Salvador Illa, el president tranquil que matina per córrer

Salvador Illa està acostumat a matinar. Al nou president de la Generalitat li sona el despertador poc després de les cinc de la matinada i és habitual veure'l corrent cap a dos quarts de sis al voltant del riu Mogent, al seu pas pel seu poble, la Roca del Vallès.

Sortir a córrer és una de les grans aficions del flamant president de la Generalitat, a qui també l'apassiona viatjar i llegir, tot i que ho fa menys del que voldria. Matinar tant li serveix per ser al despatx abans de les vuit del matí, normalment amb un te verd a les mans.  

Nascut a la Roca del Vallès fa 58 anys, Illa va créixer en una família treballadora. És llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i amb un MBA per l'IESE. Va entrar en política de ben jove, i amb 21 anys ja era regidor de Cultura de la Roca. Abans, havia treballat al departament comercial d'una empresa de plàstics de Cardedeu.

L'any 1995 es va convertir en alcalde després de la mort de Romà Planas, que va ser delegat especial de l'expresident Josep Tarradellas. Planas està considerat el mentor polític d'Illa, que cita com els seus referents Josep Tarradellas i Franklin D. Roosevelt.

Va perdre l'alcaldia per una moció de censura, i a les següents eleccions municipals va guanyar per majoria absoluta. En total, va ser deu anys alcalde de la seva ciutat i en el seu mandat es va inaugurar La Roca Village.

Durant els anys del tripartit a la Generalitat va ser director general de Gestió d'Infraestructures de la Conselleria de Justícia.

Quan el PSC va perdre la Generalitat, va passar a l'Ajuntament de Barcelona, on va ser director de Gestió Econòmica, coordinador del Grup Municipal Socialista, cap de gabinet de Jaume Collboni i gerent d'Empresa, Cultura i Innovació.

Casat i amb una filla, té una gossa, i parla català, castellà, anglès i francès. És soci de l'Espanyol, del RACC i de Càritas, li agrada la música d'Abba i confessa que sempre té kombutxa a la nevera. És una de les coses que explicava, abans de les eleccions, en aquesta entrevista amb el 324cat:

Un ministre a la primera línia d'una pandèmia

Illa va saltar a la primera línia política a principis del 2020, quan Pedro Sánchez el va nomenar ministre de Sanitat. No feia ni tres mesos que era ministre i va esclatar la pandèmia global del coronavirus.

La crisi sanitària va fer popular Illa, habitual en les compareixences de premsa del govern i que va fer gala de la seriositat, el caràcter tranquil i l'energia incombustible que li atribueixen els seus col·laboradors.

L'impacte mediàtic com a ministre de Sanitat i el seu to calmat va generar el que es va batejar com a "estil Illa". Quan faltava un mes i mig per a les eleccions al Parlament, Miquel Iceta cedia inesperadament a Illa el primer lloc de la llista electoral del PSC.

Illa va guanyar aquells comicis en vots i va empatar en escons amb Esquerra Republicana. La majoria absoluta independentista va catapultar Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat.

De cap de l'oposició a president

D'ençà de l'aterratge a la política catalana, Illa ha pilotat un PSC que ha anat deixant enrere la travessa del desert dels primers anys del procés fins a convertir-se en el partit més votat a Catalunya. De fet, des que Illa és primer secretari del PSC, els socialistes catalans han guanyat tots els comicis que s'han fet a Catalunya.

Antic defensor de l'article 155 si l'independentisme incomplia la llei, l'any 2018, quan era secretari d'organització del PSC, va assegurar en una entrevista al "FAQS" que caldria haver-lo aplicat abans del que es va fer, quan es van aprovar les lleis de desconnexió el 6 i el 7 de setembre.

Com a líder del PSC, però, ha apostat per superar la política de blocs. Des del càrrec de cap de l'oposició al Parlament, ha exhibit diàleg i pacte i ha donat suport en dues ocasions als pressupostos del govern Aragonès, tot i que els del 2024 no van acabar prosperant.

Illa és catòlic i al seu despatx hi té una imatge de Sant Pancraç que li van regalar militants cristians del partit. Sant Pancraç, a qui tradicionalment es demana "salut i feina", se celebra el 12 de maig, el dia en què es van celebrar les eleccions al Parlament que el PSC va guanyar per primera vegada en vots i escons i han acabat portant aquest corredor de fons a la presidència de la Generalitat.