Salut avança la vacunació del personal sanitari de primera línia

El Departament de Salut començarà a vacunar els professionals sanitaris, en paral·lel a la campanya de les residències i abans d'haver administrat la vacuna a tots els usuaris d'aquests centres. També es vacunarà cada dia de la setmana, festius inclosos.

Així ho anunciat aquest dilluns la consellera de Salut, Alba Vergés, en una roda de premsa en què està anunciant un pla de xoc davant l'augment de casos de Covid i d'ingressos per aquesta malaltia.

Aquest mateix dilluns, cinc hospitals han començat la vacunació del personal sanitari: Vall d'Hebron i Sant Pau, a Barcelona; Germans Trias, a Badalona; Josep Trueta, a Girona, i Joan XXIII, a Tarragona.

En la mateixa roda de premsa, el secretari de Salut, Josep Maria Argimon, ha declarat que la vacunació és un repte que té una durada de 12 mesos, "és una carrera de fons, no és una marató". Ha recordat que la immunitat de grup es podria assolir a finals d'any. També ha afirmat que mai no han posat en dubte el compromís de la infermeria, a qui "cada vegada els anem demanant més amb la mateixa gent".
 

Un objectiu inicial no assolit

El Departament de Salut s'havia posat com a objectiu vacunar 60.000 persones a la setmana contra la Covid-19 i ha quedat molt lluny. Des del diumenge 27 de desembre, dia en què es va iniciar la campanya, fins al diumenge 3 de gener, se n'han vacunat 7.774, és a dir, un 13% de la quantitat que es pretenia assolir.

Salut ha adduït problemes logístics, com la falta de neveres per conservar la vacuna, dificultats per trobar personal d'infermeria per administrar-la i el fet que hi hagués dies festius –l'1 de gener només va vacunar dues persones.

Però en la roda de premsa d'aquest dilluns, Argimon ha afirmat que "tenim 250 neveres, les suficients per afrontar aquesta primera fase de vacunació".
 

En les últimes hores, diversos experts havien valorat aquest ritme lent de vacunació. Així, l'escurçament de terminis en l'aprovació de la vacuna per l'Agència Europea del Medicament ha accelerat el procés.

També s'havien fet unes previsions poc realistes, segons ha manifestat a "El matí de Catalunya Ràdio" Antoni Trilla, cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic:

"S'ha pecat una mica de voler córrer massa. Una mica més de preparació i, sobretot, una mica més de realisme en aquestes dates, hagués fet que fos una mica més realista".

Per la seva banda, Sílvia de San José, epidemiòloga i presidenta del Grup per al Seguiment Científic de la Covid-19, va afirmar en el "Telenotícies vespre" de diumenge que una opció era canviar les prioritats establertes:

"Si hi ha dificultats que no ens esperàvem, responguem ràpid, canviem l'estratègia i comencem a vacunar en els centres hospitalaris, on hi ha neveres que poden guardar aquestes vacunes i on hi ha molta més gent que en una residència en concret".

També ha explicat que el fracàs no és haver equivocat l'estratègia, sinó "tenir les vacunes i no posar-les al màxim de ràpid possible, perquè només administrant tot aquest volum de dosis que ens estan arribant començarem a notar un impacte en la nostra societat".

Resposta exemplar de les infermeres

Sobre la manca de personal d'infermeria per administrar les vacunes, el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona afirmava, en el seu compte de Twitter, que no es pot responsabilitzar aquest col·lectiu:

Les #infermeres hem respost de manera exemplar a la crida de @salutcat per participar en la campanya de #vacunació contra la #covid19. No és just que se'ns faci responsables del retard en l'administració de vacunes! pic.twitter.com/ykEWWGGQUY

— Col·legi d'Infermeres i Infermers de BCN COIB (@COIBarcelona) January 3, 2021

En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", Paloma Amil, vocal d'aquest col·legi professional, també ha negat que una de les causes fos la manca d'aquests professionals, perquè la seva resposta a la crida "ha estat exemplar".

Segons ha explicat, Salut va dir que s'havien de vacunar mig milió de persones durant el primer trimestre del 2021 "i per això van fer un càlcul de 500 infermeres, tot i que s'hi van apuntar moltes més". Es tracta de professionals que fan aquesta feina a més a més de la seva habitual, allargant l'horari laboral:

"Hi ha una manca d'infermeres estructural i això fa que es tracti d'infermeres que ja estaven treballant i que ara ho fan de manera complementària. Si tu treballes al matí, aniries a vacunar de tardes o a l'inrevés, inclosos els caps de setmana, festius, etc."

A més, les infermeres s'han de desplaçar des del seu lloc de treball als centres residencials, que són la prioritat en aquesta primera etapa.

També ha assenyalat que les infermeres han liderat totes les campanyes de vacunació i per això estan preparades per administrar aquesta, si bé per les especificitats de la vacuna i pel tema logístic s'ha dut a terme una formació online.

En relació amb aquest tema, la consellera ha afirmat que "des de Salut creiem que aquest paper en l'estratègia de vacunació l'han de dur a terme les infermeres" i ha afegit que "hi ha 6.000 infermeres inscrites i 4.000 ja han passat la formació, en una estratègia que serà continuada".

Per la seva banda, Argimon ha aclarit que "aquesta setmana hi haurà 500 persones, que aniran canviant, perquè treballen a la xarxa sanitària".

Ritme lent a tota la Unió Europea

En general, el ritme de vacunació a tota la Unió Europea és força baix. A tot el món, una quarantena de països han iniciat la campanya de vacunació contra la Covid i uns 12 milions de persones han rebut la primera dosi. D'aquests, Israel és el que porta el ritme més ràpid, amb més d'un 13% dels seus vora 9 milions d'habitants vacunats.

El segueix a molta distància Bahrain, que ha vacunat un 3,53% del seu milió i mig de ciutadans.

Encara més lluny es troben el Regne Unit, amb un 1,39%, i Estats Units, amb un 1,28%.

A la Unió Europea, Dinamarca encapçala els percentatges, amb una mica més del 0,5% vacunat. Així es situa davant de Rússia, la Xina i el Canadà.

Les xifres assenyalen l'endarreriment de la UE, on Alemanya és el país que ha vacunat més persones, vora 190.000, però que signifiquen només un 0,2% de la població. Itàlia té un percentatge similar i França destaca negativament, amb només 352 persones a les que s'havia administrat la vacuna a 31 de desembre.

Potser els objectius marcats van ser massa alts i la realitat no ha permès complir-los. Els Països Baixos s'ha desmarcat de la resta de la UE i començarà la campanya de vacunació el 8 de gener.

Segons el seu Institut Nacional de Salut Pública i Medi Ambient, això correspon a una planificació acurada i és "el pla factible més ràpid".

Preveure la segona dosi als 21 dies

També cal tenir en compte que al cap de tres setmanes d'administrar la primera dosi se n'ha de donar una segona. I això significa, com ha explicat el doctor Trilla, que les 60.000 dosis que arribessin d'aquí 21 dies serien per a la segona dosi dels primers vacunats:

"Per tant, no hi hauria dosis per vacunar més gent. Jo crec que el que es fa ara és reservar que tothom tingui la seva segona dosi garantida. Així es vacunarien 30.000 persones cada setmana, comptant que s'estaria reservant aquesta segona dosi. Al meu entendre, ara per ara, garantim que hi hagi la reserva d'aquesta segona dosi".

Per evitar aquest problema i poder vacunar més gent, seria útil administrar, de moment, només la primera dosi? El debat es va iniciar quan el Regne Unit va anunciar, el 30 de desembre, que per donar la primera dosi al màxim de gent, algunes persones potser haurien d'esperar 12 setmanes abans de rebre la segona.

El dia 1 de gener, Anthony Fauci, director de l'Institut Nacional d'Al·lèrgia i Malalties Infeccioses, https://www.niaid.nih.gov va manifestar a la cadena de televisió CNN, que estava en contra d'aquesta estratègia.

El debat es va ampliar quan la viròloga Akiko Iwasaki, de la Facultat de Medicina de Yale, va publicar en el seu compte de Twitter un fil on declarava que això podria ser adequat en aquest moment:

My first tweet of 2021 is going to be about 1 dose vs. 2 dose vaccine. I have tweeted in the past of the immunological advantages of a 2 dose vaccine. However, given the enhanced transmission variants on the rise, we need a modified strategy. (1/n) https://t.co/si1bxgKqbf

— Prof. Akiko Iwasaki (@VirusesImmunity) January 1, 2021

La investigadora reconeixia, d'entrada, que administrar més d'una dosi incrementa la quantitat, qualitat i durada de la resposta immunitària i que això és vàlid per a la majoria de vacunes, incloses les d'ARNm.

També afirmava que seguia sent partidària de dues dosis de la vacuna contra la Covid, però degut a la urgència de la situació i a la mancança de vacunes considerava possible donar dues dosis a la gent més vulnerable i tenir més vacunes per administrar-ne una a més gent.

Tot això, recalcant que no hi ha prou dades per assegurar quin efecte tindria això sobre la protecció assolida i la seva durada o si protegiria contra una Covid greu.

A Catalunya aquesta opció no s'ha considerat, però diversos experts es van manifestar a Twitter dubtant que fos una bona estratègia.

Així, Joaquim Segalés, investigador de l'IRTA-CReSa i catedràtic de la UAB, ha afirmat que amb "una disseminació del virus més lenta potser tindria sentit", i així intentar cobrir el màxim de gent en el mínim de temps, però que en aquestes circumstàncies no li sembla la millor opció.

En el mateix sentit, s'ha manifestat Xavier Abad, viròleg i gestor de la Unitat de Biocontenció IRTA-CReSa, per a qui aquest "no és el camí". Abad opina que s'ha de seguir la pauta avaluada a la fase 3 de l'assaig clínic com a mínim per als col·lectius crítics -ara mateix, gent gran i sanitaris i relacionats-. Fora d'aquests, creu que anar a una sola dosi es podria fer però que és arriscat.

Hi coincidia Antoni Trilla:

Les dades del estudi original de la vacuna mRNA de Pfizer-BioNTech (NEJM), fase 3, indiquen una eficacia del 52% despres de la 1a dosi.
No sembla una bona estrategia anar a una dosi única, ara per ara.

— Antoni Trilla (@ToniTrilla) January 2, 2021

Hi està d'acord Daniel Prieto-Alhambra, investigador de la Universitat d'Oxford, amb un matís. Confirma que falten dades en el cas de les vacunes d'ARNm, però que amb la d'Oxford es podria endarrerir unes setmanes la segona dosi:

Totalment d'acord, i efectivament ens falten dades per les vacunes mRNA. Per l'ox-az en canvi l'rct fase3 va vacunar >53% amb >12 setmanes de diferència, i quasi l'altra meitat entre 8 i 12 setmanes. Per això deia que em sembla bé endarrerir 2-3m la segona dosi d'aquesta vacuna

— dani prieto-alhambra (@prieto_alhambra) January 2, 2021

A Catalunya, com hem dit, aquesta possibilitat no es preveu. A més, la vacuna que s'administra en aquests moments és la de Pfizer, basada en l'ARNm i de la qual, com reconeixen els experts, no hi ha prou dades per saber quant de temps i fins a quin punt funcionaria administrar-ne, de moment, una sola dosi.