Sal amarga: com va decomissar Vigilància Duanera 620 quilos de cocaïna a Barcelona

Qui planta la llavor o com s'inicia el cas, no solen explicar-ho mai els investigadors que porten casos de tràfic de cocaïna, i és per això que a les notes de premsa hi ha el·lipsis, buits d'informació. I en les explicacions o entrevistes fan salts geogràfics i temporals, silencis o canvis de to i d'entonació per despistar. Tot un art. Malgrat l'advertència, no crec que el cas us defraudi.

La cosa va començar... el punt d'inflexió està en un contenidor de sal que s'enviava de Colòmbia al port de Barcelona, el 8 de gener d'enguany. S'hi transportaven un miler de sacs que importava una empresa de Sant Cugat del Vallès. Era sal per a animals, que a simple vista té un color terra, marronós suau.

I aquí comença el primer contacte físic entre Vigilància Duanera (DAVA) i els sacs de sal amb droga. La barreja entre sal i cocaïna hauria enganyat els narcotests que s'acostumen a utilitzar per fer proves de detecció de substàncies estupefaents. Les autoritats colombianes ja fa temps que han donat l'avís que des del seu país la cocaïna s'està enviant, cada cop més, utilitzant estos mètodes perquè no es detecti als controls policials.

Los agents de la DAVA, que tenien informació prèvia sobre este enviament, no van fer salat. Quan van entrar al contenidor, van extreure mostres del producte per analitzar-les al laboratori i van deixar-ho tot tal com ho havien trobat perquè la mercaderia seguís el seu curs, perquè els guiés cap a les persones implicades.

Van demanar un manament judicial per intervenir el telèfon de l'administrador de l'empresa que havia comprat la sal, una empresa amb domicili a Sant Cugat del Vallès. Les escoltes telefòniques els van anar proporcionant informació.

El contenidor el tenien controlat. I del miler de sacs de sal, 34 tenien unes marques que els diferenciaven. Eren els que havien de proporcionar als compradors més rendiment econòmic, eren els de la sal amarga, els de la cocaïna. En total, 620 quilos de droga.

Tres dies després que el contenidor arribés al port de Barcelona, el van traslladar en un magatzem de la Zona Franca. Allí s'hi va estar cinc dies. Cinc dies en què els agents de Vigilància Duanera havien de fer guàrdia per no perdre de vista el carregament. El 16 de gener, un camió va emportar-se la sal --la salada i l'amarga-- cap a Valdemoro.

I aquí no va acabar el periple. Encara van exposar més la càrrega. El 22 de gener van traslladar el miler de sacs fins a un altre magatzem, a Torrejón de Ardoz. Va ser el final del recorregut. A este magatzem van acudir altres homes, a més dels tres que ja hi havia per descarregar els sacs.

El notari

Un d'estos homes que va arribar al magatzem de Torrejón quan la droga ja era dins, feia menys d'una setmana que havia aterrat a l'aeroport del Prat procedent de Colòmbia.

Els investigadors sospiten que és el que en argot del món del tràfic de droga s'anomena "notari", la persona que certifica que la mercaderia ha arribat a bon port. Amb el notari, els compradors ja no poden dir que la policia els ha decomissat la droga si no és cert. Així s'eviten robatoris falsos.

És un dels set detinguts. I també van detenir l'administrador de l'empresa de Sant Cugat del Vallès. Tres són a la presó i quatre han quedat en llibertat i la justícia els ha retirat el passaport. Un final més amarg que salat.