Sáenz de Santamaría sobre si es va publicar la declaració d'independència: "No ho sé"

Després de les declaracions del diputat d'ERC Joan Tardà i de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, la següent testimoni a declarar al judici del procés al Tribunal Suprem ha estat l'exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

El testimoni de Sáenz de Santamaría l'havia demanat només l'acusació exercida per Vox.

Interactiu relacionat: Les claus del judici del procés

La declaració d'independència del 27O i el 155

El moment més intens i rellevant de la declaració de l'exvicepresidenta de Rajoy ha estat just al final dels interrogatoris, i l'ha propiciat l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu.

Arderiu li ha preguntat si quan el govern del qual formava part va aplicar l'article 155 de la Constitució sabia o no si s'havia publicat la declaració d'independència del 27 d'octubre.

Sáenz de Santamaría ha intentat eludir la pregunta, que ha acabat fent-li el mateix president del tribunal, Manuel Marchena:

Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell, aquest dimecres interrogant Soraya Sáenz de Santamaría

Olga Arderiu: "Amb la vènia, només una pregunta: vostè ha dit abans que tot el que no es publica no té efectes jurídics. Llavors jo li volia preguntar: vostè sap que la declaració d'independència no només no es va publicar sinó que a més estava al preàmbul i ni tan sols es va votar?"

Sáenz de Santamaría: (dubta) "El senyor Puigdemont va rebre un requeriment del president del govern en què li deixava ben clar que havia de dir si havia declarat o no la independència, i crec que la resposta del senyor Puigdemont també és pública."

Olga Arderiu: "No li estic parlant del dia 10, li estic parlant del dia 27, que és el dia que es va votar al Parlament en una proposta de resolució."

Sáenz de Santamaría: (Torna a dubtar) "Miri, jo li estic dient que, complint l'article 155 de la Constitució el president Puigdemont podia haver dit que no s'havia declarat la independència o haver-la revocat i no ho va fer."

Olga Arderiu: "El que li estic preguntant és si vostè tenia coneixement, perquè vostè ha dit que van aplicar el 155 perquè pensaven que s'havia declarat la independència. Llavors jo li pregunto: si vostè sabia que aquesta declaració d'independència no només no es va publicar, per tant, no podia tenir efectes jurídics, sinó és que, a més, ni tan sols es va votar, perquè estava al preàmbul i només es va votar la part dispositiva."

Manuel Marchena: "A veure, senyora lletrada, ha dit que era una i són quatre. I tot són variacions sobre el mateix tema i és preguntar-li a la testimoni la seva opinió sobre l'eficàcia jurídica que va poder tenir una declaració, si depenia o no depenia de la seva publicació. Crec que el debat sobre l'eficàcia jurídica d'aquella declaració no és un debat que vostè hagi de mantenir amb la declarant."

Olga Arderiu: "Amb la vènia, exclusivament li pregunto, però és que no em contesta a la pregunta, si ella sabia si s'havia publicat."

Marchena: (A Sáenz de Santamaría) "Sabia si es va publicar la declaració d'independència?"

Sáenz de Santamaría: "Jo tinc coneixement de com el senyor Puigdemont va fer la compareixença que va fer, el que es va signar, el requeriment que li va enviar el president del govern..." (se senten veus, Marchena fa callar) "...la possibilitat que havia tingut el senyor Puigdemont tant de dir que no s'havia declarat d'independència, la possibilitat que va tenir de revocar-la, que se li va donar en dues dates, el 17 i el 19 d'octubre..."

Marchena: (la interromp) "Li consta a vostè l'acte formal de la publicació?"

Sáenz de Santamaría: (dubta) "...No ho sé."

Mai va parlar amb la Generalitat sobre l'1-O

L'exvicepresidenta ha començat la declaració responent a les preguntes de l'advocat de Vox, Javier Ortega Smith, que també és secretari general d'aquest partit.

Ortega li ha preguntat si en algun moment s'havia reunit amb algú de la Generalitat per parlar del referèndum, i ella ha dit que no:

"Jo no vaig tractar de l'assumpte de l'1 d'octubre amb cap membre del govern de la Generalitat"

L'advocat i secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, aquest dimecres al Tribunal Suprem

L'exvicepresidenta ha dit que es va reunir tres vegades amb el llavors vicepresident del govern de la Generalitat, Oriol Junqueras, i ha detallat que en la primera de les reunions ell va intentar parlar amb ella sobre el referèndum, però ella s'hi va negar:

"Una l'abril de l'any 2016 per abordar una sèrie de peticions de la Generalitat de Catalunya, una d'elles era el referèndum, en aquest punt mai hi vaig voler entrar, perquè no és a la disposició del govern sinó a la de la sobirania, que correspon al poble espanyol, abordar aquesta qüestió. I això vaig dir, que no tenia res a parlar ni a abordar."

Sáenz de Santamaría ha afegit que no es va negar a parlar de la resta d'assumptes "que poguessin interessar als ciutadans de Catalunya, com a la resta dels espanyols".

Junqueras només volia parlar del referèndum

Segons ha dit, les altres dues reunions van ser el juliol del 2016 i el gener del 2017, i ha assegurat que en l'última Junqueras només va voler parlar del referèndum:

"Va ser una reunió en la qual el senyor Junqueras va dir que tenia el mandat exclusiu d'abordar la petició d'un referèndum. No va voler abordar la petició dels 45 assumptes que formaven part d'un document que el senyor Puigdemont havia lliurat al president del govern."

L'exvicepresidenta ha explicat que llavors es va reunir amb membres del PSC i de Ciutadans i amb persones "de la societat civil":

"Jo en aquell moment vaig considerar que era molt important el diàleg. Hi havia una gran fractura social i que, a més, hi havia molta gent que tenia molts problemes pel debat que s'estava produint, per la tensió que es generava, per la inquietud. Em vaig reunir amb gent de molts sectors."

L'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, interrogant Soraya Sáenz de Santamaría

Les "muralles" humanes i la policia

Preguntada per l'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, sobre si havia vist l'actuació policial l'1-O i si li havia semblat violenta, l'exvicepresidenta ha dit que no hauria passat res si no "s'hagués convocat la gent massivament":

"Miri, jo he vist al llarg no només de la meva vida política, sinó com qualsevol altre ciutadà, imatges que es produeixen com a conseqüència de disturbis."

"No són agradables a la vista, però crec que si no s'hagués convocat a la gent massivament per actuar com muralles i impedir als que estaven encarregats judicialment per impedir aquest referèndum, potser alguna de les imatges no s'hauria produït. També em van informar de com 93 o 95 policies i guàrdies civils van haver de ser atesos per ferides. També me'n van informar."

No escarni, sinó "assetjament violent" a la policia

Preguntada per Van den Eynde pels efectius policials enviats a Catalunya pel referèndum, ha dit que li van semblar "molt professionals".

També ha assegurat que en algunes poblacions els agents policials no van patir escarnis, sinó un "assetjament violent":

"Miri, jo sé el que és viure un escarni, i el que es va viure a Catalunya no era un escarni, era un assetjament violent. Això li ho puc dir, perquè conec el que és."

Quan van decidir enviar 6.000 policies?

Preguntada per la Fiscalia sobre quan va decidir el govern espanyol enviar 6.000 policies a Catalunya, l'exvicepresidenta ha dit que aquesta decisió es va prendre el dia 22 de setembre, és a dir, després del 20S.

L'advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, Jordi Pina, li ha dit després que la petició per atracar el ferry que havia d'allotjar molts d'aquests policies al port de Palamós es va fer el 19 de setembre, abans del 20S.

Pina li ha insistit en això, fins que Sáenz de Santamaría, prèvia intervenció del president del tribunal, ha admès que la decisió s'havia pres abans d'aquelles dates, però no ha precisat quan:

Jordi Pina: "Crec que és molt clara la meva pregunta. La testimoni, a preguntes de l'acusació diu: "el dia 22, arran del que va passar el dia 20, vam prendre la decisió d'enviar un contingent de Catalunya". Jo li dic, emparat en el sentit comú, com pot ser això possible, si la sol·licitud d'atracar el vaixell que havia d'allotjar aquestes persones es fa, i consta en les actuacions aportades per mi, el 19 de setembre. Faig la pregunta per si la testimoni vol rectificar: No seria que el govern va adoptar la decisió de fer portar el contingent amb anterioritat a aquest dia? Emparat en la lògica."

Manuel Marchena: "La clau és el moment de la presa de la decisió."

Sáenz de Santamaría: "Bé. Com deia, quan es va produir el canvi en la Conselleria d'Interior, del senyor Jané pel senyor Forn, hi havia preocupació sobre l'actuació de la Generalitat, d'aquesta conselleria i sobre les instruccions els Mossos. A partir d'aquí el govern ha de preveure tots els escenaris, i el Ministeri de l'Interior havia de tenir-los previstos. I així ho va fer. Indubtablement, quan es produeix aquesta carta el 22 de setembre, pot reafirmar-se en aquesta decisió, ja que havíem viscut i vist el que va passar."

Jordi Pina: "He d'entendre, per tant, que prèviament al 19 vostès havien pres aquesta decisió? Sí o no? Si no ho sap..."

Sáenz de Santamaría: "Nosaltres, el Ministeri de l'Interior, el que ha de tenir és capacitat d'anticipar-se al que pugui passar."

Jordi Pina, advocat de Rull, Turull i Sànchez, durant l'interrogatori a Soraya Sáenz de Santamaría

155 "rigorós" i "proporcionat"

Anteriorment, i preguntada pel fiscal Javier Zaragoza per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, Sáenz de Santamaría ha assegurat que el van fer per "mantenir l'acord polític"

"El que sí que vam fer per aplicar el 155 va ser tenir en compte les següents premisses: en primer lloc, la defensa de la sobirania i la unitat nacional, en segon lloc, garantir el compliment de la llei, en tercer lloc, fer-ho sempre de la manera més rigorosa, amb la màxima prudència i màxima proporcionalitat en defensa de la convivència, i per últim em sembla molt important mantenir l'acord polític."

L'exvicepresidenta ha dit que no van considerar que la declaració d'independència al Parlament el 27 d'octubre fos "simbòlica", i que per això van aplicar l'article 155.

El 155 el 2014

Ha afirmat que el seu govern volia que "almenys vuit grups o partits" hi donessin suport, i ha assegurat que en les reunions que van fer per aconseguir-ho, va haver-hi molt debat:

"En aquell moment, alguns deien que l'article 155 s'hauria d'haver aplicat el 2014, altres van dir que el 155 no s'hauria d'aplicar mai. Alguns van anar evolucionant d'opinió, pel que fa a com havia de ser l'article 155."

Sobre l'operació policial del Ministeri de l'Interior per intentar impedir el referèndum, l'anomenada operació Copèrnic, ha dit que no li corresponia dissenyar aquest tipus d'operatius.