Salvar el ruc català amb microaportacions: "Si no es fa res, s'extingirà"
Una explotació del Pallars Sobirà, amb 17 animals, ofereix la possibilitat de fer aportacions per ajudar al manteniment d'aquesta raça autòctona
A vegades, les idees neixen de la manera més inesperada. Una parella nord-americana, de Washington, va viatjar fins al Pirineu per fer la ruta del Cinquè Llac, que ressegueix a peu antics camins dels Pallars i l'Alta Ribagorça. Es van interessar per les activitats amb rucs catalans i, en marxar, van voler fer una aportació per ajudar a la recuperació d'aquests animals, però es van trobar que no hi havia cap via per fer-ho.
Va ser aleshores quan el projecte Gratitud Pallars, que treballa per recuperar el patrimoni pirinenc, va decidir activar una opció a la seva pàgina web per poder finançar, amb petites aportacions individuals, aquesta raça autòctona del país, que està en perill d'extinció.
Els seus promotors són Josep Lluís Piqué i Jesús Martín, que des de fa gairebé 25 anys lluiten per mantenir l'espècie en una explotació ramadera a Escós, al terme municipal de Soriguera, al Pallars Sobirà.
Una de les vies de finançament, que ja s'ha esgotat, era apadrinar un ruc i contribuir al seu manteniment durant un any. L'altra, que encara està oberta, és fer donacions de 50 euros per poder comprar una menjadora exterior perquè no se'ls mulli l'herba.
350 rucs a tot el país
Piqué i Martín són dos dels 52 socis, la majoria gent gran, de l'Associació pel Foment de la Raça Asina Catalana. A Soriguera tenen 17 dels 350 rucs inscrits a tot Catalunya. I perquè una espècie tingui el futur assegurat i no en perilli l'existència, n'hi hauria d'haver, com a mínim, 1.000.
"Si no es fa res per a aquesta raça, acabarà extingint-se", lamenta Piqué. Entre els problemes de fons per fomentar el ruc català --"encara poc conegut i símbol nacional de Catalunya"--, hi ha el fet que sigui considerada una espècie productiva.
Amb la incorporació de la maquinària agrícola al camp, ja gairebé ningú els fa servir com a força de treball, tot i que són molt útils per netejar el sotabosc i ajudar a prevenir incendis.
Això implica que s'hagin d'aplicar requisits estrictes per traslladar-los. A més, no es pot accedir a ajudes si no es disposa de, com a mínim, cinc rucs. La majoria de propietaris els tenen per "romanticisme" i, per tant, no poden mantenir-ne més de dos o tres.
"És complicat que la gent s'animi a fer criar les ruques. Se n'hauria de facilitar més la compravenda, gairebé com si fos un animal de companyia."
Ara, la campanya de microaportacions vol ajudar a visualitzar i donar a conèixer aquest èquid autòcton, que va tenir un paper molt important en el desenvolupament rural del país.
