S'acaba llençar el mitjó foradat al contenidor gris: 6 canvis que venen al món del tèxtil

Fa temps que grans multinacionals com Zara, H&M o Mango han introduït el reciclatge de roba en el seu circuit comercial. Són conscients dels canvis que s'acosten en el món del tèxtil, una indústria molt contaminant que està abocada a canviar.

"Produir una tona de tèxtil genera 25 tones de CO₂, mentre que en la producció de plàstic la relació és d'1 a 3, i en la de paper, d'1 a 0,9", explica Enric Carrera, director de l'Institut d'Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa, l'INTEXTER, i membre de l'associació Moda Sostenible Barcelona. El consum d'aigua també acostuma ser molt elevat.

Clara Mallart, responsable de l'Àrea de Sostenibilitat i Economia Circular al Clúster Català de la Moda (Modacc), geògrafa i dissenyadora, té clar que "el futur de la moda passa per la sostenibilitat i la transformació de totes les seves pràctiques".

A la Unió Europea, és imminent l'aplicació de normatives que faran canviar el sector.
                                       

1- Recollida dels residus tèxtils urbans

L'1 de gener del 2025 ha d'entrar en vigor a una directiva que obliga tota la UE a recollir la fracció tèxtil dels residus urbans. Als carrers hi haurà d'haver contenidors per reciclar-la.

"El que ara es recull amb Humana, Roba Amiga o Càritas és el 12% del que es genera. Hi ha molt camí per recórrer", apunta Carrera, doctor en enginyeria tèxtil.

Es calcula que, a Espanya, hi ha 900.000 tones de tèxtil que van a parar cada any als abocadors. "Ja està prohibida la crema d'excedents de producció, i molta roba usada que s'envia al Tercer Món ara ja no la comencen a voler", indica.

Segons aquest coneixedor de la indústria, de la roba que va als contenidors, només se'n pot reutilitzar la meitat. El 40% està en mal estat i el 10% restant són peces que van als contenidors però no són tèxtils, com sabates, cinturons o bosses.

El contenidor gris, el del rebuig, és l'evidència que el tèxtil s'ha de considerar i tractar com un residu més:

"Al gris, un 10% del contingut ja és tèxtil, com un drap de cuina, una cortina o un mitjó foradat. Si el poses en un contenidor de tèxtil, es pot classificar per tipus de fibra. Si va al gris, es taca i és un desastre. Com en tots els residus, sempre és millor fer la tria en origen."

En els últims 15 anys, la producció de roba a escala mundial s'ha duplicat. Es fabriquen 10.000 milions de peces de roba a l'any i, quan ens en desprenem, s'han utilitzat un 35% menys de vegades del que passava abans de l'arribada de la "fast fashion", remarca Carrera.

Es calcula que, de la roba que tenim a l'armari, el 40% no la fem servir durant 1 any. En resum, cada vegada tenim els armaris més plens i fem servir la roba menys temps.

I quan diem tèxtil, no només parlem de peces d'indumentària, que representa el 60% del tèxtil mundial, sinó de teles industrials i també de la llar. A cada casa, més enllà de la roba, es calcula que hi ha de mitjana uns 300 quilos de productes tèxtils.

2. El productor s'ha de fer càrrec de la gestió del residu

Recentment s'ha aprovat, per part del govern espanyol, la Llei de residus i sòls contaminats. Una de les coses que canvia és l'anomenada responsabilitat ampliada del productor, que implica que aquest es faci càrrec de la gestió del residu.

Carrera i Mallarts diuen que s'acabarà creant una mena d'Ecoembes, l'organització que gestiona el reciclatge dels envasos que es dipositen als contenidors groc (plàstic) i blau (paper), però per al tèxtil. "Esperem que funcioni millor", comenta l'enginyer tèxtil.

Reciclar té un cost. I qui el pagarà? El director d'INTEXTER augura que serà el consumidor, però que l'impacte no serà alt:

"És com quan vas a canviar l'oli del cotxe, que hem de pagar la gestió del residu. La roba augmentarà de preu perquè s'haurà de pagar això. No ha de ser un increment excessiu, però es traslladarà al consumidor."

Per Judith Talvy, responsable de la campanya Roba Neta a Catalunya, aquesta llei s'ha de traduir en una reducció dels residus que generem amb la roba. "Caldria canviar la manera com es dissenya i facilitar que després es pugui reutilitzar aquell tèxtil", apunta.

Veu clau la llei de diligència deguda, que s'està debatent a Europa i als estats i que afecta tots els sectors, no només el tèxtil "i que seria vinculant amb tota la cadena de subministrament", és a dir, que ha de garantir que en la fabricació d'un producte tots els proveïdors han respectat els drets humans i el medi ambient. Diferents organitzacions estan pressionant perquè la norma "no quedi buida".

A escala internacional es promouen campanyes com Good Clothes, Fair Pay, que exigeix salaris dignes en tota la cadena de la confecció, el tèxtil i el calçat, i aspira a recollir un milió de signatures a tota la UE. O Payyourworkers, perquè es pagui l'acomiadament o, fins i tot, l'últim sou a les fàbriques que han tancat.

També s'ha impulsat l'Acord internacional per a la salut i la seguretat en la indústria del tèxtil, després de la tragèdia de Bangladesh del 2013.

Actualitzat el 2021, s'hi han apuntat 187 marques, com Zara o Mango, però encara n'hi ha que n'estan fora, com Levi's, Ikea o Alcampo.

Recentment s'ha aprovat un acord igual, però per a les empreses que fabriquen al Pakistan. "És difícil tenir un certificat que t'asseguri que tot s'ha fet en unes condicions laborals i ambientals correctes", destaca Judith Talvy.

Les noves lleis "costaran més o menys temps", diu, però "hi ha esperança" d'avançar cap a un model sostenible.

3. Un certificat digital per als productes tèxtils

Comprar un jersei i saber, mitjançant un codi QR, on s'ha conreat el cotó amb el qual s'ha produït. Això és el que ha de permetre el projecte TRICK, una solució digital per recol·lectar dades de la cadena de valor tèxtil de manera segura.

En el projecte hi ha involucrats més de 30 "partners" d'onze països europeus.

Es coordina des d'Itàlia, però també hi treballen des de la Universitat Politècnica de Catalunya i d'INTEXTER, amb l'enginyera Carla Fité Galan al capdavant.

Estan desenvolupant una plataforma de software amb l'objectiu de millorar la traçabilitat del tèxtil. "Un dels problemes principals per fer una transició cap a l'economia circular en el sector del tèxtil és millorar la transparència, perquè és una cadena que involucra molta gent, amb molts proveïdors secundaris", assegura.

Si la matèria primera ve del Brasil, es fila a la Xina o a Turquia i s'acaba confeccionant a Bangladesh o el Marroc, es complica fer el seguiment per aconseguir productes de moda ètica.

La plataforma oferirà als usuaris sis serveis diferents, des del certificat d'origen i la petjada de carboni fins a la protecció de salut --per l'ús de substàncies químiques ens els procediments--, passant per la prevenció de les falsificacions i l'assessoria per a l'economia circular.

"Si tu confecciones roba i vols crear un producte més sostenible, et caldrà saber qui et pot produir fil en millors condicions, gastant menys aigua i energia", explica Fité.

De cara al consumidor final, hi ha un referent, que és l'alimentació:

"Imagina't que tu en el futur, quan vagis a comprar, escanejant un codi QR et surti la informació, com passa amb l'etiqueta del menjar, que et diu la llista d'ingredients i els greixos, les sals i els sucres que conté. Amb el menjar està superestandarditzat."

Amb el tèxtil, en canvi, és molt diferent. El 90% de les empreses tèxtils europees són pimes i necessiten eines "per certificar que estan complint les regulacions" amb la vista posada en els canvis que s'esperen per al 2025, una normativa que aquesta enginyera considera "bastant estricta".

Ja hi ha empreses que fan traçabilitat, però cal un sistema estàndard que abasti tota la cadena.

"Aconseguir un ISO costa bastants diners, són moltes auditories", afegeix. Poder tenir un certificat com OEKO TEX, que verifica que el teixit està lliure de substàncies nocives, és més assequible per a les grans empreses.

El projecte TRICK utilitza la tecnologia blockchain, en el qual la informació està descentralitzada. "Et permet donar la seguretat que el que tu hi estàs penjant és verídic. Cada vegada que s'afegeix un bloc a la cadena, la resta de participants han de validar que allò és real", resumeix Fité. Un cop s'entra la dada, ja no es pot modificar, de manera que es fa més difícil que hi hagi fraus.

En aquesta plataforma tots els agents de la cadena de valor tèxtil hi tindran veu, i es garantiran "les dades més crítiques de les transaccions logístiques".

4. Limitar el "greenwashing"

Un altre objectiu dels canvis que hi haurà en la indústria és combatre el "greenwashing" o ecoblanqueig, la paraula per referir-se a les campanyes de màrqueting i comunicació amb les quals una empresa ven la idea que els seus productes o serveis són respectuosos amb el medi ambient per fer un rentat de cara a la companyia.

Per exemple, es vol evitar que hi hagi empreses que etiquetin un tèxtil com a sostenible simplement perquè té un percentatge de fibra reciclada.

Encara no està regulat, però possiblement es limitarà l'ús d'expressions com "reciclat", "sostenible", "natural", de la mateixa manera que va passar fa uns anys amb el "bio" de l'alimentació.

5. Més fibres reciclades

Per afavorir la reducció i l'aprofitament dels residus, en el futur s'establiran uns percentatges d'ús de fibres reciclades en les col·leccions de moda.

S'espera que hi hagi un salt en la tecnologia per reciclar teixits. Actualment, hi ha dos sistemes per fer-ho, el reciclatge mecànic (triturar els teixits per tornar a fil) i el químic (dissoldre les fibres), però encara tenen inconvenients, com que un fil resultant de pitjor qualitat o que la barreja de fibres a les peces de roba complica que es puguin reciclar.

L'ús de fibres reciclades "no és la panacea", afirma Carrera, perquè hi ha grans marques han incorporat el cotó orgànic i les fibres reciclades, però "es manté el problema de fons", que és un model de negoci basat "en l'hiperconsum". "El problema no és fer servir fibres naturals, que també hi ajuda molt, i menys contaminants, que també, sinó aquest hiperconsum", destaca.

Per avançar cap a la moda sostenible, s'ha impulsat a Catalunya el Pacte per a la Moda Circular, impulsat pel Departament d'Acció Climàtica. És un acord voluntari en què poden participar empreses i institucions del món de la roba, sabates i complements per impulsar el canvi cap a un model bastat en la sostenibilitat.

Hi ha dos detalls significatius que l'enginyer posa de manifest. "En la darrera edició del 080 Barcelona hi ha haver una desfilada de roba usada. Això és un precedent en el marc del Pacte per a la Moda Circular", remarca Carrera, perquè no s'havia vist fins ara.

Més lluny d'aquí, als Estats Units, a la pròxima cerimònia dels Oscars, a banda d'anar d'etiqueta, les persones que hi assisteixin han rebut instruccions perquè la roba que portin tingui un percentatge de fibres naturals i reciclades. "Hi ha una tendència clara en aquest sentit", assenyala.  

6. Avaluar la durabilitat de les peces

És un dels grans reptes de la indústria. "Això és el gran tema. No hi ha acord i em consta que hi ha una comissió tècnica que ho està estudiant", assegura el director d'INTEXTER.

Cal definir com s'estudiarà aquesta durabilitat, per paràmetres d'envelliment com poden ser la pèrdua de color, la resistència, la formació de boletes, el nombre mínim de rentats. La indústria haurà de definir una norma estàndard.

Quina magnitud tindrà el canvi?

Enric Carrera manté que venen "canvis molts importants en els pròxims anys" i que la indústria "n'és conscient i ja s'està preparant". Quan s'arribi al 2025, "potser encara no estarem a punt i demanarem una pròrroga, que es concedirà, però s'acabarà fent. Si no és el 25, serà el 28", augura.

El director d'INTEXTER creu que un dels problemes que tenim és el desconeixement dels processos de la indústria tèxtil:

"El cotó s'ha de plantar i, al cap de 7 mesos, es cull. La llana, has d'esperar un any. Per a les fibres químiques has de fer fracking i després polimerització, que és la indústria petroquímica dels plàstics. I després de tenir la fibra, has de filar, teixir, confeccionar, vendre. A un preu tirat, no pagues ni la matèria primera."

Abans les empreses feien 3 o 4 col·leccions a l'any. "Ara n'hi ha que en fan 50, però a costa de produir en països amb condicions laborals i ambients com a mínim discutibles", manifesta.

I no només desconeixem el procés, sinó que el preu final no hi incorpora els costos ambientals. "És com els vols de baix cost, que són de baix preu, perquè el cost el paguem entre tots amb el canvi climàtic", remarca.

Europa té com objectiu ser un continent amb una petjada neutra de carboni --zero emissions-- el 2050. És amb aquest horitzó que s'impulsen tots aquest canvis que, segons Clara Mallart, capgiraran la indústria: "D'aquí 10 anys crec que tindrem un procés de transformació molt comparable al que va haver-hi amb el procés de globalització. Serà similar a nivell d'impacte global".