Saif al-Islam, el fill primogènit de Gaddafi, detingut a l'est de Trípoli
Saif al-Islam, fill gran del coronel Moammar al-Gaddafi, ha estat capturat a la localitat de Zliten, a l'est de Trípoli, i està sent atès d'unes ferides al ventre, segons ha anunciat un dels caps militars rebels a la cadena de televisió Al-Arabiya. El cap militar ha explicat que el primogènit del coronel Gaddafi estava assetjat des d'ahir a la nit a la part sud de Zliten i va ser ferit en un intercanvi de trets entre els seus partidaris i les forces rebels. Saif al-Islam ha estat detingut amb altres persones. En les pròximes hores se'n difondran imatges.
Saif al Islam o "espasa de l'islam" és el primogènit de la segona esposa de Moammar al-Gaddafi i segon dels seus vuit fills, i contra ell hi havia una ordre de detenció dictada el maig del 2011 pel Tribunal Penal Internacional per crims contra la humanitat. Va néixer a Trípoli el 25 de juny del 1972 i va ser designat pel seu pare com el seu successor al capdavant de la Jamahiriyya, nom donat per Gaddafi a la nova República el 1977.
Educat a Àustria, on va estudiar Arquitectura, va completar la seva formació a la London School of Economics amb un doctorat sobre "El paper de la societat civil en la democratització de les institucions de governança global".
L'any 2000 el seu nom va saltar a l'esfera internacional en començar a actuar com a mediador en l'alliberament d'un grup d'ostatges occidentals que l'organització terrorista islamista Abu Sayaf mantenia segrestats a l'illa filipina de Jolo. A partir d'aquell moment, i en la seva condició de president de la Fundació Gaddafi, va iniciar un paper de mediador en la gestió de conflictes, molts d'ells relacionats amb Líbia, com l'assumpte de les indemnitzacions que l'Estat libi va haver d'abonar el 2003 als afectats per l'atemptat de Lockerbie, en què van morir 270 persones el 1988, i en el qual Líbia estava implicada.
Va coordinar una operació anàloga el 2004 en les negociacions que van portar Líbia a pagar compensacions milionàries a les famílies de les 160 víctimes de l'atemptat contra la discoteca berlinesa La Belle el 1986, del qual es va acusar els serveis secrets libis. Aquell mateix any també va negociar indemnitzacions milionàries amb els familiars de les 170 víctimes de l'atemptat contra l'avió de la companyia UTA, el 1989, del qual també es va culpar Líbia.
El 2007 va ser peça clau en la resolució del cas de les infermeres búlgares i un metge palestí que van ser condemnats a mort per un tribunal libi, acusats de contagiar la sida a més de 400 nens en un hospital de Bengasi. El seu paper negociador va culminar finalment amb la posada en llibertat dels condemnats.
Al capdavant de la seva Fundació va negociar el 2009 amb les autoritats escoceses l'excarceració del principal acusat per l'atemptat de Lockerbie, malalt de càncer. Un any després va conduir l'operació que va portar a l'alliberament de 37 exactivistes islàmics, entre ells el xofer de Bin Laden, empresonats a Líbia. Això, unit a la seva gestió al voltant del desmantellament del programa nuclear el 2004, va permetre el retorn de Líbia a la comunitat internacional.
En la seva faceta política, a l'octubre del 2009 va ser proposat pel seu pare per ocupar el lloc de coordinador dels comitès populars i socials, el segon en importància al país, amb la missió d'edificar les estructures administratives.
Durant les revoltes que van esclatar a Líbia en contra del règim del seu pare el febrer del 2011, va desafiar els manifestants advertint-los que viurien un bany de sang si continuaven amb les protestes, que van ser fortament reprimides per les forces lleials a Gaddafi amb un balanç, segons les organitzacions humanitàries, de més de 10.000 morts.
Davant aquesta situació, que en menys d'un mes va derivar en una guerra civil, l'OTAN va emprendre al març una intervenció militar per protegir la població civil dels bombardejos de l'exèrcit. El 16 de maig del 2011, el Tribunal Penal Internacional va demanar la seva detenció juntament amb la del seu pare acusats de crims contra la humanitat.
Presumptament va ser capturat per les forces rebels el 21 d'agost del 2011, encara que posteriorment va aparèixer davant la premsa desmentint la detenció.
Educat a Àustria, on va estudiar Arquitectura, va completar la seva formació a la London School of Economics amb un doctorat sobre "El paper de la societat civil en la democratització de les institucions de governança global".
L'any 2000 el seu nom va saltar a l'esfera internacional en començar a actuar com a mediador en l'alliberament d'un grup d'ostatges occidentals que l'organització terrorista islamista Abu Sayaf mantenia segrestats a l'illa filipina de Jolo. A partir d'aquell moment, i en la seva condició de president de la Fundació Gaddafi, va iniciar un paper de mediador en la gestió de conflictes, molts d'ells relacionats amb Líbia, com l'assumpte de les indemnitzacions que l'Estat libi va haver d'abonar el 2003 als afectats per l'atemptat de Lockerbie, en què van morir 270 persones el 1988, i en el qual Líbia estava implicada.
Va coordinar una operació anàloga el 2004 en les negociacions que van portar Líbia a pagar compensacions milionàries a les famílies de les 160 víctimes de l'atemptat contra la discoteca berlinesa La Belle el 1986, del qual es va acusar els serveis secrets libis. Aquell mateix any també va negociar indemnitzacions milionàries amb els familiars de les 170 víctimes de l'atemptat contra l'avió de la companyia UTA, el 1989, del qual també es va culpar Líbia.
El 2007 va ser peça clau en la resolució del cas de les infermeres búlgares i un metge palestí que van ser condemnats a mort per un tribunal libi, acusats de contagiar la sida a més de 400 nens en un hospital de Bengasi. El seu paper negociador va culminar finalment amb la posada en llibertat dels condemnats.
Al capdavant de la seva Fundació va negociar el 2009 amb les autoritats escoceses l'excarceració del principal acusat per l'atemptat de Lockerbie, malalt de càncer. Un any després va conduir l'operació que va portar a l'alliberament de 37 exactivistes islàmics, entre ells el xofer de Bin Laden, empresonats a Líbia. Això, unit a la seva gestió al voltant del desmantellament del programa nuclear el 2004, va permetre el retorn de Líbia a la comunitat internacional.
En la seva faceta política, a l'octubre del 2009 va ser proposat pel seu pare per ocupar el lloc de coordinador dels comitès populars i socials, el segon en importància al país, amb la missió d'edificar les estructures administratives.
Durant les revoltes que van esclatar a Líbia en contra del règim del seu pare el febrer del 2011, va desafiar els manifestants advertint-los que viurien un bany de sang si continuaven amb les protestes, que van ser fortament reprimides per les forces lleials a Gaddafi amb un balanç, segons les organitzacions humanitàries, de més de 10.000 morts.
Davant aquesta situació, que en menys d'un mes va derivar en una guerra civil, l'OTAN va emprendre al març una intervenció militar per protegir la població civil dels bombardejos de l'exèrcit. El 16 de maig del 2011, el Tribunal Penal Internacional va demanar la seva detenció juntament amb la del seu pare acusats de crims contra la humanitat.
Presumptament va ser capturat per les forces rebels el 21 d'agost del 2011, encara que posteriorment va aparèixer davant la premsa desmentint la detenció.
