Sánchez arrisca poc: un govern de continuïtat per a una legislatura que serà complicada

De les vint-i-dues cares del nou executiu, tretze ja hi eren. No hi ha, per tant, gran renovació de noms ni tampoc reducció de carteres. La idea s'ha abandonat durant aquestes setmanes. Perquè aquesta legislatura serà complicada. El debat d'investidura de Pedro Sánchez ja n'ha donat mostres.

Al govern li donen suport set forces polítiques; d'entre totes les carpetes, la de l'amnistia és tan important com delicada i l'oposició ja ha deixat clar que intentarà frenar-la allà on pugui. S'haurà de fer molta política, diàleg i equilibris, ha dit Sánchez en la seva compareixença a La Moncloa.

Per al seu nou executiu, el president del govern arrisca el mínim, recorre a l'aparell del partit per a les carteres on hi haurà més batalla i reforça el paper de dues persones claus en les negociacions que li han permès reeditar el govern de coalició. Félix Bolaños seguirà a Presidència i a Relació amb les Corts; allà on s'hauran d'adobar els complicats pactes que sostenen el govern.

I com a superministre, sumarà la cartera de Justícia. A banda d'implementar l'amnistia, haurà d'abordar l'ofensiva dels jutges en contra i la reforma del Consell General del Poder Judicial, bloquejada durant cinc anys pel Partit Popular.

La part econòmica dels pactes l'abordarà María Jesús Montero, la persona que els ha negociat en nom del PSOE. Ara com a vicepresidenta -la quarta- afrontarà la negociació del nou model de finançament amb la Generalitat, la condonació del deute del FLA pactada amb ERC i la cessió dels impostos que reclama Junts.

La política autonòmica recaurà en el canari Ángel Víctor Torres. Una de les cares noves és Óscar Puente. L'exalcalde de Valladolid s'encarregarà de Transports, substituint la catalana Raquel Sánchez, i, per tant, del traspàs de Rodalies a la Generalitat pactat amb Esquerra Republicana.

Sánchez aposta per mantenir els noms que ja tenia en les anomenades carteres d'estat. José Manuel Albares, a Exteriors, haurà de seguir amb les negociacions, encara encallades, perquè el català sigui llengua reconeguda a les institucions europees.

És un ministre menys qüestionat que el d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i que la de Defensa, Margarita Robles. Dos ministres amb experiència en la gestió de les forces de seguretat i les forces armades davant de mesos que poden ser intensos als carrers per l'aprovació de la llei de l'amnistia. Sánchez opta per mantenir-los, tot i el desgast.