Salvador Puig Antich, 50 anys després: quines possibilitats hi ha que es reobri el cas

L'aplicació de la llei de memòria democràtica, amb la nova Fiscalia de Drets Humans, podria reobrir el cas Puig Antich, 50 anys després de ser executat. El govern espanyol impulsarà aquesta legislatura l'aprovació del reglament que ha desenvolupat la llei de memòria democràtica.

La norma ja va declarar nul·les i il·legals sentències com la del militant del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) Salvador Puig Antich, condemnat a mort per un tribunal militar el 1974.

Ara, a més, si tira endavant el reglament, els familiars podran obtenir una reparació integral i, amb el suport de la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica, es podrien revisar els seus casos per verificar la violació de les garanties reconegudes internacionalment.

Salvador Puig Antich va ser l'últim executat amb garrot a l'estat espanyol, juntament amb Georg Michael Welzel, conegut com a Heins Chez, també executat el 2 de març de 1974.

Les germanes Puig Antich han intentat que es revisés el judici i la sentència al jove llibertari detingut per la policia franquista. En la batussa durant la detenció, va resultar mort per trets de bala l'agent Francisco Anguas i ferit el mateix Puig Antich.

La instrucció dels fets per part de la policia i el posterior judici va estar ple d'irregularitats, amb l'únic objectiu de culpabilitzar Salvador Puig Antich de la mort del policia. El periodista Jordi Panyella, que durant anys ha estat investigant tot el cas, explica que "hi va haver una vulneració de drets humans des del primer moment per una intervenció de la policia que va alterar el contingut de les proves".

Afegeix que "es va intervenir en l'autòpsia per ajustar el nombre de trets en el cadàver al relat que els interessava per fer responsable Puig Antich de la mort del policia". Posteriorment, "van portar l'acusat i el cadàver del policia en primera instància a l'Hospital Clínic, d'on va sortir una declaració":

"En Salvador, ferit a la mandíbula, no podia parlar. La policia surt d'allà amb vuit folis de declaració. Era la mort d'un home per arma de foc, però la instrucció va decidir que no calia prova balística, no fos cas que es descobrís que una pistola de la policia hi hagués intervingut."

Una porta oberta amb la nova llei de memòria democràtica

Des del mateix moment de la sentència i execució de Salvador Puig Antich, familiars, amics, activistes, moviments socials i els partits a la clandestinitat es van moure per denunciar totes aquestes irregularitats i la brutalitat de la dictadura del general Franco.

Res va poder paralitzar una sentència que el règim volia fer servir d'escarment i com a revenja per l'assassinat, a mans d'ETA, del president del govern, l'almirall Carrero Blanco poques setmanes abans.
 

1994

La família de Puig Antich va demanar la revisió de la sentència. Van trigar vint anys a fer-ho, amb l'esperança que el canvi democràtic a l'Estat hauria fet camí. Ho van fer amb l'impuls del Parlament de Catalunya l'any 1994, amb el lletrat Francesc Caminal (que amb Oriol Arau va defensar Puig Antich el 1974), sense èxit.

2002-2007

La família ho va tornar a intentar el 2002 amb els advocats Salvador Martínez i Olga de la Cruz. Però la resolució dictada cinc anys després per tres dels cinc magistrats militars, d'ampli passat franquista, com documenta Jordi Panyella a "Salvador Puig Antic, cas obert", va ser contrària a la revisió. Hi va haver dos vots particulars, especialment durs amb la resolució, que acusaven els tres companys conservadors pràcticament de prevaricació.

El periodista assegura que "a mitjans dels anys 2000 tres magistrats amb un vincle emocional, familiar, polític, ideològic i professional amb el franquisme van vetar que el recurs tirés endavant. Era la prova més clara que el franquisme era present en l'administració de justícia i que no hi havia hagut transició".

Per altra banda, els dos vots particulars que van votar a favor de la revisió van confirmar que "no va tenir un procés just".

Ni els recursos davant el Tribunal Constitucional ni a Estrasburg van prosperar.

2013

Sorprenentment, l'única vegada que les germanes de Puig Antich van declarar davant d'un jutge. Va ser amb Maria Servini, l'única jutge que ho va admetre a tràmit, en la coneguda com a "querella argentina".

Acollint-se al principi de jurisdicció universal per a crims contra drets humans, la jutge va obrir una investigació. Les traves del govern espanyol per interrogar els exministres Utrera Molina (ja traspassat) i Martín Villa i l'avançada edat de Maria Servini (que ja havia superat l'edat de jubilació) van fer que el procediment quedés aturat.

2017

També l'Ajuntament de Barcelona va tirar endavant una denúncia per la via penal contra qui va ser president del Tribunal Militar que va executar Puig Antich. Carlos Rey era l'únic jurista del tribunal el 1974 i va ser qui va firmar la sentència de mort.

Durant anys, va fer carrera com a prestigiós advocat, amb molts casos a Barcelona. Algun de sonat, com la mort d'Anna Permanyer a l'edifici Atalaya, revisat a "Crims", de 3Cat. O quan va ser assessor legal de la dirigent del PP català Alícia Sánchez-Camacho durant els primers anys del procés independentista.

La primavera del 2017, l'aleshores regidor de l'Ajuntament Jaume Asens va impulsar una querella contra l'advocat Carlos Rey. Novament, el conservadorisme institucional de la justícia va aturar el procés amb els tres arguments que solen aparèixer en les resolucions: la llei d'amnistia del 1977, que impediria investigar violacions de drets humans del franquisme; la no retroactivitat de les lleis, que impediria aplicar al franquisme els crims de lesa humanitat que recull el pacte internacional de drets civils, però que Espanya no va signar fins al 1977; i finalment, la prescripció dels fets, els crims del franquisme.

La querella contra Rey no es va ni admetre a tràmit. Com diu Asens, "no és cosa jutjada i es pot tornar a provar", perquè qui va dictar la sentència encara és viu:

"El Tribunal Suprem (amb aquella resolució) va aixecar un mur d'impunitat per evitar que els crims del franquisme es poguessin investigar. Amb la llei de memòria democràtica se supera."

Ara l'Estat té l'obligació d'investigar crims com el de Puig Antich. Per tant, hi ha una via que s'ha obert i que es pot explorar a través de la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica", ens diu el dirigent de Sumar, exdiputat i redactor de la llei, Jaume Asens.

"Són crims contra la humanitat, no prescriuen."

2022

El Congrés dels Diputats aprova la llei de memòria democràtica a l'octubre, que declara nul·les i il·legals les sentències polítiques del franquisme --com la de Puig Antich-- i obre una porta a la reconsideració de les decisions judicials de la democràcia.

Ara, el govern espanyol, a través del grup parlamentari de Sumar, vol impulsar el desenvolupament de la llei, elaborant el reglament que preveu. Un reglament que ha de determinar com es farà la reparació integral que preveu la norma i l'acompanyament que ha de fer la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica, que ara mateix ostenta l'exministra Dolores Delgado.

Mentre el reglament no tira endavant, la Fiscalia ja està elaborant protocols per avançar en els mecanismes de reparació a víctimes i familiars que s'hi vulguin acollir.

Amb la llei de memòria democràtica, la família també podria reactivar la via penal contra els responsables vius davant la Fiscalia perquè investigués el cas i articulés la reparació dels danys causats a la família, ja que els fets denunciats van quedar impunes.