Sánchez Ulled: "El TC no es podia imaginar una deslleialtat constitucional d'aquest calibre"
La cinquena i última jornada del judici pel 9-N ha començat poc després de les nou del matí d'aquest divendres amb l'informe final del fiscal Emilio Sánchez Ulled. Aquest, per establir el marc de les seves argumentacions, ha dit que el que es jutja no és la "voluntat popular" del procés participatiu del 9 de novembre de 2014, sinó si hi va haver "desobediència d'un mandat constitucional" per part de la Generalitat.
El fiscal fa un relat personal de la jornada del 9-N
A diferència dels dies anteriors, en què havia fet servir el català, Sánchez Ulled ha fet la seva exposició en castellà. Ha començat amb un relat gairebé personal de la jornada del procés participatiu del 9 de novembre de 2014. El fiscal ha explicat que aquell dia estava de guàrdia i va rebre de diversos jutjats peticions de mesures cautelars per impedir les votacions, arran de diverses denúncies rebudes de partits, entitats i particulars.
Sánchez Ulled ha dit que llavors va considerar que no era "proporcional" aplicar les mesures cautelars demanades perquè la jornada ja estava en marxa, i que els jutges de guàrdia que havien rebut les denúncies hi van estar d'acord. I no ho era perquè no estava clar si darrere l'acció dels voluntaris hi havia efectivament una actuació pública de la Generalitat, que és el que hauria comportat un delicte de desacatament de l'ordre del Tribunal Constitucional del 4 de novembre.
Segons ha dit el fiscal, a partir de llavors el que calia era certificar si hi havia hagut aquesta actuació pública, i ha considerat que això ha quedat acreditat amb les proves que ha reunit durant la instrucció.
"Queda clara la contribució pública"
Sánchez Ulled ha admès que durant el judici no ha pogut provar si als ordinadors que es van fer servir pel 9-N hi havia bases de dades públiques, però ha afirmat que ha quedat acreditat que a la pàgina web del 9-N es van introduir dades després de la prohibició del Tribunal Constitucional.
Segons ha afirmat el fiscal, ha quedat provat que l'organització del 9-N va ser liderada i portada a terme per la Generalitat, que es va encarregar que hi hagués urnes, ordinadors i tota la logística necessària, i que ho va fer "en un clima de sigil i opacitat":
"Crec que queda clar que la contribució pública no només va seguir sinó que es va intensificar de forma determinant després de la suspensió del TC, i els responsables són els acusats d'aquest procés. El president Mas no va ordenar l'aturada, la vicepresidenta Ortega tampoc, i la consellera Rigau no va dir als directors dels centres educatius: 'Nosaltres ens apartem, vosaltres feu el que us sembli segons l'ordenament jurídic'."
"La fiscalia sosté que els acusats sabien perfectament el que estaven fent; el detall de les actuacions i de la planificació ho demostra perfectament. I sabien també els resultats, que era la desobediència patent i clara d'una manera absolutament capritxosa i arbitrària."
"El mandat d'acatar la suspensió cautelar és part essencial del nostre sistema jurídic. Si es desobeeix una mesura cautelar es comet un delicte, encara que després el tribunal li doni la raó."
"El TC no es podia imaginar un context de deslleialtat constitucional d'aquest calibre."
El tribunal fa callar els acusats
En un moment determinat, el president del tribunal ha fet callar els acusats, perquè han fet observacions en veu alta durant l'exposició del fiscal, i a ell li ha dit que no respongués a aquestes observacions. El fiscal s'ha queixat d'això i també que els acusats no haguessin volgut respondre a les seves preguntes durant el judici.
En aquest sentit, ha dit que el primer que hauria fet és ensenyar-li a Artur Mas el text de la resolució del TC del 4 de novembre i li hauria preguntat què no entenia de la redacció. El fiscal ha dit que sent "dolor i tristesa" perquè el que s'està jutjant és "una ruptura de les normes democràtiques" d'un sistema que "garanteix qualsevol opció política dintre d'uns mínims", i s'ha queixat de l'estratègia dels acusats:
"Aquí no parlarem d'astúcies, parlarem d'arbitrarietat, que és el seu equivalent jurídic."
El fiscal ha entrat novament en un to personal quan ha defensat que el seu informe s'ha basat només "en criteris tècnics" i ha revelat que quan va ser expressament designat per a aquest cas per la fiscal general, Consuelo Madrigal, aquesta li va dir que es cenyís a una "valoració tècnica rigorosa", tingués el resultat que tingués, és a dir, que les conclusions duguessin a l'acusació formal o a l'arxiu de la causa.
Per l'acusació popular l'ordre del TC era molt clara
Després de l'informe del fiscal, ha estat el torn de l'acusació popular. En concret s'ha encarregat d'exposar l'informe final l'advocat Antonio Alberca, que ha dit que la providència del Tribunal Constitucional del 4 de novembre del 2014 que ordenava la paralització del 9-N era molt clara, i que no deixava marge per a la mala interpretació.
Alberca també ha assegurat que l'organització del 9-N, més enllà de la tasca dels voluntaris, la va dur la Generalitat, que es va encarregar de tot: dels materials, de la logística i de la formació dels voluntaris. Per tot això, ha demanat deu anys d'inhabilitació per als acusats per desobediència greu i prevaricació.
♦ L'advocat d'Artur Mas: "No s'ha amagat mai darrere una multitud de voluntaris"
Ha calgut fer sessió de matí i tarda
L'última jornada del judici del 9-N ha començat amb l'informe final del fiscal Emilio Sánchez Ulled, que ha dedicat més de dues hores a exposar-lo. L'informe final de l'acusació popular ha estat molt més breu, amb prou feines un quart d'hora.
Després s'ha fet una aturada fins a les 12, en què s'ha reprès la sessió amb el torn de la defensa. Primer ha parlat l'advocat de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, Xavier Melero, i després Rafael Entrena, advocat de l'exvicepresidenta Joana Ortega,
A les 15.30 es reprendrà el judici amb l'informe final de Jordi Pina, que defensa l'exconsellera Irene Rigau. El torn final d'intervencions serà per a l'últim torn de paraula dels acusats: primer, Mas; després, Ortega, i, finalment, Rigau. Les dues últimes s'espera que facin parlaments força breus.
Un cop el judici hagi acabat està previst que als tres acusats els rebi el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Després, Mas i Puigdemont faran una roda de premsa conjunta al Palau de la Generalitat.
♦ Puigdemont rebrà Mas, Ortega i Rigau quan s'acabi el judici