Sánchez reconeix lawfare a Espanya i que s'han "instrumentalitzat institucions públiques"

Pedro Sánchez creu que a Espanya s'han donat casos de lawfare. "S'han instrumentalitzat institucions públiques del nostre país? Definitivament", ha dit en una entrevista a RTVE, quan se li ha preguntat per aquest terme, inclòs en l'acord del PSOE i Junts per a la seva investidura.

I ha afegit un exemple: el cas Kitchen, que investiga l'espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas amb fons reservats. Segons el president espanyol, aquesta operació mostra que "s'ha instrumentalitzat la policia per perseguir adversaris polítics i ocultar proves en causes judicials que afectaven el PP".

En aquest sentit, ha subratllat que les comissions d'investigació que també consten a l'acord amb Junts no suposen un qüestionament de les sentències judicials, però les seves conclusions "sí que poden ser objecte d'informes a la Fiscalia perquè les tingui en consideració".
 

El verificador, necessari

Sobre la reunió imminent del PSOE amb Junts, prevista aquest dissabte a Suïssa, Sánchez no ha volgut entrar en detalls, però ha defensat la presència del verificador, per la falta de confiança entre les parts.

"És bo que si dos no s'entenen, hi hagi una persona que acompanyi", ha dit, perquè "ens pot ajudar a arribar a acords". "Tant de bo en el futur no necessitem aquest sistema de verificació", ha afegit en la que ha estat la primera entrevista després de la investidura.
 

"No era el pas següent que volia fer, però és coherent"

Amb tot, Sánchez ha tornat a defensar l'amnistia, admetent que, a priori, no era una prioritat immediata. "Possiblement, aquest no era el pas següent que volia fer, però és un pas coherent i conseqüent amb la política de normalització a Catalunya dels últims quatre anys", ha afirmat.

En aquesta línia, també ha fet valdre la seva estratègia amb els partits independentistes. "En política s'ha de triar entre les solucions ideals i les possibles" que, segons ha dit, cal posar en marxa "quan un no té majoria absoluta".

I ha apuntat que, després de les eleccions del 23 de juliol, va "tenir clar" que calia "optar pel possible" per frenar l'extrema dreta. "Vaig haver d'escoltar els grups parlamentaris i armar una majoria", ha dit.