Sànchez, Cuixart i Forn rebutgen la via unilateral per arribar a la independència

Jordi Sànchez , Jordi Cuixart i Joaquim Forn ja han comparegut davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en el sumari obert pel procés català. Han estat gairebé set hores de declaracions en les quals tots tres han renunciat a la via unilateral per aconseguir la independència.

L'últim a declarar ha estat el conseller cessat pel 155 Joaquim Forn, durant més de dues hores, que ha assegurat que sempre ha defensat actuar de manera pactada amb l'Estat sense optar per la via unilateral.

Forn també ha afirmat que, en no ser diputat, ni va firmar ni votar la declaració d'independència, a la qual tampoc reconeix valor legal. El conseller d'Interior destituït ha assegurat, a més, que va defensar que els Mossos complissin els requeriments judicials i ha reconegut la Constitució com a norma suprema de l'Estat. Davant Llarena també ha dit que no assumirà cap càrrec com a conseller en el futur.

Segons Daniel Pérez, el seu advocat, Forn "ha exposat el seu compromís de revisar estratègies i que tot objectiu per aconseguir la independència serà per les vies que estableix la Constitució".

Anteriorment, han declarat tant l'exlíder de l'ANC com el president d'Òmnium, que han defensat les vies pacífiques i també han rebutjat la via unilateral per arribar a la independència. Sànchez, concretament, ha dit que deixaria l'escó de diputat si es reprèn la unilateralitat en aquesta legislatura. Així ho ha explicat el seu advocat, Jordi Pina:

"Ell s'ha presentat a unes eleccions democràtiques amb una formació política en el programa electoral de la qual, a diferència de JxSí, JxCat no recull la declaració unilateral d'independència. Si en el futur la formació política s'aparta d'aquest programa electoral dimitiria com a diputat electe de la formació".

Jordi Sànchez ha declarat durant dues hores i mitja. Segons fonts de la defensa, l'expresident de l'ANC i número dos de Junts per Catalunya ha assegurat que mai va fer crides a la violència, sinó tot al contrari. Ha dit que la seva entitat treballa activament pel civisme en les mobilitzacions.

Sànchez ha reconegut als fiscals l'existència d'un full de ruta des del febrer del 2015, de l'ANC, Òmnium, Esquerra i Convergència per aconseguir la independència. També ha admès que el referèndum no tenia validesa legal. En la seva defensa, l'expresident de l'ANC ha recordat que el 20 de setembre va fer una crida a dissoldre les manifestacions abans de pujar damunt del vehicle de la Guàrdia Civil. Ha explicat que és una altra prova que sempre ha intentat actuar de manera pacífica i que, per tant, no se'l pot acusar de sedició.

Després ha comparegut el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que ha declarat, segons fonts jurídiques, que la declaració d'independència va ser simbòlica. Segons les mateixes fonts, Cuixart ha explicat que les mobilitzacions mai van voler coaccionar l'Estat, que mai s'ha volgut vulnerar la llei, que amb les vies que s'han utilitzat fins ara no es pot aconseguir la independència, i que l'objectiu ara és l'acord, la legalitat i respectar la Constitució. Ha dit que l'únic referèndum possible serà el que convoqui el govern espanyol, segons assenyalen fonts jurídiques.

Marina Roig, advocada de Cuixart, ha assegurat que tornaran a demanar-ne la llibertat "basant-se en el que avui s'ha explicat, la seva versió, les noves proves que han aparegut i les noves que aportarem".

Les defenses de Sànchez i Forn també presentaran escrits demanant la llibertat, que no es resoldran aquest dijous. Els tres acusats van demanar tornar a declarar davant el magistrat, després d'haver-ho fet fins ara únicament en relació amb la seva situació de presó preventiva, cosa que obre la porta que puguin entrar en el fons de la seva actuació en el procés sobiranista.

L'acusació popular ha defensat que tots ells continuïn a la presó perquè considera que no ha canviat cap dels motius que van justificar la seva entrada a la presó.

Això mentre Llarena ha encarregat noves diligències, una de les quals abonaria la tesi que hi ha malversació de diners públics en aquest cas. Ha citat, a més, nous testimonis en la causa. Són el coronel de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos, els exconsellers Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, i també l'ex-director general dels Mossos Albert Batlle. El jutge també vol que s'investigui tres transferències a comptes de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les de 140.000 euros.

Pessimisme entre els dirigents d'ERC i el PDeCAT

Al voltant del Tribunal Suprem s'han aplegat dirigents d'Esquerra i del PDeCAT per donar suport al conseller Forn i als líders de les entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots els han considerat ostatges polítics i es mostraven pessimistes que siguin excarcerats.

El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, no perd l'esperança:

"Tant de bo es comencés a imposar el seny aquí a Madrid, i tant de bo es deixés de judicialitzar la política. I tant de bo, després d'aquests resultats electorals que han estat un altre cop contundents a Catalunya, es prenguessin decisions en aquest sentit. Avui difícilment sortirà cap d'ells de la presó, però esperem que els arguments que s'aportin serveixin per recapacitar i perquè el jutge prengui unes noves decisions."

Eduard Pujol, diputat electe de Junts per Catalunya, aposta per no llançar la tovallola:

"Hem de posar les llums llargues, no quedar-nos només amb el dia d'avui. Esperar que avui puguin sortir, però si no és el cas, activar tots els mecanismes perquè puguin estar presents en la constitució del Parlament. Qualsevol altre relat faria que tots tres fossin ostatges polítics privats d'aquella representativitat que els ha atorgat el poble de Catalunya."

Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés, s'ha mostrat pessimista després que se li denegués la llibertat a Oriol Junqueras:

"Fa pocs dies vam descobrir, arran de la compareixença de l'Oriol Junqueras, que a la figura del pres polític hi van afegir la figura del pres ostatge, ostatge polític, per condicionar, espantar, atemorir la societat catalana. Tant de bo m'equivoqui, però soc pessimista."

Des del PDeCAT, la seva coordinadora general, Marta Pascal, s'ha manifestat en termes semblants:

"Els advocats ens diuen que, basant-se en dret, basant-se en llei, igual que ho diuen altres juristes de prestigi, no existeixen els delictes que s'estan imputant, no existeix la causa. Jo soc una persona que mai perd l'esperança, intento mirar la vida en positiu. I vull pensar que avui ens en podem sortir i que poden sortir lliures. Lamentablement, però, alguns mitjans de comunicació ja han dit que això no passarà."

El jutge situa Forn, Sànchez i Cuixart a l'eix central d'una suposada conspiració

Tant Forn com el president d'Òmnium Cultural i l'expresident de l'ANC estan en presó preventiva perquè el jutge els situa a l'eix central d'una suposada conspiració per aconseguir la independència de Catalunya. Segons el magistrat, aquesta presumpta conspiració incloïa tumults violents i considera que els tres investigats podrien tornar a delinquir. El jutge sospita que Forn va poder aconseguir la passivitat dels Mossos d'Esquadra davant determinades mobilitzacions del carrer relacionades amb la declaració d'independència. A més, considera Sànchez i Cuixart possibles promotors dels tumults ocorreguts.

Si finalment el jutge no acordés la seva posada en llibertat, les defenses de tots tres estudiarien demanar el seu trasllat a una presó catalana, com ja ha fet Junqueras.

Cuixart i Sànchez estan en presó preventiva des del 16 d'octubre, mentre que Forn hi va entrar el 2 de novembre. El 4 de desembre passat, el jutge va decidir mantenir-los tots tres i Junqueras en presó preventiva per evitar que tornin a incitar a una "explosió violenta" en el procés independentista. Forn i Sànchez van ser escollits diputats per la candidatura Junts per Catalunya a les eleccions del 21D i tots dos ja s'han acreditat com a diputats.