Sánchez aprova 1.000 milions extres per a Defensa tot i el desacord d'Unides Podem

El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts un crèdit extraordinari de 1.000 milions d'euros per destinar-lo a Defensa, a càrrec dels fons de contingència. Pedro Sánchez posa així fil a l'agulla a l'objectiu que va anunciar fa uns dies d'arribar al 2% del PIB en despesa militar el 2029.

Així han indicat que el govern complirà la seva responsabilitat i solidaritat per enfortir la seguretat i la capacitat de dissuasió europees davant de l'amenaça que suposa la Rússia de Vladímir Putin. Per tant, La Moncloa ha vinculat aquesta mesura al compromís adquirit per Pedro Sánchez a la cimera de l'OTAN celebrada a Madrid la setmana passada.

La ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha explicat, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, que la decisió respon "al compromís de resposta clara i determinada a la invasió de Putin a Ucraïna" i que té com a objectiu "fer front a les despeses extraordinàries que s'han produït a les forces armades espanyoles per aquesta guerra".

L'import de la partida aprovada puja a 999,7 milions d'euros, ha concretat Isabel Rodríguez:

"Com a membre de la Unió Europea i de l'OTAN, Espanya ha participat de totes les mesures de sanció i ha donat suport material al govern i al poble ucraïnès per a la seva legítima defensa, i aquests acords en donen fe."

Un altre dels acords aprovats aquest dimarts al consell de ministres ha estat donar suport a la incorporació de Suècia i Finlàndia a l'OTAN.

Podem demana una reunió urgent al PSOE

Després del consell de ministres, Unides Podem ha demanat al PSOE una reunió urgent de la comissió de seguiment del pacte de coalició, davant les diferències entre les dues formacions en la despesa militar. 

Ho ha anunciat la vicepresidenta del govern, Yolanda Díaz, davant la "preocupació", ha dit, que les partides en defensa arribin als 22.000 milions d'euros del pressupost de l'Estat en plena inflació.

Díaz ha recordat que el Ministeri de Treball que ella dirigeix té un pressupost total de 30.000 milions d'euros, amb els quals s'han de pagar, entre altres partides, les prestacions d'atur i les polítiques actives d'inserció laboral. 

L'objectiu de la reunió és, segons la vicepresidenta del govern, obrir un "debat serè" sobre el pressupost de Defensa.

Davant l'anunci d'aquesta partida, aquest dilluns, Díaz ha lamentat que aquest crèdit de mil milions no s'hagi consensuat amb la seva formació i ha criticat "les formes" amb què s'ha fet.

Yolanda Díaz ha demanat que les decisions es prenguin de forma "adequada", amb respecte pels aliats i per les Corts Generals, tenint en compte que l'oposició també té dret a saber aquests plans.

Sobre la seva posició respecte a augmentar la despesa militar, Díaz ja havia traslladat que la seva posició és "claríssima" i "coneguda", quan al març ja va evidenciar que no hi estava a favor i va explicitar la seva aposta per prioritzar la inversió en sanitat, educació i investigació.

Des de La Moncloa asseguren que tots els ministeris van ser informats a la reunió de la comissió general de secretaris d'estat de la setmana passada de l'objectiu d'aprovar aquest pressupost, i que ningú s'hi va oposar. Asseguren que allà es va estudiar la proposta i es va validar sense que hi hagués cap intervenció en contra.

La portaveu del govern, Isabel Rodríguez, ha tret ferro a la petició d'Unides Podem i ha assegurat que "forma part de l'acord del govern de coalició. És una reunió habitual i normal entre els partits que formem la coalició." Sobre si es va informar o no els socis de govern que s'aprovaria aquesta partida, ha assegurat que el tema es va tractar a la comissió de subsecretaris i secretaris d'estat.

Augment fins al 2029

Amb aquesta decisió el govern espanyol fa el primer pas per establir el ritme en què pensa incrementar la despesa militar. Fins ara només se sabia el que havia anunciat Sánchez, que va fixar l'any 2029 com a horitzó per doblar el pressupost actual i arribar al 2% del PIB, però no es tenien més detalls de quant augmentaria aquesta partida cada any.

El president del govern espanyol ha defensat aquest increment amb l'argument que la seguretat no està garantida, la situació és "dramàtica" i hi ha risc real que, si Putin triomfa en la invasió d'Ucraïna, continuï la seva expansió per altres països europeus. Per tant, ha instat el soci de coalició, Unides Podem, que reflexioni, canviï de posició i acabi donant suport a aquesta decisió.

El PP critica la divisió entre els socis de govern

El líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, ha criticat les diferències entre els socis de govern i ha assegurat que "no hi ha sentit d'estat al consell de ministres" perquè, ha dit, "part del govern vol boicotejar l'acord amb l'OTAN per augmentar la despesa militar".

Feijóo ha afegit que seria "dramàtic" que, davant "la profunda crisi econòmica" que, segons ell, s'acosta, no s'aprovessin els pressupostos del 2023. El líder del Partit Popular ha fet aquestes declaracions al Congrés, on s'ha reunit amb el seu grup parlamentari per preparar el debat de política general que se celebrarà la setmana vinent. El seu primer debat com a líder de l'oposició. 

El ministre d'Exteriors defensa la inversió

El ministre d'Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha defensat la importància d'aquesta inversió. Albares creu que, en un moment de canvis en l'ordre internacional com l'actual, Espanya ha de tenir una indústria de defensa "potent i autònoma".

Albares ha assegurat que en aquest sector hi treballen 500 empreses que generen 95.000 llocs de treball, la meitat directes, i que genera un volum de vendes del 4,8% del PIB industrial, el 84% de les quals en l'àmbit internacional.