Torra reclama a Sánchez que pagui els ERTO i s'oposa a la pròrroga de l'estat d'alarma

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha insistit aquest diumenge que cal retornar totes les competències a Catalunya per poder donar suport a la pròrroga de l'estat d'alarma. Ho ha fet en la desena conferència de presidents autonòmics amb el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez que, com ja va avançar, els ha explicat que demanarà l'allargament de l'estat d'alarma.

Torra ha anunciat, a més, que farà una reclamació a l'estat perquè pagui tots els ERTO pendents de cobrar i ha tornat a demanar l'obligatorietat de l'ús de la mascareta.

Sánchez ha explicat l'arquitectura institucional de la nova pròrroga de l'estat d'alarma, però el malestar dels presidents autonòmics creix. Consideren insuficient la proposta de Sánchez i l'acusen de fer passos a cops de BOE.

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha expressat que s'oposa a la pròrroga mentre no es pugui gestionar des de Catalunya tot el procés de desconfinament i ha centrat la seva intervenció en tres àmbits: el sanitari, l'econòmic i l'emergència social.

Torra insisteix a gestionar la desescalada des de Catalunya

El president català, Quim Torra, ha exigit, de nou, poder gestionar i decidir tots els aspectes de la desescalada des de Catalunya. Per Torra, la proposta de cogovernaça amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa, com a comandament únic és insuficient, tal com ha explicat la portaveu de l'executiu, Meritxell Budó:

"Les propostes de desconfinament les fem i les gestionem des de Catalunya. També hem de decidir."

També ha insistit en l'ús obligatori de mascareta en espais públics, reclamació que ha rebut resposta, ha dit Budó: "Encara no s'ha pres aquesta decisió però Sánchez ha anunciat es prendrà en els pròxims dies."

En l'àmbit econòmica, ha reclamat màxima responsabilitat de la Generalitat en la protecció a les empreses, autònoms i treballadors. En aquest sentit ha defensat que es prenguin mesures perquè els afectats per un ERTO cobrin immediatament i ha anunciat que "la Generalitat farà una reclamació conjunta a l'estat dels impagaments.

Torra ha demanat disposar de tots els recursos. Reclama els 4.000 milions d'euros de cost extraordinari que ha suposat la Covid-19 a Catalunya i augmentar el dèficit dels territoris, que "no és suficient".

La portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, va qüestionar aquest dissabte que el comandament únic de La Moncloa decideixi unilateralment com es farà la desescalada i que després la Generalitat només pugui exercir les ordres de Madrid:

"Si aquest estat d'alarma d'un mes més significa que estarem un mes més amb les competències manllevades, òbviament des del govern de Catalunya no hi podem donar suport. No té cap sentit que en aquests moments ja se'ns faci a nosaltres planificar i gestionar aquesta desescalada i que, senzillament, quan tinguem tota la feina feta, haguem d'anar a Madrid a demanar permís."

Malestar de les autonomies

Els presidents autonòmics han reclamat a Pedro Sánchez que concreti ja el repartiment dels 16.000 milions d'euros anunciats i que la cogovernança sigui efectiva per a la fase final de la desescalada. Exigeixen refer el marc legal i que s'apliqui per sortir de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus.

En la reunió, el president espanyol ha proposat que els municipis de fins a 10.000 habitants no tinguin franges horàries per sortir al carrer.

Tot fa pensar que Sánchez ho tindrà més difícil aquesta vegada per aconseguir els suports necessaris, tot i prometre que les autonomies aniran recuperant competències a poc a poc. La proposta, que aquest diumenge ha explicat als presidents autonòmics en la desena videoconferència amb ells, no sembla convèncer ningú.

El cap del govern central ha plantejat nous mecanismes legals per afrontar l'administració de la crisi en el futur, però algunes autonomies consideren que són insuficients.

Tal com va anunciar, vol mantenir Illa com a únic comandament i anar retornant la resta de competències a les autonomies. Interior i Transports tornarien a mans de les autonomies i Defensa deixarà de ser autoritat delegada.

I en un altre gest, admet que l'estat d'alarma pugui ser asimètric, per territoris.

Dificultat del PSOE per aconseguir suports

Tot i els últims anuncis de Sánchez, els números no donen més de si. Descartats el PP i Vox, Sánchez necessita els independentistes catalans i els nacionalistes bascos, i també Ciutadans, per evitar ensurts a les votacions.

Ciutadans, que sí que va donar suport al govern en l'última pròrroga de l'estat d'alarma, avisa que el seu suport no està garantit i Arrimadas diu que la petició que fa ara Sánchez no té lògica.

El PP vol votar-hi en contra

Més lluny encara hi ha el suport del Partit Popular a aquesta nova pròrroga de l'estat d'alarma. Els populars ja es van abstenir en l'última votació al Congrés i, en aquesta nova pròrroga, es descanten per votar no. Es recrimina a Sánchez l'abús que està fent d'aquest procediment d'excepció.

El seu líder, Pablo Casado, acusa Sánchez d'abusar d'un mecanisme pensat per a situacions excepcionals i afirma que ja es poden aplicar altres lleis per gestionar la desescalada.

La reunió de Casado amb els presidents de les comunitats autònomes governades pel PP ha servit per respondre ràpidament a l'anunci de Pedro Sánchez de prorrogar fins a finals de juny l'estat d'alarma.

El Partit Popular rebutja -un cop més- aquesta mesura, amb l'argument que "es pot protegir la salut i la feina amb la llei en vigor i sense abusar més de l'excepcionalitat constitucional". Casado ha insistit a defensar el pla alternatiu de desescalada presentat dimarts pel seu partit.

El malestar ja fa dies que es cou al PP, especialment a la Comunitat de Madrid. La seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, ha acusat el govern espanyol de provocar la ruïna de Madrid i d'utilitzar la seva comunitat com a ostatge.

El PP de Madrid sosté que la decisió del govern espanyol de mantenir la regió en fase 0 és política, i que Pedro Sánchez l'ha adoptat per motius ideològics.