Sánchez i Macron s'alien per acabar amb l'hegemonia de la dreta a la Unió Europea
El president del govern espanyol en funcions proposa al francès un front contra l'extrema dreta que complicaria a Cs pactar amb Vox
Els socialistes i els liberals europeus ja s'han posat en marxa per acabar amb la tradicional hegemonia del Partit Popular Europeu (PPE) a les institucions de la UE.
El president del govern espanyol en funcions, el socialista Pedro Sánchez, ha sopat aquest dilluns al palau de l'Elisi, a París, convidat pel president francès, el liberal Emmanuel Macron.
El sopar de treball entre els dos líders ha estat previ a la trobada convocada aquest dimarts a Brussel·les pel primer ministre belga, el liberal Charles Michel, que també reuneix el primer ministre portuguès, el socialista António Costa, i el primer ministre holandès, el liberal Mark Rutte.
És una trobada entre socialistes i liberals per preparar la cimera informal convocada dimarts al vespre pel president del Consell Europeu, Donald Tusk, per començar a preparar tots els canvis que s'han de fer a les institucions, arran de les eleccions europees del 26M, i explorar les aspiracions de cada soci i les possibilitats de consens.
Abans d'aquesta cimera, d'altra banda, està previst que Sánchez mantingui una reunió bilateral amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, màxima representant dels conservadors europeus, que també s'hauran reunit pel seu compte abans de la trobada dels 28. La trobada l'ha demanada Merkel.
Emmanuel Macron i Pedro Sánchez han sopat a l'Elisi l'endemà de les eleccions europees (Efe/Fernando Calvo)
El final de la "gran coalició"
Les eleccions europees de diumenge han configurat un nou Parlament Europeu en què, per primera vegada, el PPE i el grup de Socialistes i Demòcrates no sumen la majoria dels escons.
La fragmentació de l'Eurocambra fa possibles noves aliances, i socialistes i liberals estan decidits a aprofitar la nova distribució de forces per imprimir un gir cap al centreesquerra a partir d'un nou repartiment de càrrecs.
Fonts de La Moncloa ho han plantejat d'aquesta manera:
"Els nous càrrecs han de reflectir la nova majoria al Parlament Europeu, que ja no és només del Partit Popular Europeu, sinó que ara inclou socialdemòcrates i liberals."
En aquest sentit, el govern espanyol ha reconegut que aspira a tenir un "paper important" en les institucions europees aquesta nova legislatura, en consonància amb el fet que el 26M ha convertit el PSOE en la principal força del grup de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu.
Bona sintonia
Pedro Sánchez ha remarcat, en missatges a Twitter, la bona sintonia entre Macron i ell, evidenciada també per gestos del president francès, com el fet d'esperar-lo al peu dels graons d'accés de l'Elisi i la salutació amb dos petons.
Macron ha rebut Sánchez al peu de l'escala de l'Elisi, un gest de proximitat (Efe/Christophe Petit Tesson)
A la trobada amb Macron, Sánchez, ha introduït l'altre gran tema de la seva agenda europea -i espanyola-, que és el front comú contra l'extrema dreta.
Excelente sintonía con @EmmanuelMacron. Hemos repasado los resultados de las elecciones europeas desde un enfoque europeo y nacional. Compartimos el deseo de trabajar estrechamente desde postulados europeístas y progresistas, en una alianza de claro rechazo a la ultraderecha. pic.twitter.com/C6QeHvcB40
Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) May 27, 2019
En aquest sentit, hauria demanat al president francès que intercedeixi davant del president de Ciutadans, Albert Rivera, per frenar l'accés de Vox a les institucions espanyoles.
Es dona la circumstància que Cs ha de comptar amb el suport de Vox per poder accedir amb el PP a governs com els de l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid.
Lluita per la presidència de la Comissió
La sintonia entre socialistes i liberals ja havia començat durant la campanya de les europees, i també busca aconseguir que, per primera vegada, el president de la Comissió Europea -tal com està concebuda des del 2009 aquesta institució arran del tractat de Lisboa- no sigui un conservador.
Manfred Weber, candidat del Partit Popular Europeu a presidir la Comissió Europea (Efe/Philipp Guelland)
El PPE, que tot i haver perdut 40 escons continua sent la força més votada, proposa que el successor de Jean-Claude Juncker sigui el bavarès Manfred Weber, de 46 anys, president de la CSU, els socis socialcristians de la cancellera Merkel.
La intenció de socialistes i liberals seria convèncer els populars de renunciar al seu candidat.
Frans Timmermans, candidat de socialistes i demòcrates a presidir la Comissió Europea (Efe/Olivier Hoslet)
Això obriria la possibilitat de nomenar l'holandès Frans Timmermans, de 57 anys, laborista-socialdemòcrata, que ja ha estat vicepresident de la Comissió aquesta última legislatura, que és el candidat dels socialistes, o la danesa Margrethe Vestager, de 51 anys, candidata dels liberals, actual comissària europea de la Competència.
Margrethe Verstager, candidata dels liberals a presidir la Comissió Europea (Efe/Olivier Hoslet)
Les negociacions sobre la presidència de la Comissió Europea, d'altra banda, no són gens alienes al repartiment, entre les forces del nou Parlament Europeu, de la resta de càrrecs clau que han de canviar de titular abans de final d'any, com el president del Consell Europeu, l'alt representant exterior o el president del Banc Central Europeu.
Michel Barnier, negociador de l'acord del Brexit (Efe/Alexandros Vlachos)
I encara cal tenir en compte un altre factor: els estats integrants de la Unió Europea podrien ser partidaris de forçar un candidat aliè als caps de llista de les eleccions europees, els denominats "spitzenkandidaten", que podria ser el francès Michel Barnier, de 68 anys, conservador, negociador en cap de l'acord del Brexit i excomissari europeu.
