Sánchez, a diaris europeus: "El separatisme és també un desafiament per a Europa"

Una carta del president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, s'ha publicat aquest dijous a diversos diaris europeus, en la qual alerta que "el desafiament del separatisme a Catalunya és també un desafiament a Europa i els europeus", i adverteix de les connexions amb la ultradreta nacionalista.

En el text escrit sota el títol de "Catalunya, Espanya, Europa, millor units", Sánchez ofereix al "separatisme català" la possibilitat d'"explorar àmbits de diàleg" si hi ha una renúncia "definitiva a la unilateralitat" i "tornar a la llei i la Constitució".

Pedro Sánchez assegura que el separatisme català s'ha construït en contra del marc constitucional, silenciant la majoria dels catalans i que és un desafiament per a tot Europa i els seus valors. Sánchez apel·la a la implicació dels estats en la defensa d'aquests valors de "llibertat, pau i progrés" a Catalunya perquè considera que el conflicte català és un desafiament que afecta la integritat d'Europa.

"Europa és, abans que res, llibertat, pau i progrés. (...) Es basa en l'estabilitat democràtica dels nostres estats i no pot acceptar el trencament unilateral de la seva integritat. (...) Avui el desafiament del separatisme a Catalunya és també un desafiament a Europa i els europeus. Preservar aquests valors a Catalunya avui és protegir l'Europa oberta i democràtica que defensem."

L'article conclou amb una nova oferta de diàleg als líders separatistes que condiciona a la renúncia a una via unilateral "impossible".

"La via unilateral cap a la independència és impossible i constitueix un afrontament directe als principis democràtics més elementals."

"Mai m'he negat al diàleg si s'articula en el marc de la Constitució i la llei. Existeixen àmbits de diàleg a explicar si els líders separatistes abandonen definitivament la via unilateral. (...) Però, per a això, el separatisme ha de tornar a la Constitució i respectar la llei."

Relaciona l'independentisme català amb moviments d'extrema dreta nacionalistes europeus, i justifica el recent decret llei d'intervenció de pàgines web.

"El secessionisme a Catalunya ha traçat un full de ruta que ens és familiar a l'Europa del nostre temps. S'alimenta d'una xarxa de mentides, en què l'ús de "fake news" i eines de viralització en l'univers digital serveixen a una causa no exempta de connexions amb grups d'ultradreta i enemics de l'ideal europeu."

Acusa l'independentisme i els seus "líders més rellevants" d'utilitzar la mentida per minar la democràcia espanyola.

"No estic disposat que un rebrot de nacionalisme extrem a Catalunya qüestioni, des d'una falsa narrativa farcida de mentides, les fites assolides per la democràcia espanyola."

Com a exemple, assegura que "la presidenta de la principal associació proseparatista", -en referència a unes declaracions d'Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC a qui investiga la Fiscalia-, "normalitza" la violència.

"Ha manifestat públicament que la violència pot ser necessària perquè la seva causa adquireixi més visibilitat. Es tracta, en definitiva, de la normalització de la violència com a recurs polític."

Sánchez situa "la ruptura unilateral de l'ordre constitucional dels polítics separatistes" a la tardor del 2017. El president en funcions demostra que el seu govern defensa la llibertat d'expressió al·legant que el president de la Generalitat, a qui qualifica de separatista radical, pot expressar i defensar els seus postulats lliurement "sempre que no promoguin accions que constitueixin delictes".

Més endavant defensa el cos de Mossos d'Esquadra, per haver intervingut "de forma exemplar" en la contenció dels aldarulls que hi va haver com a resposta en contra de la sentència del procés. Retreu al president Torra que no defensi el cos autonòmic i li reclama de nou una condemna de la violència "sense pal·liatius" i que parli amb els "altres catalans", els partits catalans no separatistes.

En relació amb la sentència del procés, Sánchez defensa la separació de poders a Espanya.

"No es pot qüestionar el funcionament del poder judicial independent a Espanya, l'ordenament jurídic del qual descansa en el principi de la separació de poders."

Per Sánchez, el debat a Catalunya no es planteja al voltant de la independència, sinó de la convivència.

L'exposició del president en funcions fa valdre la imatge i l'evolució política i social d'Espanya des de la Transició "com una de les 20 democràcies plenes del món". Així com el paper d'Espanya en la construcció europea. I contraposa la imatge de Catalunya a la "crisi profunda" de la que és "una de les regions amb un nivell més alt d'autogovern" en el "segon país més descentralitzat d'Europa".