Sandro Rosell es querella contra Villarejo i excàrrecs policials per l'operació Catalunya

L'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell s'ha querellat contra l'excomissari José Manuel Villarejo, l'excap d'Assumptes Interns Marcelino Martín Blas, un agent de l'FBI i altres comandaments de la Policia Nacional per esclarir si la causa que el va mantenir a la presó provisional gairebé dos anys va ser fruit d'un muntatge policial en el marc de l'anomenada operació Catalunya.

La querella, presentada aquest dimecres, els atribueix els presumptes delictes d'organització criminal, falsedat documental, acusació i denúncia falsa, malversació de cabals públics i detencions il·legals.

A més de contra Villarejo, la querella s'adreça contra l'excomissari Marcelino Martín-Blas, l'exinspector Antonio Giménez Raso, l'inspector Alberto Estévez i l'exagregat de l'FBI a l'ambaixada nord-americana a Madrid Marc L. Varri.

La defensa de l'aleshores president del Barça afegeix que "de moment" la querella no s'adreça contra la senadora del PP Alícia Sánchez-Camacho --fet que suposaria portar el cas al Suprem per qüestió d'aforament--, tot i que insta el jutge instructor que valori si incloure-la.

Encara que l'empresari no es dirigeix contra l'exlíder del PP català, considera que hi ha indicis que permetrien investigar-la. Al·ludeix informacions publicades els últims mesos que esmenten una reunió mantinguda el 6 de novembre del 2012 entre Villarejo i Sánchez-Camacho, en què la política hauria facilitat al comissari una "autèntica llista negra" de persones que, al seu parer, havien de ser investigades i perseguides policialment per la seva relació amb l'independentisme", entre les quals hi havia l'expresident blaugrana.

Tot això en el marc de la denominada operació Catalunya, un suposat "pla" elaborat contra el moviment independentista català per comandaments policials, membres del govern espanyol i dirigents del PP --llavors a La Moncloa--, "amb la inestimable ajuda de determinats periodistes i mitjans de comunicació".

L'estratègia, segons exposa la querella, consistia a obtenir informació i "confeccionar proves falses" per "intimidar, investigar, imputar, perjudicar i desprestigiar" persones que "es consideraven properes al citat moviment".

Entre ells, diu, hi havia Sandro Rosell, que esmenta les "estranyes circumstàncies" que van envoltar la seva posterior detenció i recerca a l'Audiència Nacional.

Requeriment als EUA

El 8 de gener del 2014 va començar, segons la defensa, una investigació prospectiva contra Sandro Rosell, en la qual suposadament van estar involucrats els querellats.

L'advocat de Rosell sosté que s'hauria organitzat una trama per aconseguir informació sobre conductes irregulars de l'empresari i persones properes a ell. Es narren diverses reunions del comissari Villarejo amb Antonio Giménez Raso, Marcelino Martín-Blas i els altres querellats per obtenir aquesta informació.

En aquest sentit, la querella demana investigar si Villarejo es va reunir el maig del 2014 amb l'agent enllaç de l'FBI Marc L. Varri, adscrit llavors a l'Ambaixada dels EUA a Madrid, per, en companyia d'altres comandaments com l'exdirector adjunt operatiu (DAO) Eugenio Pino, sol·licitar ajuda a la policia nord-americana per combatre l'independentisme català.

Segons la defensa, "s'hauria acordat activar --o, en tot cas, aprofitar-- un suposat requeriment d'informació remès des dels Estats Units a Espanya en relació amb l'anomenat Fifagate, de corrupció en el món del futbol, que serviria de pretext per engegar una investigació policial" contra Rosell a Espanya.

En aquest context, continua la querella, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va acabar obrint una recerca secreta el 2015, que va culminar amb la presentació d'una querella el 2017, que va ser la que va motivar la seva detenció i la seva estada a la presó preventiva gairebé dos anys "abans de ser absolt" de l'acusació de blanqueig de comissions de l'expresident de la Confederació Brasilera de Futbol.

A judici dilluns

D'altra banda, Rosell serà jutjat dilluns al matí al jutjat penal 3 de Barcelona per un presumpte delicte contra Hisenda, per un total de 230.291 euros, pels quals la Fiscalia ha reclamat una condemna de dos anys i nou mesos de presó i una multa de 300.000 euros.

L'acusació del fiscal sosté que Rosell "va idear i va executar" la defraudació en la declaració del 2012, quan encara presidia el Barça, suposadament aprofitant-se d'una empresa de la qual era l'únic titular i que estava dedicada a l'organització d'esdeveniments, lloguer i compravenda d'immobles i a la promoció immobiliària.

El juny del 2019 Rosell ja va ingressar la quota que no havia pagat, a més dels interessos pel retard (57.320 euros més), i per això el fiscal inclou en el seu escrit d'acusació un atenuant de reparació del dany.