Sánchez vol rebaixar el suflé de l'espionatge però Robles no l'hi posa fàcil

Sorprenentment, Margarita Robles no seia aquest dimecres al banc blau del govern quan el seu president, Pedro Sánchez, havia de donar explicacions al Congrés sobre la "substitució" de la directora del CNI que publica aquest matí el Butlletí Oficial de l'Estat.

Sánchez ho ha fet fugint de les paraules buides que va utilitzar Robles en anunciar el relleu de la cap dels serveis secrets espanyols, fent servir l'única fórmula jurídica possible: el govern espanyol cessa Paz Esteban i nomena la seva substituta. Per molt que una fina jurista com l'actual ministra de Defensa es refugiï en les paraules per admetre que li han tallat el cap a la seva apreciada cap dels espies espanyols.

Robles s'ha estalviat escoltar el seu cap, ha entrat més tard a l'hemicicle i ha fet temps pels passadissos per compartir com menys minuts millor amb els seus companys de gabinet, amb alguns dels quals no es porta gaire bé.

I és que pels passadissos de la cambra, pel pati del Congrés i fins i tot pels cafès a la vora de la Carrera de San Jerónimo avui s'insisteix en el fet que Margarita Robles s'ha resistit fins a l'últim moment a deixar caure la secretària d'estat del CNI (aquest era el rang de Paz Esteban) i ha mantingut un pols dur amb Pedro Sánchez.

El president espanyol volia caps i la infecció del seu mòbil li ha anat de meravella per intentar reconduir les relacions amb Esquerra.

Després que Robles no trobés cap motiu per rellevar la cap del CNI i es limités a dir que cal donar un impuls al centre, Sánchez ha admès a la cambra "errades clares de seguretat" a "la casa" (nom en clau per referir-se al centre) i que per això s'ha actuat. I responent al PP, ho ha vinculat a la policia patriòtica dels conservadors, una comparació perillosa.

Però Robles, per la seva banda, s'ha embolcallat amb la bandera d'Espanya per proclamar la seva estima als servidors del CNI i als militars, exhibint el seu sentit d'estat i, lluny de cap mena d'assumpció de responsabilitats per l'espionatge tant a líders independentistes com al seu propi telèfon i al de Pedro Sánchez, manté una actitud altiva envers Esquerra i el seu portaveu, Gabriel Rufián, a qui acusa de no treballar com cal a la comissió de secrets oficials.

La ministra de Defensa en comptes de contribuir a apaivagar la situació amb els seus aliats parlamentaris ha decidit enrocar-se.

Curiosament, mentre els republicans exhibeixen una actitud més conciliadora, amb ganes de trobar la sortida a una situació política complicadíssima, l'actitud de Robles només aporta "paletades" de runa i va "cavant" en la direcció contrària. I és que la intocable ministra d'estat comença a perdre suports.

El seu aliat tradicional, el Partit Popular, ja ha començat a deixar-la anar. Fins i tot el president de la comissió de defensa, Bermúdez de Castro, li ha etzibat "no sé què hi fa allà encara (al govern)". I és que els populars han decidit apujar el nivell de crítica, tant en el to com en el fons.

Esperonats per algunes enquestes que els donen com a guanyadors per davant dels socialistes, Feijóo i els seus premen l'accelerador: l'objectiu és Pedro Sánchez, a qui defineixen com "una caricatura de president del govern".

El nou líder de la dreta, encara sense tribuna parlamentària a l'espera del seu escó al Senat, no afegeix cap argument nou a la cessió al xantatge independentista, però ara hi afegeixen el sentit d'estat i repeteixen un cop i un altre que estan preparats per governar. La resta de partits de dreta i d'extrema dreta comparteixen l'objectiu que cal anar a eleccions com més aviat millor.

Força abatuts, els socialistes intenten aixecar el cap. Saben que Sánchez vol rebaixar el suflé Pegasus per arribar al desembre del 2023. El seu grup parlamentari, encara amb alguns representats del vell PSOE, és cada cop més sanchista i menys històric, i veu amb estupefacció que Robles posi bastons a les rodes del president espanyol a l'hora de refer les aliances parlamentàries i poder completar el programa progressista que ha compromès per a aquest mandat.

Ni un meteorit acaba amb Robles?

Per la seva banda alguns socis creuen que es pot començar a girar full. Que el govern central intenta fer-ho, malgrat que encara calen alguns gestos més. Fins i tot gràficament ho resumeixen dient que per fer les paus "un entrepà i una abraçada" servirien. Encara queda camí per recórrer, i la reunió dels presidents català i espanyol sens dubte hi ajudarà.

Però difícilment el vell PSOE ho posarà fàcil perquè a la seva cara visible a l'executiu, Margarita Robles, no li facin ni una esgarrinxada. Gabriel Rufián ho explica molt gràficament: "És més fàcil que caigui un meteorit que ho destrueixi tot que no que cessin Margarita Robles."