S'ajorna la votació sobre el català a la UE, que no s'aprovarà durant la presidència espanyola

El català no serà una llengua oficial a la Unió Europea durant la presidència espanyola del Consell Europeu. Finalment, el Consell d'Afers Generals d'aquest dimarts a Brussel·les no votarà sobre l'oficialitat del basc, el gallec i el català.

El govern espanyol ha decidit no portar la qüestió a votació pels dubtes que tenen diferents estats sobre l'oficialitat, tant en matèria econòmica com política o jurídica.

D'aquesta manera, l'oficialitat del català es reduirà a un debat, com en les anteriors reunions. Durant els darrers dies, algunes delegacions han qüestionat la proposta espanyola, en què hi veuen pocs canvis respecte a les trobades inicials.

Amb l'ajornament de la votació, es perd la darrera oportunitat perquè la mesura s'aprovi en el semestre de la presidència espanyola del Consell Europeu.

A partir de l'1 de gener, perquè la qüestió s'inclogui a l'agenda, Espanya no podrà incloure-ho directament a l'agenda del Consell d'Afers Generals, sinó que haurà de demanar-ho a la presidència de torn del Consell, que assumirà Bèlgica a partir de l'inici del 2024. El govern espanyol ja ha iniciat contactes amb Bèlgica per mantenir aquesta proposta "viva" a partir de l'any vinent.

Si aquest dimarts es debat la qüestió de l'oficialitat del català a la UE, serà la quarta vegada que s'inclou a l'agenda d'una reunió del Consell d'Afers Generals. Les tres anteriors han tingut una gran importància per traslladar la qüestió als diferents estats membres, segons apunten fonts diplomàtiques espanyoles.

Aquestes fonts asseguren que la voluntat espanyola és continuar treballant a tots els nivells perquè l'oficialitat del català, el basc i el gallec sigui una realitat. De fet, en una entrevista al programa "Els matins" a l'octubre, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, va assegurar que s'està "avançant molt ràpidament", tot i que Europa té els seus tempos.

Una oficialitat lligada a les negociacions per a la investidura de Sánchez

El reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea va ser un dels acords a què van arribar Junts i el PSOE perquè els independentistes catalans votessin a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats, el mes d'agost passat.

Anteriorment, en la taula de diàleg del mes de juliol, la Generalitat i el govern espanyol van acordar l'impuls de la llengua catalana al Parlament Europeu.

Durant la presidència espanyola de la UE, l'oficialitat de català, basc i gallec s'ha tractat tres vegades, però mai s'ha arribat a votar. La primera reunió del Consell d'Afers Generals de la UE en què es va tractar l'oficialitat del català va ser el 19 de setembre, tot i que no es va votar. Albares va explicar que alguns estats membres van demanar "més temps", tot i que no hi va haver cap veto.

El mes següent, l'oficialitat del català va tornar a formar part de l'ordre del dia del Consell d'Afers Generals. En la reunió del 24 d'octubre, tampoc es va votar, però es va "avançar decididament", segons Albares. En aquesta ocasió, es va plantejar que la reforma quedés circumscrita exclusivament al cas d'Espanya, de manera que s'evitaria obrir la porta a llengües minoritàries d'altres estats.

La tercera, i de moment última, vegada que els Vint-i-set han debatut l'oficialitat del català va ser el 15 de novembre. Abans de la trobada, La Moncloa va enviar als socis comunitaris una nova proposta per dissipar les pors que la mesura obri la porta a sol·licituds semblants d'altres països.

En aquesta reunió, Espanya va fixar sis condicions perquè un idioma s'inclogui en la llista de llengües oficials a la UE. Aquestes condicions intenten no establir cap precedent de cara a altres llengües minoritzades com el bretó o el cors i, també, tancar la porta a una hipotètica oficialitat del rus, parlat per minories als països bàltics.

Alguns estats, però, es van queixar que la proposta va arribar tard i només en castellà. La reunió va durar només dos minuts i tan sols va intervenir-hi el secretari d'estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro.

Un cost de 44 milions que Espanya està disposada a assumir

Davant les reticències d'alguns socis europeus, el govern espanyol s'ha mostrat disposat a assumir el cost de l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec.

Un càlcul preliminar de la Comissió Europea demanat pel govern espanyol xifra en 44 milions el cost de l'oficialitat del català. És a dir, un total de 132 milions sumant les tres llengües cooficials de l'estat.

La setmana passada, un informe d'acadèmics britànics encarregat per Plataforma per la Llengua va concloure que "no hi ha cap impediment legal" perquè el català sigui llengua oficial i de treball a la UE i indicava que hi ha "riscos" si es veta.