Sánchez de Lozada renuncia al seu càrrec i posa fi a una crisi que ha provocat més de 70 morts
El president de Bolívia, Gonzalo Sánchez de Lozada, ha plantat els diputats i senadors que l'esperaven al Congrés per sentir què havia decidit sobre el seu futur polític i ha presentat la seva renúncia mitjançant una carta. Mentrestant, ell i la seva família abandonaven la capital, La Paz, en helicòpter. El president afrontava una gravíssima crisi social que es va iniciar fa un mes, i en què el projecte d'exportació de gas cap als Estats Units ha fet de gran detonant.
Actualitzat
Quatre setmanes d'enfrontaments molt violents entre la població i les forces de seguretat a Bolívia han deixat més de 70 morts, segons l'ONG de Defensa dels Drets Humans. Les mobilitzacions socials van començar arran de l'anunci del govern de Gonzalo Sánchez de Lozada d'exportar gas natural a Mèxic i els Estats Units a través d'un port marítim xilè. Per a la població del país més pobre de l'Amèrica Llatina, l'explotació dels seus recursos per tercers països, i epecialment per Xile -que els va prendre per la força l'únic accés al mar-, no era la solució a una llarga crisi econòmica.
El conflicte social ha crescut fins a fer trontollar l'estructura política. Aquesta setmana hi ha hagut dimissions de ministres, divergències entre els partits membres de la coalició governamental i un suport popular a l'executiu de només un 9%. Les manifestacions reclamant la dimissió del president s'han repetit un dia darrere l'altre, fins i tot després que, dilluns, Sánchez de Lozada va anunciar que suspenia el pla d'exportació de gas fins a finals d'any. Malgrat aquestes protestes, concentrades principalment a la capital, La Paz, el president, reclòs a la residència oficial, ha intentat donar la imatge d'un líder fort, gràcies al suport del poder militar i de la comunitat internacional, especialment dels Estats Units.
Per intentar sortir de la crisi, Sánchez de Losada ha obert les portes a un diàleg amb l'oposició, centrat exclusivament en la qüestió de l'exportació de gas natural. En aquestes converses ha proposat la convocatòria d'un referèndum per decidir sobre aquesta qüestió, però, un cop més, s'ha trobat l'oposició d'una població que considera la seva figura excessivament desgastada.