Sànchez, al tribunal: "Tenen una responsabilitat, que és no agreujar la crisi política"

Jordi Sànchez ha aprofitat la seva intervenció final al judici del procés per demanar al tribunal que el jutjarà a ell i 11 persones més que la sentència serveixi per tornar la qüestió catalana a la política. Sànchez ha advertit que "només des de la política" es pot solucionar aquest "problema polític" i ha afegit que no voldria ser a la pell dels jutges als quals s'ha traspassat la qüestió:

"És cert que vostès tenen una responsabilitat, que és no agreujar la crisi política, i és una responsabilitat que no és menor. No m'agradaria estar en la seva pell per donar resposta a tot el que s'ha plantejat durant aquests llargs mesos, però és evident que tenim un problema polític que ha estat irresponsablement traspassat al poder judicial. Tant de bo, com deia Andreu Van den Eynde, la seva sentència serveixi per ajudar a resoldre el que la classe política del seu moment no va ser capaç de resoldre."

L'expresident de l'ANC, ara diputat suspès del Congrés, ha afirmat que el més sorprenent del judici ha estat "la negació de la realitat". I n'ha posat com a exemple que l'1-O s'hagi definit com una jornada violenta:

"L'1-O no va ser una jornada de violència. Ho podran dir mil vegades, ho podran dir més alt del que parlo jo ara, però no podran convèncer la gent que va viure l'1-O que això van ser jornades de violència. Perquè la violència no va estar present a menys que vulguem transmutar el concepte de violència en un concepte eteri. L'1-O va ser una gran jornada, una gran expressió cívica de desacord polític, de protesta política. Fins i tot de dissidència política."

Sànchez, que ha defensat el seu activisme pacífic des dels moviments i entitats socials des dels anys 80, ha instat el tribunal a fer el possible perquè Espanya "avanci en qualitat democràtica i de justícia". En aquest sentit, ha apel·lat a peticions com les d'Amnistia Internacional, el Pen Internacional o el grup de treball de l'ONU, que han reclamat la seva posada en llibertat.

L'expresident de l'Assemblea ha denunciat "l'ús i abús" de la presó preventiva, ha entonat el "mea culpa" per no haver-se'n adonat abans i s'ha emocionat quan ha recordat el "dolor" que la privació de llibertat causa als familiars dels empresonats.

"Per a molts ha estat un judici llarg. A tots els convido a pensar com ha de ser llarg 604 dies tancat en una presó. I això causa dolor. La presó causa dolor, a la persona que la pateix, però sobretot als seus familiars."

Amb la veu entretallada, ha recordat els seus pares i fills i també la seva dona. "A Catalunya el dolor ha sigut socialitzat. La societat ha viscut amb dolor la nostra presó", ha afegit.

Sànchez, que s'ha declarat "víctima d'una injustícia", ha recorregut a les paraules d'un pres de Lledoners per pronosticar que, tard o d'hora, Catalunya votarà el seu dret d'autodeterminació.

"Hi ha una norma d'aquesta persona, la norma Lamarti: "No hi ha porta que es resisteixi. (...) En democràcia, no hi ha portes que es resisteixin si hi ha una majoria de la ciutadania que ho vol. I estic convençut 100% que a Catalunya la majoria aconseguirà obrir una porta democràtica amb una urna, perquè l'urna mai pot ser ñ'amenaça a la democràcia. L'urna no és l'instrument de cap cop d'estat. A Catalunya hi haurà urnes i votarem, i ho farem amb un acord amb l'estat espanyol."

Al final de la seva intervenció, Sànchez ha recordat una frase de Maragall que ha fet servir molt, "Llum als ulls i força al braç" i ha desitjat "tota la llum" als jutges per elaborar la sentència i força als acusats i a la gent "per mantenir la dignitat que hem mantingut fins ara". Ha donat les gràcies a la defensa i també s'ha adreçat a les acusacions per dir-los que els desitjava "el millor":

"Estic convençut que la majoria de les acusacions, no sé si totes, però la majoria, quan a la nit tanquen el llum són conscients que no han fet el que tocava i que han forçat elements, figures retòriques, per defensar una posició que no era justa. Confia que, finalment, la justícia arribi."

Sànchez ha intervingut després que ho hagin fet Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull. La Fiscalia demana per a ell 17 anys de presó, per rebel·lió.