S'acaba un estiu d'extrems climàtics i s'acosta una tardor molt càlida: preparem-nos pel 2024

La situació ha estat similar a tot l'hemisferi nord. A mitjans d'agost, la NASA alertava que el juliol va ser el mes més calorós de la història de la humanitat, la setmana passada l'agència europea Copernicus informava que el període juny-agost ha estat el més càlid mai registrat, i a Catalunya el mateix període ha estat un dels més càlids registrats, darrere del 2022 i 2003, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.

Aquest estiu s'han batut molts rècords històrics a escala global, sovint dia rere dia, com els d'escalfament dels oceans i els de manca de gel antàrtic.

La tardor que comença també es preveu molt càlida a l'estat espanyol: "no càlida, molt càlida", segons informava aquesta setmana l'Agència Estatal de Meteorologia, AEMET.

Part de l'explicació d'aquestes anomalies és l'inici d'un cicle El Niño, que afegeix escalfament global addicional. Un Niño que encara és incipient, ja que va començar el juny i s'espera que arribi al pic màxim entre aquest desembre i el febrer del 2024.

S'acosten els 5 anys més calorosos mai registrats

És el que va advertir el juliol l'Organització Meteorològica Mundial: "És probable que els pròxims cinc anys siguin els més calorosos mai registrats".

I segons la NOAA, l'Agència Nord-americana pels Oceans i l'Atmosfera, hi ha prop d'un 70% de probabilitats que aquest Niño sigui un Súper Niño, un Niño molt intens.

Tot plegat implica que tenim molts números que l'estiu 2024 sigui més extrem que el del 2023.

Una "nova frontera climàtica"?

James Hansen, l'exdirectiu de la NASA que va donar la gran alerta mundial de l'escalfament global, el 1988, va ser el primer que va alertar, ja a finals de maig, del salt de la temperatura global d'aquest estiu. I també és ell, l'anomenat "avi de l'escalfament global", que amb el seu equip més està contribuint per entendre què està passant.

A més d'El Niño, el que explicaria el salt de l'escalfament global aquest 2023 seria la reducció de les emissions dels aerosols dels vaixells. Aerosols emesos pels vells motors de petroli, que s'estan substituint per motors de gas per les limitacions que imposa l'Organització Marítima Internacional (OMI), especialment des del 2020. Aerosols de petites partícules de sulfat i diòxid de sofre (SO2) molt contaminants, però que a 3-5 dies refresquen.

La conseqüència de tot plegat és que s'està incrementant el desequilibri energètic de la Terra, entre la radiació solar que entra i la calor que surt cap a l'espai. Un efecte hivernacle creixent que a més s'incrementa continuadament per les emissions de les activitats humanes (crema de carbó, petroli i gas). 

Actualment, el desequilibri energètic de la Terra equival segons la NASA a l'escalfament que provocaria l'explosió de 14,63 bombes nuclears com la d'Hiroshima... cada segon. 14 "hiroshimas" per segon.  

Aquest desequilibri energètic s'ha multiplicat per quatre en les últimes dues dècades.

James Hansen diu: "El clima sembla avançar cap a una nova frontera, que no s'ha vist en més d'un milió d'anys. Però és possible restablir l'equilibri energètic de la Terra. Podem començar a plantejar-nos les accions necessàries per restaurar un clima propici."

Ho podem fer molt millor

El 2022 es va batre el rècord de subvencions als combustibles fòssils. En total 7 bilions de dòlars, entre tots els països, per subvencionar la crema de carbó, petroli i gas, segons el Fons Monetari Internacional. 13 milions de dòlars per minut, per subvencionar l'escalfament global

Hi ha molt marge de millora i hem d'utilitzar aquest marge per fer la transició a la sostenibilitat. I és urgent fer-la, perquè la velocitat a la qual fem la transició definirà el futur que tindrem.

Gestionar riscos

La crisi climàtica és en última instància una qüestió de gestió de riscos. Riscos a escala local i a escala global, a curt termini i a llarg termini.

El primer que ens impacta amb força són els efectes de la meteorologia extrema: calor, sequera, incendis, qualitat de l'aire... Impactes que són més grans si la previsió és insuficient.

Sabem que les onades de calor perjudiquen la salut, per estancament de la contaminació atmosfèrica, pel fum dels incendis forestals, per l'efecte "illa de calor urbana"... La setmana passada ho tornava a documentar l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Sabem que a Catalunya la calor va provocar quasi 1.800 morts l'estiu del 2022. Onze vegades més morts per calor que per accidents de trànsit: el mateix any hi va haver 157 morts en accident de trànsit a Catalunya.

Però els morts per calor són invisibles, la majoria no mor per cop de calor al mig del carrer. Els morts per calor els veiem per les estadístiques, la majoria mor amb dies o setmanes de retard, etiquetats per patologies prèvies amb què haurien pogut portar una vida en bones condicions durant anys, si no hagués estat per la calor extrema.

No sabem com serà l'estiu del 2024, però sabem que probablement serà més extrem que el del 2023. I potser també ho seran els estius de 2025, 2026...

Urgeix gestionar la complexitat i els riscos que ens venen. A escala local i global. A curt i a llarg termini.