Sánchez troba a La Moncloa el planter per renovar els lideratges territorials del PSOE

L'arrencada del 2025 situa el PSOE de Pedro Sánchez en una etapa decisiva. Toca renovar lideratges territorials, o bé per desgast i derrotes electorals, o bé per discrepàncies amb el rumb que el president espanyol vol pel seu partit. I, en aquesta tessitura, Sánchez ha decidit arremangar-se i convertir el seu Consell de Ministres en planter de nous líders territorials afins al seu projecte pel socialisme espanyol. El Congrés Federal del PSOE a Sevilla és el tret de sortida d'un canvi que ha d'estar enllestit el 2027, quan torna el calendari electoral.

En les pròximes setmanes, fins a principis de febrer, ja hi ha congressos territorials a Madrid, al País Valencià i a Castella-la Manxa. Serviran per certificar que Óscar López es posa al capdavant de la federació madrilenya del PSOE després de l'abrupta i sonada sortida de Juan Lobato, pels missatges de WhatsApp que va dur a un notari. Se'ls havia enviat amb una assessora del Departament de Presidència de La Moncloa i eren sobre el correu de l'advocat de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, on reconeixia dos delictes fiscals. 

Per la seva banda, Diana Morant serà reelegida secretària general del PSPV-PSOE sense competència. I a Castella-la Manxa, Emiliano García Page revalida el lideratge territorial amb un discurs contestatari i enfrontat amb Sánchez. Page queda ara com una de les poques veus díscoles entre les federacions socialistes amb la direcció del PSOE, i l'objectiu de Ferraz és consolidar la veu dissonant del castellanomanxec com una raresa. 

Sánchez té garantida la lleialtat de Salvador Illa a Catalunya, la de José Ramón Gómez Besteiro a Galícia, la d'Óscar López a Madrid i la de Diana Morant a València. Així com tampoc hi ha dubtes a Astúries amb Adrián Barbón, a Euskadi amb Eneko Andueza, a Navarra amb María Chivite o La Rioja amb Javier García.

Pedro Sánchez necessita un PSOE territorialment fort si vol tenir opcions de retenir La Moncloa sense haver de dependre, una altra vegada, de l'aritmètica endimoniada de les darreres legislatures que l'ha portat a dependre d'Esquerra, de Junts i del PNB, com de la resta de socis d'investidura. I la tranquil·litat interna es veu entre sectors socialistes afins a Sánchez com a clau. 

D'aquí la importància del pas que ha fet la ministra d'Educació i portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría. Intentarà liderar el socialisme aragonès i eliminar un dels sectors crítics més forts amb el sanchisme: el que Javier Lambán ha imposat a l'Aragó des que Sánchez va recuperar el control del PSOE el 2017. Lambán plega i ha designat successor: Darío Villagrasa, que s'enfrontarà en primàries a la candidata de Sánchez. 

Una situació semblant passa a Castella i Lleó, on el pols plantejat per l'encara secretari general, Luis Tudanca, va dur la direcció socialista a vetar el congrés territorial que Tudanca volia precipitar abans del Congrés Federal del PSOE. Homes de la confiança de Sánchez com el ministre Óscar Puente aposten obertament què "a Castella i Lleó, obrir una nova etapa seria necessari". Ell se'n descarta candidat alternatiu i tampoc s'hi mulla la ministra d'Igualtat Ana Redondo, "centrada només en la seva feina actual". Tots dos són castellanolleonesos, però el nom que sona ara més intensitat és el de l'alcalde de Sòria, Carlos Martínez. Les primàries semblen inevitables si no hi ha un acord in extremis de candidatura única. 

Per ara, semblen consolidats els lideratges a les Balears, amb Francina Armengol, i a les Canàries amb Ángel Víctor Torres. Tots dos són periòdicament assenyalats pel PP, que en demana la dimissió perquè diverses informacions periodístiques els han relacionat amb el cas Koldo per la seva relació amb l'empresari Víctor de Aldama. Res fa indicar, per ara, que el seu lideratge trontolli. 

En tot aquest puzle, Andalusia hi juga un paper determinant. El lideratge de Juan Espadas de la federació andalusa està qüestionat, tant a Madrid com, en part, a Andalusia. El seu pas com a portaveu socialista al Senat no ha servit, a ulls de molts dels seus, per bastir-lo com a líder capaç de guanyar-li unes eleccions al popular Juan Manuel Moreno Bonilla. I totes les mirades estan fixades en la vicepresidenta espanyola, ministra d'hisenda i dona de confiança de Pedro Sánchez, María Jesús Montero. És una fixa del govern Sánchez des del seu primer executiu el 2018 i gestiona ara un element tan clau -i polèmic- com és el finançament singular de Catalunya. Perdre Andalusia va ser un cop dur per al socialisme, políticament i simbòlicament, i Sánchez podria ara apostar per María Jesús Montero per intentar recuperar-la. 

Finalment, Pedro Casares i Pablo Zuloaga faran primàries a Cantàbria; n'hi haurà a Múrcia, on José Vélez plega i hi ha fins a cinc candidats disposats a substituir-lo si troben els avals per presentar-s'hi; i a Extremadura, Miguel Ángel Gallardo, que ha modulat el seu discurs crític amb Sánchez, està a l'espera de saber si tindrà o no rival.

Les últimes eleccions autonòmiques i municipals, el maig del 2023, van deixar el PSOE sense poder territorial i van convertir el PP en hegemònic. Controla, amb acords amb Vox on va caldre, 11 comunitats autònomes, Ceuta i Melilla. A més, els indults primer, l'amnistia després i ara el finançament singular per a Catalunya han tibat costures internes al partit socialista; un desgast extra davant de l'ofensiva del PP que Sánchez vol treure de l'equació. 

Si a Sánchez li surt bé la jugada, fins a cinc ministres seran també líders territorials del PSOE: Óscar López, Diana Morant, Ángel Víctor Torres, Pilar Alegría i María Jesús Montero. I Sánchez haurà completat amb èxit una operació que ja havia tingut com a primer banc de proves Salvador Illa, que va deixar el Ministeri de Sanitat per liderar el socialisme català.