Salvini busca el lideratge europeu

És rei i senyor a Itàlia. Tothom -sobretot els seus rivals- parla d'ell i en contra d'ell, i així capitalitza popularitat i, sobretot, vots.

Matteo Salvini s'ha construït un personatge, un lideratge i es mou com peix en l'aigua en el desconcert polític italià.

A Europa s'acaba de coronar com el líder de la ultradreta i diumenge 26 va a l'assalt de les institucions del vell continent.

Acapararà molt probablement vots a dojo en unes eleccions europees que a Itàlia gairebé es viuen amb més fervor que les legislatives del 2018.

Matteo Salvini en un acte de la ultradreta europea, a Milà, el 18 de maig (Reuters)

La debilitat dels altres líders de partits, sotmesos a una profunda crisi d'identitat, enforteix Salvini, convertit en el "pim, pam, pum" de tots plegats, incapaços de fer arribar un missatge atractiu i allunyat de la polèmica, on el líder de La Lega viu amb comoditat i d'on surt sempre reforçat.

Amb Berlusconi, del qual ell ha estat el delfí, va passar un fenomen similar: tothom es diluïa mentre ell es mantenia en el pedestal gairebé durant tres dècades.

"Il Capitano"

El líder ultradretà, "Il Capitano", com ja l'anomenen, no té prejudicis a autodefinir-se com a sobiranista i populista. "Quan em posen aquests adjectius, em fan un elogi", deia fa pocs dies davant la premsa estrangera a Roma.

I és que amb el lema "Itàlia primer" (el mateix que va utilitzar Trump durant l'assalt a la Casa Blanca, idèntic al d'altres partits xenòfobs i ultradretans europeus), Salvini explota les més baixes passions d'una Itàlia òrfena de pensament reflexiu, convertida en un dels països més euroescèptics del club europeu.

Salvini saluda els assistents al míting de la ultradreta europea, el 18 de maig, a Milà (Reuters)

A la tercera economia de l'eurozona, el ministre italià de l'Interior domina el llenguatge, la gestualitat, els espais televisius i també les xarxes. A Twitter i Facebook, amb el comte VinciSalvini (guanya Salvini) no li fa cap vergonya premiar els "posts" que el defensen i elogien amb una trucada telefònica personal.

Tot s'hi val per triomfar

Tot s'hi val en la seva manera d'actuar: difondre "fake news", menystenir i criminalitzar la immigració, pregonar que lluita contra "la islamització" d'una Europa on es destrueixen els valors cristians del vell continent, vantar.se de ser xenòfob, homòfob, masclista, banalitzar el feixisme... I, fins i tot, sentir-se hereu de Mussolini...

Aquestes polítiques ultranacionalistes han catapultat "Il Capitano" com a model d'èxit en aquesta Europa farcida de personatges a l'assalt del poder, personatges que ja no són un projecte de futur, sinó una aposta clara també d'èxit a les urnes.

A Milà, davant del Duomo, els líders ultradretans europeus l'entronitzaven fa uns dies sense complexos. La francesa Marine Le Pen, l'holandès Geert Wilders..., l'assenyalaven com l'exemple a seguir. Per "frenar la immigració, l'islam i les ordres de Brussel.les".

Bannon: l'estrateg a l'ombra

A l'ombra..., l'exassessor de Trump, Steve Bannon, juga les seves cartes amb estratègia calculada al mil·límetre i molts recursos. Salvini li va facilitar rehabilitar la cartoixa de Trisulti, on assessors ben pagats i preparats, molts d'ells joves que dominen les xarxes socials i la tècnica dels "fakes virals", difonen, adoctrinen, dissenyen i executen missatges i polítiques "noves i atractives".

Steve Bannon, antic estrateg de Trump, promou ara les forces d'ultradreta a Europa (Reuters) 

És un laboratori temple del nacionalpopulisme sense escrúpols, per subvertir els valors de la democràcia i les llibertats a l'estil "tecno" i modern del segle XXI. També per finançar projectes com Vox a Espanya, que ha convertit la dreta tradicional en una ultradreta desacomplexada.

Els que auguren la fi de la democràcia liberal tal com la coneixem, la fi del somni d'Europa dissenyat pels pares fundadors, ho tenen, doncs, tot de cara per assaltar molts països europeus i també Brussel.les.

Victòria indiscutible

On passa Salvini no torna a créixer cap més brot. On passa Salvini ningú recorda ja els compassos del "Bella ciao" o "Bandiera rossa". Ell ha aconseguit el control polític i el vot de les fàbriques i la Universitat, que, en temps que ara semblen molt llunyans, van ser el feu del Partit Comunista.

I on el missatge no penetra les consciències, s'activa la repressió, obligant policies i bombers a treure dels balcons pancartes que titllen La Lega i Salvini de feixistes i xenòfobs.

Per a la resta de forces, els sondejos dels comicis europeus pronostiquen un panorama desolador.

El Moviment 5 Stelle, que va guanyar el 2018, aconseguiria un 24 per cent dels vots i seria segona força amb entre 6 i 11 punts per sota de La Lega.

El Partit Democràtic (centreesquerra), tot i els canvis interns esperançadors per a molts, no superaria el 18 per dent.

Forza Italia, la formació de Berlusconi, assoliria entre un 7 i un 8 per cent dels vots.

L'esperança, per a molts, són els indecisos, que superen el 10 per cent i podrien canviar moltes coses.

Primera força a Europa?

La Lega de Salvini, no és la Lega Nord d'Umberto Bossi. És un altre partit, transformat, que ha arraconat el somni d'un nord independent (la Padània) i s'ha consolidat territorialment arreu d'Itàlia, on recull transversalment el vot de les forces tradicionals de la dreta i l'esquerra.

Aquesta força política, convertida en moviment, aspira a ser el partit únic omplint-se la boca de conceptes com valors, democràcia, llibertat o justícia que una esquerra, que ha perdut la bruixola de la història, s'ha deixat pispar.

Els últims sondejos situen La Lega com a primera força política a Itàlia, molt per davant dels rivals i també dels seus socis de coalició, el Moviment 5 Stelle, convertits en una ombra sense presència mediàtica... Però també indiquen que hauria tocat sostre.

Matteo Salvini, el 18 de maig, en un acte a Milà de la ultradreta europea (Reuters)

El cas de corrupció i vincles amb un empresari mafiós d'Armando Siri, el fidel conseller del ministre de l'Interior, que el cap de govern, Giuseppe Conte, ha fet dimitir, pot passar factura a "Il Capitano".

Per Salvini, de tota manera, l'assalt al poder europeu comença amb l'aspiració de ser el primer partit a Itàlia i, si fos possible, a Europa.

El seu somni d'una Itàlia que, sota el seu mandat, tornaria a tenir un paper estel·lar al vell continent, sumat al projecte de canviar radicalment el poder de Brussel·les, està en marxa.

Les urnes diran si el nou monarca de la ultradreta compta amb l'aval de l'electorat.