Sant Julià de Ramis reclama 13.000 euros per les destrosses en les càrregues de l'1-O

Aquest dimecres s'ha fet a Madrid el judici per la demanda de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, al Gironès, que reclama mes de 13.000 euros a l'estat espanyol pels danys que va causar la Guàrdia Civil en instal·lacions municipals l'1 d'octubre del 2017.

L'alcalde, Marc Puigtió, diu que fan la reclamació per dignitat i responsabilitat amb els veïns, però que creu que el judici està perdut "vist el resultat de la sentència del Suprem amb el judici del procés".

Interactiu relacionat: Memòria audiovisual de l'1-O

El pavelló de Sant Julià de Ramis va ser un dels punts de les comarques de Girona on la Guàrdia Civil va actuar de forma contundent, perquè era el col·legi electoral on havia de votar l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que finalment va votar a Cornellà del Terri.

Les càrregues que es van fer van comportar diverses destrosses al pavelló del poble i és per això que l'alcalde, Marc Puigtió, va decidir emprendre accions judicials contra el Minisiteri de Justícia i demanar 13.427 euros pels desperfectes que els agents van fer el dia del referèndum.

A la sortida del judici, que ha quedat vist per sentència, l'alcalde de Sant Julià de Ramis ha dit que creu que el judici ha anat bé perquè han pogut exposar l'informe que recull totes les destrosses. L'alcalde admet, però, que veu "difícil" guanyar per la "injustícia espanyola". "En un judici normal, guanyaríem", ha dit.

L'alcalde també ha lamentat que l'Advocacia de l'Estat hagi "culpat" l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis per haver cedit el pavelló per al referèndum.

Diversos intents de demanar responsabilitats

Aquest no és el primer cop que Sant Julià de Ramis demana responsabilitats per les destrosses. El gener del 2018, l'Ajuntament va presentar una reclamació patrimonial davant el Ministeri de Justícia, demanant-li els 13.427 euros que va costar arreglar els desperfectes. Després de mig any sense rebre resposta, el consistori va presentar un primer contenciós, que el Ministeri va rebutjar.

És per això que l'alcalde del poble va decidir récorrer el contenciós. Aquest cop, demanant els més de 13.000 euros. Aquest cop sí, la causa va ser admesa pel jutjat contenciós 7 de l'Audiència Nacional, i ha arribat aquest dimecres a judici.

El judici ha quedat vist per a sentència a l'espera de la resolució.

​