Sánchez i el reconeixement de Palestina com a estat: crítiques i pocs suports

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, insisteix en la voluntat de reconèixer Palestina com a estat independent, malgrat que aquesta iniciativa no està rebent gaires suports de països estrangers ni de les forces polítiques de l'oposició, amb el PP que aposta per la solució dels dos estats i amb ERC que li exigeix més "valentia" i que deixi de vendre i comprar armes a Israel.

Aliè a les crítiques, Sánchez iniciarà aquest divendres una ronda de visites internacionals per intentar convèncer altres països, i començarà per Polònia, Noruega, Bèlgica i Irlanda. De moment, aquest últim país ja ha acceptat fer el pas, i també Malta i Eslovènia, que es dona la circumstància que ara mateix són membres del Consell de Seguretat de l'ONU.

Els principals països de la UE, però, es resisteixen a fer gestos en aquest sentit: França, Alemanya i Itàlia s'han posat de perfil i no gosen desafiar Israel. En les últimes hores un altre país s'ha afegit a la proposta de Sánchez: la ministra d'Afers Exteriors d'Austràlia ha admès que estan estudiant el reconeixement de Palestina.

Espanya, "preparada" per reconèixer Palestina

Aquest dimecres el president del govern espanyol ha afirmat al Congrés dels Diputats que Espanya està "preparada" per reconèixer Palestina com a estat independent. És un meló que Sánchez va obrir al novembre i fa 10 dies va afirmar que el reconeixement de Palestina passaria abans del juliol.

Sánchez ha reivindicat el paper de l'estat espanyol com a actor internacional de primer ordre, i ha reiterat la crida a "la comunitat internacional" perquè també ho faci:

"La comunitat internacional no podrà ajudar l'estat palestí si no reconeix la seva existència. Espanya, senyories, està preparada per reconèixer l'estat palestí."

Ha afegit que "la resposta absolutament desproporcionada" d'Israel als atacs de Hamas malmeten "dècades de dret humanitari" i amenacen de desestabilitzar el Pròxim Orient i "el món sencer".

Ha recordat que el seu govern proposa un alto el foc permanent, l'obertura immediata de corredors humanitaris, la solució dels dos estats i fer una conferència internacional per tractar-ho.

Sánchez ho ha justificat afirmant que el reconeixement és "just i ho demanda la majoria social", i a més, és bo "per a l'interès geopolític" de la Unió Europea.

Feijóo critica la "supèrbia" de Sánchez

Per la seva banda, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha reconegut que la solució dels dos estats és la millor, però que el reconeixement de Palestina ha de tenir prou "massa crítica de més països amb pes".

Feijóo ha assegurat que això només pot ser el resultat d'"un procés negociador" i li ha dit a Sánchez, al qual ha tractat de "superb", que "creu que no sap com fer-ho":

"Deixi d'utilitzar la política exterior com a tallafoc dels seus problemes interns, abandoni si és possible la supèrbia de creure que una sola persona, fins i tot encara que aquesta persona sigui vostè, pot arreglar en un mes un conflicte de 80 anys."

El cap de l'oposició ha recordat que el gruix de les forces polítiques del Congrés ja va acordar el 2014 que la millor solució per al conflicte entre Israel i Palestina és que siguin dos estats.

Li reclamen sancions a Israel i li recorden el Sàhara

El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha acusat Sánchez de no ser "prou valent" amb Israel, i li ha reclamat que Espanya deixi de vendre i comprar-hi armes i que porti Netanyahu davant d'un tribunal internacional.

Per la seva banda, Oskar Matute, portaveu d'EH Bildu, ha criticat la "gran hipocresia" que suposa haver imposat sancions a Rússia per Ucraïna i no fer-ho a Israel pel que està fent a Gaza.

Íñigo Errejón, portaveu de Sumar, ha fet una altra comparació similar, afirmant que "el que val per a Palestina val també per al Sàhara", i ha criticat l'acceptació del pla del Marroc per a aquest antic territori espanyol.