la RGPD i és que, davant el desistiment dels legisladors nord-americans, la Unió Europea s'ha convertit en l'autèntic xèrif de l'entorn digital.
- ARXIVAT A:
- InternetUnió Europea
