S'acosta una guerra de dipòsits? El BCE podria forçar els bancs a pagar-los més

La banca ha pagat poc als estalviadors pels seus dipòsits, tot i que els tipus d'interès han pujat amb força els últims mesos. Aquesta situació podria tenir els dies comptats, segons un informe que el BCE ha publicat aquest dimecres. El Banc Central Europeu assegura que ja ha començat a detectar que alguns bancs europeus, sobretot en països on hi ha més entitats competint, paguen cada vegada més pels dipòsits dels seus clients. La banca necessitarà cada cop més els estalvis dels clients per poder continuar donant crèdits.

Serà així, segons l'informe, perquè els bancs europeus han patit la sortida de dipòsits dels estalviadors particulars que han anat a buscar rendibilitats més altes.

Cal sumar-hi també que el BCE va decidir retirar les línies de crèdit fàcil i barat que han permès injectar milions i milions d'euros al sistema bancari durant els últims anys de crisi sanitària. Això podria comportar, segons l'informe, una "revalorització dels dipòsits més ràpida i elevada" que l'observada fins ara.

L'informe també constata que els bancs que menys paguen són els més grans i els que tenen molta liquiditat i poca competència.

La falta de competència retarda el pagament dels dipòsits

A la mateixa conclusió arriba també un estudi publicat a la revista d'estabilitat financera del Banc d'Espanya on es vincula la concentració que hi ha amb la poca competència.

A Espanya són els grans bancs, Santander, BBVA, Caixabank i Sabadell i, en menor mesura, Bankinter, els que més dipòsits de clients tenen. Tots han mantingut, fins ara, que no hi haurà una carrera per veure qui paga més als seus clients.

Els bancs encara tenen un bon coixí de liquiditat i no necessiten captar diners dels estalviadors, per tant, tampoc els cal pagar pels estalvis. 

Fonts del sector reconeixen que, a poc a poc, s'haurà d'obrir aquesta via, però que tots els grans bancs es miren de reüll i esperen que alguna entitat sigui la primera a posar-li el cascavell al gat. Serà llavors, quan la cursa podria començar i donen per fet que no serà abans de la tardor.

Per la seva part, el catedràtic de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, Antoni Garrido, assegura que la cursa no començarà fins que alguna entitat necessiti captar diners dels estalviadors per poder continuar donant crèdits.

"De moment, les entitats mantenen nivells de liquiditat importants i no sembla que tinguin  necessitat de fer-ho"

Fins ara, els moviments per pagar una mica els dipòsits es limiten als comptes de les administracions o de les grans empreses. Després, asseguren les mateixes fonts, la mesura s'acabarà aplicant a les empreses en general i els últims per poder obtenir rendibilitats entre l'1 i el 3% seran els particulars.

És el mateix ordre que es va aplicar quan els tipus d'interès eren negatius i les entitats feien pagar per tenir els estalvis dipositats.

Els números de la banca

El no remunerar els dipòsits o fer-ho molt poc, ha comportat un gran benefici pels bancs.

En l'estudi de la revista del Banc d'Espanya s'afirma  que si els bancs haguessin actualitzat el pagament de dipòsits haurien d'haver pagat 3.250 milions d'euros als seus clients.

L'estudi constata que gairebé la totalitat dels estalvis de les famílies i de les empreses estan en comptes a la vista.

El desembre del 2022, segons el Banc d'Espanya els dipòsits de les famílies eren 1 bilió d'euros. Durant el primer trimestre, d'aquest any, els dipòsits van baixar, els clients van intentar buscar rendibilitat en fons d'inversió o, fins i tot, van aprofitar els estalvis per amortitzar hipoteques.

Això i l'augment de despeses a les llars va fer que durant el primer trimestre minvessin, tot i que a l'abril han tornat a repuntar fins als 983.300 milions d'euros.
 

Una solució, invertir en deute públic

El catedràtic de la facultat d'Economia i Empresa, Antoni Garrido, creu que l'estalviador particular no té moltes opcions si no vol assumir un cert risc.

Garrido assegura que una de les sortides més segures i amb una rendibilitat raonable és invertir en Lletres del Tresor a 3, 6 o dotze mesos.

"Són inversions segures, sense limits , comprensibles  i que actualment ofereixen interessos al voltant del 3%"

En l'última subhasta de Lletres del Tresor a un any l'interès era del 3,21%.  La tònica de les últimes subhastes és que sempre hi ha molta més demanda que oferta.

Aquest furor pel deute públic s'ha traduït, sovint, en llargues cues d'inversors particulars davant les diferents seus del Banc d'Espanya. Són els que després de molts anys de no obtenir res pels seus estalvis, inclús haver de pagar, han trobat una finestra per poder tornar a la rendibilitat.