Sancions pel pla d'estalvi energètic: les administracions prometen flexibilitat

Els locals oberts al públic es preparen per complir des d'aquest dimecres les noves normes d'estalvi energètic. El govern espanyol insisteix que el decret no té d'entrada un objectiu sancionador sinó conscienciador, perquè no es malgasti tanta energia en aires condicionats, llum i calefacció. 

A partir d'ara ens haurem d'acostumar que el que queda d'estiu la temperatura serà més alta a les botigues, centres comercials i edificis públics. Alguns comerciants es queixen perquè consideren que complir el pla d'estalvi energètic anirà en contra del negoci.

Des del govern espanyol, i des de la Generalitat, que és qui haurà de fer complir el decret a Catalunya, insisteixen que l'esperit del decret no és tant sancionar com canviar hàbits per estalviar energia i diners.

L'esperit de la norma i els 25 graus

Tota norma és, fins a cert punt, interpretable, i el decret del pla d'estalvi incorpora condicions que, a la pràctica, obren la porta a lectures diferents. D'entrada, perquè admet que els topalls de la temperatura han de respectar sempre la seguretat i la salut dels treballadors i els consumidors.

De fet, des del govern espanyol ja han puntualitzat que bars, restaurants i comerços poden deixar la temperatura al voltant dels 25 graus, si les condicions del local i el tipus de feina dels seus treballadors ho justifiquen.

A més, el decret també reconeix que els locals amb condicions especials que ho justifiquin també queden al marge de la norma. Per exemple, si la calor pot fer malbé els aliments.

Multes de fins a 100 milions

La base legal del pla pivota al voltant del reglament d'edificis, de l'any 2007, que ara s'ha modificat per incloure-hi els nous límits a la temperatura.

Les sancions van lligades a una llei molt anterior, la d'indústria, de l'any 92. No estan pensades per al cas específic d'un grau més o menys de temperatura al local. Les infraccions lleus, les més habituals, poden ser de fins a 60.000 euros, tot i que n'hi pot haver de fins a 100 milions d'euros. 

Des del govern espanyol apel·len a "l'esperit" de la norma, i distingeixen clarament entre petits establiments, que tenen més marge, i grans cadenes. 

"El que importa no és sancionar, sinó canalitzar la voluntat d'aportar a l'esforç col·lectiu". Són les paraules de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, a la cadena SER. Assegura que no creu que ningú posi multes immediatament, sinó que primer cal que hi hagi un avís i es donarà espai a l'argumentació de per què no s'aplica la norma.

En mans de les comunitats

L'arrencada serà a mig gas, també perquè qui ha de vetllar pel compliment de la norma són les comunitats autònomes. La Generalitat creu que tot s'ha decidit de manera precipitada, sense tenir criteris clars.

Albert Castellanos, secretari d'Empresa i Competitivitat, critica que no han pogut formular tots els dubtes concrets i que no s'ha donat resposta a quin és el règim d'inspecció i sancionador. Admet, però, que el mateix govern espanyol els ha dit que el reial decret no té una vocació sancionadora.

La Comunitat de Madrid dona deu arguments per portar el decret al Constitucional. Un d'ells, el règim sancionador: creu que les possibles multes es podrien acabar impugnant, com ja va passar amb els estats d'alarma per la covid.