S'ajornen un any les restriccions als vehicles amb etiqueta groga a les ZBE

A partir del 2027, els vehicles dièsel amb etiqueta groga --la que té la lletra B-- ja no podran circular per les zones de baixes emissions. Aquesta i altres mesures les recull el Pla de Qualitat de l'Aire que el govern pretén aprovar d'aquí a un mes, després de molts endarreriments.

Tots els municipis de més de 20.000 habitants hauran de tenir zones de baixes emissions (ZBE) abans que comenci el 2026.

Segons fonts d'Acció Climàtica, el pla no ha tirat endavant encara per les reticències de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i dels municipis de l'arc metropolità.

Un dels punts de conflicte és la data d'entrada de les restriccions per als vehicles amb etiqueta B, la groga, a la zona de baixes emissions (ZBE).

El govern ha ajornat un any les limitacions per a aquests vehicles. Havien de començar l'1 de gener del 2026, però ara es preveu que s'apliquin a partir de l'1 de gener del 2027. Llavors es començarà a prohibir la circulació per la ZBE als vehicles dièsel matriculats entre el 2006 i el 2013.

La circulació de la totalitat dels vehicles amb etiqueta B quedarà completament restringida a partir de l'1 de gener del 2028.

En aquesta data, la Generalitat vol prohibir la circulació dels vehicles amb etiqueta groga a les ciutats de més de 50.000 habitants i a les de més de 20.000 que superin els límits de contaminació atmosfèrica. 

Els vehicles amb etiqueta groga representen el 14% del parc mòbil que hi ha circulant a tot Catalunya.

Segons Mireia Boya, directora de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat, el pla preveu excepcions:

"El pla preveu algunes excepcions: transport sanitari, transport públic i, la més important, perquè ningú quedi enrere: l'exempció per nivell de renda. A aquell que no es pugui canviar el cotxe, si demana el permís o justificació, aquesta data de supressió de l'etiqueta groga a les ciutats no l'afectarà."

Per arribar a un consens, el calendari s'ha posposat al màxim possible i això que ja suma un any i mig d'endarreriment.

Possibles ZBE supramunicipals 

A més, la Generalitat obre la possibilitat de crear zones de baixes emissions supramunicipals. "Amb el precedent que tenim a Catalunya, la ZBE de les rondes de Barcelona, que ha funcionat molt bé, entenem que si els municipis, en el lliure exercici de les seves competències municipals, volen associar-se per crear zones de baixes emissions supramunicipals, això ha de ser possible", explica Mireia Boya.

Segons aquesta proposta, diverses ciutats podrien acollir-s'hi, com ara Girona i Salt o Terrassa, Sabadell i Rubí, sempre que assignin una superfície mínima del 25% del sòl urbà a les ZBE.
 

Fonts del Departament d'Acció Climàtica asseguren que l'AMB no accepta el decret perquè vol la competència exclusiva de la zona de baixes emissions. L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha declinat parlar amb TV3 sobre aquesta qüestió.

El pla preveu excepcions

Com ja passa amb la ZBE de l'àmbit rondes de Barcelona, l'horari d'aplicació de les restriccions a les futures ZBE serà els dies laborables de 7.00 a 20.00. Els vehicles que no compleixin els requisits ambientals podran accedir a les ZBE un màxim de 24 dies l'any.

També s'aplicarà una excepció durant el primer any perquè els residents amb vehicles no autoritzats puguin entrar a la ZBE del seu municipi un màxim de 52 dies a l'any. 

Les furgonetes i els vehicles de transport de mercaderies tindran un període màxim d'exempció d'un any des de la implantació de les ZBE i un any més de període transitori en què podran gaudir de fins a 52 autoritzacions diàries d'entrada. 

La contaminació, principal factor de risc a la UE

Els experts alerten que la contaminació atmosfèrica és el principal risc mediambiental per a la salut a la Unió Europea. Per això consideren urgent reduir les emissions del trànsit. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, cada any, es produeixen 2.000 morts prematures atribuïbles a la contaminació.

Xavier Basagaña, investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona, quantifica amb xifres les malalties que tenen una relació directa amb l'escassa qualitat de l'aire:

"Hi ha més de 900 casos nous d'asma infantil, cada any, 100 casos de càncer de pulmó, 90 casos de parts prematurs que es poden atribuir a la contaminació. I fins i tot podria contribuir a les malalties neurodegeneratives."

Un nou model urbanístic

El nou pla de la qualitat de l'aire tindrà també una incidència directa en els nous planejaments urbanístics.

Si es preveu que un pla urbanístic pot tenir un impacte en la qualitat de l'aire i la salut de les persones, sobretot les més vulnerables, els ajuntaments hauran de plantejar mesures compensatòries. Serien mesures com instaurar més carrers o zones pacificades, plantar-hi més arbres i vegetació o crear-hi refugis climàtics.