S'activa el compte enrere per aclarir el futur dels exiliats de l'1-O

La Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a Luxemburg, està reservada per als casos més complexos o importants. La formen quinze jutges. I és aquí on, aquest dimarts, s'ha debatut el futur de les euroordres contra els exiliats del procés, emeses pel jutge del Suprem espanyol Pablo Llarena. Unes euroordres de detenció i extradició que es van emetre per primera vegada fa gairebé quatre anys i mig i que ja han fracassat tres cops.

A la sala hi havia els advocats de tots els exiliats de l'1-O: Gonzalo Boye, en representació del president Carles Puigdemont i dels exconsellers Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig; Andreu Van den Eynde, de la part de la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, exiliada a Suïssa, i Benet Salellas, que defensa els interessos d'Anna Gabriel, exiliada també a Suïssa.

Al davant, la Fiscalia del Tribunal Suprem i l'Advocacia de l'Estat, en representació dels interessos de l'estat espanyol, i també Vox, que va exercir l'acusació popular durant el judici del procés.

Un cop escoltats tots els arguments, els quinze magistrats han de deliberar. La sentència no serà immediata. Podria trigar uns dos mesos. I, quan arribi, marcarà un pas fonamental en l'estratègia judicial dels exiliats de l'1 d'Octubre.

Els arguments que s'han sentit

La vista l'ha obert la Fiscalia espanyola. En concret, el fiscal Fidel Ángel Cadena Serrano. Ha negat que hi hagi vulneracions de drets a l'estat ni que es pugui provar.

Amb els seus arguments s'hi ha alineat l'advocat que representa la Comissió Europea, que ha defensat la posició d'Espanya. El lletrat Julio Baquero Cruz ha avalat que es pugui fer una extradició sense revisar el dret a un judici just si no hi ha "deficiències sistèmiques" d'estat de dret. Entén, doncs, que no existeix aquest problema a Espanya.

També ha pres la paraula la defensa de Carles Puigdemont. L'advocat Gonzalo Boye ha demanat que s'aturi "la persecució" contra l'independentisme: "Ja està bé d'aquesta persecució per convocar un referèndum, cosa que va ser despenalitzada a Espanya el 2005. Aquesta persecució, absolutament infame, per motius polítics, s'ha d'acabar", ha demanat.

Amb tot, el jutge ponent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el danès Lars Bay Larsen, veu "una mica estrany" que Bèlgica no consultés Luxemburg sobre les euroordres.

Durant la vista, ha recordat a Bèlgica que els estats no tenen "llibertat" per afegir drets fonamentals a l'examen judicial de les euroordres que marca la jurisprudència de la UE. "Això s'haurà d'analitzar", ha dit el danès, sense descartar que es pugui ampliar el marge de rebuig per drets fonamentals.

El TJUE deliberarà sobre les preguntes que ha fet arribar el jutge Llarena

El 9 de març del 2021, l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí perden la immunitat com a eurodiputats. El Parlament Europeu ha votat a favor del suplicatori del Tribunal Suprem espanyol, que havia demanat que deixessin de tenir aquest blindatge davant de possibles accions judicials per poder-los extradir i jutjar a Espanya pels fets de l'1 d'Octubre.

Per tant, a partir d'aquest moment, el jutge que instrueix la causa del procés al Suprem, Pablo Llarena, pot tornar-los a reclamar a Bèlgica amb euroordres.

Però Llarena no vol patir un altre revés judicial. Tan sols uns mesos abans, la justícia belga havia rebutjat definitivament una d'aquestes euroordres, concretament la que hi havia contra Lluís Puig. El Suprem el reclamava per poder-lo jutjar a Espanya per suposada malversació i desobediència. Però el 7 de gener del 2021, la justícia belga tanca la porta a aquesta extradició per dos motius:

Primer, Bèlgica considera que el Suprem no és el tribunal competent per encausar Puig. I, segon, sosté que l'entrega de Puig a Espanya podria comportar la vulneració d'alguns drets fonamentals, com la presumpció d'innocència.

Davant d'aquest revés judicial, Llarena respon. I porta el cas al màxim garant del dret europeu, la màxima autoritat en matèria d'euroordres: el TJUE. Presenta una qüestió prejudicial, una consulta, davant d'aquest tribunal.

Llarena pregunta al TJUE si Bèlgica s'ha extralimitat

El jutge Llarena ha enviat set preguntes al TJUE, i ara els jutges d'aquest tribunal hauran de respondre. Totes giren al voltant de la decisió de la justícia belga de rebutjar l'entrega de l'exconseller Lluís Puig. Segons Llarena, s'hauria vulnerat el principi de la confiança mútua que, segons ell, ha de regir les relacions entre els països de la Unió Europea.

Així, el jutge del Suprem pregunta si el país receptor d'una euroordre, en aquest cas Bèlgica, pot qüestionar la competència que l'estat emissor, en aquest cas Espanya, té per actuar. També si es pot rebutjar una petició d'extradició per una percepció de possible violació de drets fonamentals a partir d'un informe presentat per la mateixa persona reclamada.

En el fons, Llarena qüestiona la interpretació que ha fet la justícia belga en el cas de Lluís Puig. I demana a la justícia europea que marqui el camí, que es pronunciï sobre l'abast d'aquestes euroordres i sobre la seva viabilitat en el cas dels exiliats del procés.

En una entrevista a TV3, el catedràtic de Dret Internacional de la Universitat de Barcelona Andreu Olesti explica que, en aquest cas, Bèlgica s'ha vist obligada a interpretar:

"Les euroordres funcionen molt bé quan se centren en els delictes que estan tipificats i consensuats entre els 27 països de la Unió Europea. Però quan es reclama una persona per un delicte no consensuat, com pot ser la sedició, aquí les coses es compliquen. I s'entra en el terreny de la interpretació, de la discrecionalitat."

Olesti també recorda que hi ha molta jurisprudència ja escrita sobre com han de llegir-se i aplicar-se les euroordres:

"Les euroordres no són un instrument nou. Fa més de 20 anys que s'apliquen. I, a més, amb molta freqüència. No és un instrument tan estrany, ni que hagi de generar, en principi, tants dubtes en la seva aplicació."

I com és la vista d'avui?

Ha arrencat a les nou del matí, a la Gran Sala del TJUE. Els quinze magistrats fan preguntes als representants de totes les parts.

D'una banda, hi ha els advocats de tots els exiliats: Gonzalo Boye, en representació de l'expresident Puigdemont i dels exconsellers Comín, Ponsatí i Puig; Andreu Van den Eynde, de part de la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, exiliada a Suïssa, i Benet Salellas, advocat de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, també exiliada a Suïssa.

També hi participen la Fiscalia, Vox i l'Advocacia de l'Estat en representació dels interessos d'Espanya.

Bèlgica, el país que ha pres la decisió judicial de rebutjar l'extradició de Lluís Puig, també exposa els seus arguments.

I com que es tracta d'una qüestió de dret europeu, en principi també han demanat de participar-hi Polònia i Romania, que s'han alineat amb la posició d'Espanya.

I després, què passarà?

Un cop feta la vista oral, els jutges deliberaran i dictaran sentència. Podria trigar uns dos mesos, segons diversos experts consultats per TV3.

A banda, hi haurà l'informe de l'advocat general. Jean Richard de la Tour, advocat general del TJUE, ha anunciat que presentarà les conclusions sobre l'abast de les euroordres presentades per Llarena el 14 de juliol.

L'advocat francès ha confirmat la data després de la vista de més de sis hores a la sala gran del tribunal europeu. L'informe "no és jurídicament vinculant, ni limita la capacitat de decisió dels magistrats, però és un document ben fonamentat que, sovint, acaba coincidint amb la sentència dels magistrats", segons Olesti.

Per tant, és molt probable que abans de l'estiu tinguem aquesta primera sentència del TJUE sobre la viabilitat de les euroordres en el cas dels exiliats del procés. La defensa de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, situa aquesta decisió com un dels punts clau de la causa de l'expresident a Europa.

L'altre, segons Boye, serà quan el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) es pronunciï sobre la immunitat dels tres eurodiputats exiliats: Puigdemont, Comín i Ponsatí.

Si aquestes dues resolucions pendents de la justícia europea els són favorables, Boye considera que es donarien les condicions perquè l'expresident Puigdemont es plantegés la tornada a Catalunya. I totes aquestes qüestions es podrien resoldre abans de l'estiu.