Escut anticrisi, mesures socials i modernització de la justícia: què diuen els decrets?
La rebaixa de l'IVA de la llum, la pujada de les pensions o la reforma del subsidi d'atur, aprovades pel govern espanyol les últimes setmanes del 2023, entre les mesures que perillen
Carles Castellnou
Periodista de la secció de Política de TV3
La d'aquest dimecres és la primera etapa reina al Congrés per a Pedro Sánchez. Al president del govern espanyol se li presenta una legislatura llarga, dura i plena de ports de muntanya de primera categoria.
Els tres reials decrets que es debaten i voten a la cambra baixa, i que previsiblement no tiraran endavant pel vot en contra de Junts, tenen per objectiu tirar endavant o no qüestions tan fonamentals com el manteniment de la gratuïtat del transport públic, la revalorització de les pensions o la creació d'un subsidi per als parats de llarga durada.
Què diuen els decrets?
Un dels decrets és l'anomenat paquet anticrisi que ha de protegir la societat de la inflació i dels danys col·laterals de la guerra d'Ucraïna.
Així, una de les mesures estrella és la reducció de l'IVA d'alguns aliments bàsics. El pa, la llet, els formatges, els ous, les fruites, les verdures, els cereals, els llegums o les patates continuaran sense cap tipus d'IVA, que abans de les mesures estava al 5%. Mentre que a altres aliments com l'oli d'oliva o la pasta es manté l'IVA al 5%, quan normalment el tenien al 10%.
Aquest decret també parla de mantenir la gratuïtat en el transport públic per a usuaris freqüents de Rodalies i mitjana distància de Renfe i bonificar el 30% del transport urbà, sempre que les administracions locals garanteixin contribuir per arribar al 50% d'aquesta bonificació.
El decret també preveu controlar el preu de les factures d'electricitat. Així, l'IVA actual passarà del 5% al 10%, un lleuger increment que suposarà una mitjana de dos euros més mensuals, però que encara li suposa un benefici als consumidors, que abans de la crisi pagaven un 21% d'IVA per la llum. El mateix passaria amb la factura de gas, però en aquest cas l'IVA tornaria al 21% a partir de l'abril.
També es prorrogaria la prohibició de fer desnonaments a persones vulnerables sense alternativa d'habitatge. Una altra mesura recollida en aquest decret és l'impost a la banca i a les energètiques, que en el primer any va suposar una recaptació de 2.900 milions d'euros que han servit, precisament, per finançar les mesures d'escut social.
El segon decret contempla l'anomenat subsidi d'atur, una prestació que cobrarien les persones quan finalitzen els dos anys de cobrar l'atur sense haver trobat feina. Aquest subsidi començaria pagant als aturats 570 euros al mes durant el primer semestre, una quantia més alta que prestacions similars actuals, però que aniria disminuint amb el pas del temps per incentivar la cerca d'ocupació.
El tercer decret és potser el més complicat. Ja d'entrada pel seu nom enrevessat: mesures urgents per a l'execució del pla de recuperació, transformació i resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.
Junts, en contra del decret sobre justícia
Precisament, Junts veu en aquest darrer decret sobre justícia --que ve a ser una mena de calaix de sastre de 178 pàgines on s'inclouen moltes mesures-- una amenaça per a l'aplicació de llei d'amnistia.
Per Junts, obre la porta a frenar l'aplicació de la llei si un jutge presenta una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el TJUE. El reial decret 6/2023 parla del servei públic de justícia, de la funció pública i de mecenatge. Títol ambigu sota el qual es modifica l'article 103 d'enjudiciament criminal i afegeix el 43 bis, que regula les qüestions prejudicials.
Per Esquerra Republicana, no hi ha cap canvi respecte del que ara ja passa, però, per Junts, això podria demorar l'aplicació de la llei d'amnistia cada vegada que un jutge que tingui un dubte pregunti a Europa amb una prejudicial i la deixi en suspens no només per la causa concreta sinó per tots els casos vinculats.
Això encén els llums d'alarma de Junts, que calculen que si l'aprovació de la llei pot ser al mes d'abril, l'aplicació pot quedar empantanegada durant dos anys a Europa, que és el que es triga a contestar una prejudicial de mitjana.
Però el pols entre Junts i el PSOE no és només per l'amnistia. Els juntaires també es queixen que en alguns d'aquests decrets afectarien els ingressos de la Generalitat i també envaeixen les seves competències, un extrem que des d'Esquerra, al capdavant del govern català, no veuen per enlloc.
A més, aquest dimarts els de Puigdemont vinculaven també la negociació a la derogació del decret del govern de Mariano Rajoy que va facilitar la marxa d'empreses durant el punt àlgid del procés. Volen que s'incloguin beneficis fiscals per a les empreses que tornin a Catalunya, una mesura que s'hauria d'incloure en el decret llei de contingut econòmic.
A part de l'oposició de Junts, els cinc diputats de Podem també han expressat reticències, en aquest cas pel que fa al decret del subsidi d'atur i el fet que contempli una rebaixa gradual de la prestació.
Una legislatura de Sánchez que ja fa pujada
Que no s'aprovin aquests tres decrets no és un daltabaix i no vol dir que totes aquestes mesures desapareguin, però sí que pot suposar un retard incòmode en la seva aplicació, perquè el govern espanyol hauria de tornar-les a presentar, aquest cop amb una negociació política prèvia per evitar sorpreses.
Per acabar-ho d'adobar, Brussel·les ha lligat enviar a Espanya 10.000 milions d'euros dels fons Next Generation a canvi de l'aprovació d'aquests decrets. I potser el retard en els decrets comporta un retard en el cobrament.
- ARXIVAT A:
- InvestiduraJuntsERCPSOEPedro Sánchez