Salvar de l'extinció el turó, un repte contrarellotge amb beneficis per als humans

És estrany que un mamífer amb un aspecte tan adorable com el del turó europeu sigui tan desconegut. En canvi, el seu parent domèstic, la fura, sí que és popular, sobretot perquè es fa servir, precisament, per caçar conills.

I és que aquest depredador menja, entre altres coses, rates i ratolins, però sobretot conills, un animal que quan té una explosió de  població provoca danys en l'agricultura. Així que el turó es revela com un animal clau per a l'equilibri i el bon funcionament dels ecosistemes, i com un aliat per als agricultors.

Doncs el turó està al límit de la seva existència a Catalunya, en greu perill d'extinció. Salvador Salvador, investigador de la Universitat de Girona i expert en carnívors, fa anys que l'estudia.

"Quants n'hi ha? No se sap amb certesa, potser només unes desenes"

I a més, estan separats en grups inconnexos. Això fa que el risc d'extinció sigui imminent, perquè la consanguinitat fa que no hi hagi varietat genètica: "De fet, ja ha passat, ja n'han anat desapareixent petits nuclis".

Per això, juntament amb altres experts i entitats, com la Fundació Zoo de Barcelona, l'Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA), l'Associació Trenca i la Generalitat han iniciat un projecte pioner per salvar-lo de l'extinció. Els crien en captivitat per després alliberar-ne les cries. I acaben d'aconseguir criar amb èxit 10 turonets que ja tenen 3 mesos d'edat! L'edat idònia per fer-los una revisió mèdica completíssima per assegurar-se que els deixen a la natura amb el màxim de garanties.

Un hàbitat perfecte

A les instal·lacions d'Adeffa, l'Oriol Comas i la Núria Valls, al capdavant de l'entitat, hi han construït un hàbitat perfecte per a ells, com si fos un trosset del seu hàbitat natural.

Ho han fet tan bé que els mascles i les femelles --també nascuts en captivitat-- s'hi han sentit tan a gust que han criat molt bé. Allà no tenen contacte amb cap persona i els tiren presa viva, com conills o cranc americà per una trapa.

"Els hem fet un entrenament de caçar. Els hem posat presa viva perquè primer els ensenyi la mare i després n'han après sols.

Això és bàsic perquè després puguin viure a la natura. Ens ho explica la Núria que acaba d'atrapar dins de l'habitacle una de les cries per passar la revisió mèdica prèvia a l'alliberament. Agafar-los no és fàcil, ja que els turons són especialistes a posar-se en els forats més petits. A més, hi han excavat tot de galeries subterrànies.

De fet, gràcies al projecte, com que els tenen en un indret controlat, han pogut estudiar-los més bé i descobrir-ne dades sorprenents, com que són capaços de foradar els seus propis túnels, el que fins ara no se sabia. I és que el turó és un gran desconegut. De costums nocturns, és molt difícil estudiar-los.

Els motius de la desaparició

"Fins i tot no sabem amb exactitud el motiu de la seva desaparició. Però segurament és el conjunt de diverses amenaces", explica Santi Palazón, del departament de Flora i Fauna de la Generalitat.

Els atropellaments en són un dels motius. "En trobem un nombre desproporcionat comparat amb els pocs que existeixen" diu Salvador Salvador.

També la intensificació agrícola, amb l'ús de pesticides i raticides o rodenticides. Aquest últim punt preocupa especialment en Salvador, també perquè afecten multitud d'espècies. "Els depredadors que mengen rosegadors en són víctimes. En trobem molts de morts que, quan els analitzem, han ingerit rodenticides que s'utilitzen en la pagesia per eliminar rates i ratolins."

Sigui com sigui, la davallada del nombre de turons a Catalunya ha estat imparable. Sense aquest projecte, segurament, s'extingirien del tot al territori en poc temps. Així que, abans d'alliberar a la natura els que s'estan criant en captivitat, s'estudia molt bé quin és l'espai idoni: que hi hagi presses per menjar, que hi hagi el mínim dels factors d'amenaça...

El procés per retornar-los a la natura

Abans d'alliberar-los els han de fer una revisió d'allò més exhaustiva, encapçalats per la veterinària Maria Puig Rivas, del Grup de Recerca en Medicina de Conservació WildCoM, de la UAB. "Mirem dentició, mucoses, temperatura, el cor, que no tinguin cap lesió... fins i tot que no tinguin cera a les orelles".

"És molt important per donar-los el màxim de garanties de supervivència en llibertat"

Per fer-ho, els adormen perquè no s'estressin. I intenten que sigui el mínim de temps possible. Així que la revisió es converteix en una cursa contrarellotge, abans que l'animal es desperti.

Aviat l'habitació en què treballa l'equip de veterinaris s'omple d'una pudor insuportable. Per defensar-se, el turó desprèn una olor nauseabunda que sorprèn en un animal tan bufó. El seu nom en dona alguna pista "mustela putorius".

Però, ràpidament, l'Oriol  i la Núria se'ls enduen a l'habitacle on han nascut i on se senten còmodes, a esperar que arribi el dia considerat més idoni per als biòlegs per alliberar-los.

Serà en poques setmanes i en comarques de Ponent i a l'Alt Empordà. L'indret exacte encara s'ha d'estudiar. L'equip s'hi juga molt i no vol deixar res a l'atzar. Aquest projecte és, ara mateix, l'únic que pot salvar de l'extinció a Catalunya aquests animals.

Els beneficis de salvar l'espècie

Evidentment, el projecte s'ha engegat per salvar l'espècie. Però salvar-la té efectes molt beneficiosos en tots els sentits. No només per a la biodiversitat, fins i tot per a l'economia.

"Aquesta espècie és importantíssima per a l'agricultura perquè és controladora de plagues"

"Si les poblacions estiguessin bé, seria la reguladora de les explosions de població de conills que de vegades afecten tant l'agricultura", explica Santi Palazón.

Són un exemple que els desequilibris que les nostres activitats provoquen ens perjudiquen a nosaltres mateixos, i que la fauna salvatge és necessària per als humans.

Així que aquest projecte, l'última esperança del turó, té a les seves mans molt més que el futur de l'animal. De moment, que ja s'ha fet algun alliberament a mode de prova pilot: "hem vist que la supervivència és bona".

Els decoloren amb tint de cabells una petita part del pelatge, per poder-los identificar millor quan els segueixin amb càmeres de videotrampeig que instal·laran allà on els alliberin.

Tot i que acaben de començar, aquest és un projecte a llarg termini. "Recuperar una població tan minsa i malmesa costarà anys. Però si ho aconseguim, tu i jo podrem parlar del turó com d'un animal recuperat a Catalunya i, tant de bo, ja no haurem de dir que està en perill d'extinció".